Un petit fragment de retaule de la col·lecció de l’Ulmer Museum (Alemanya), sobre la base del seu estil, pot ser atribuït al pintor Joan Mates, un dels principals protagonistes del gòtic català. Amb l’assignació d’aquesta peça d’iconografia singular a aquest artífex no solament s’incrementa el catàleg de l’autor, sinó que també es reincorpora l’obra al seu context artístic original, la Catalunya de la baixa edat mitjana.
Entre el 27 d’abril i el 21 de setembre de 2014, l’estat federat alemany de Baden-Württemberg va commemorar els sis-cents anys de la celebració del Concili de Constança amb una interessant exposició miscel·lània, Das Konstanzer Konzil. Weltereignis des Mittelalters 1414-1418 (El Concili de Constança. Un esdeveniment mundial de l’edat mitjana 1414-1418). La mostra, organitzada pel Badisches Landesmuseum de Kalsruhe i comissariada pel seu director, el Dr. Harald Siebenmorgen, es va celebrar al Konzilgebäude Konstanz, a la riba del famós llac.
Com moltes altres institucions europees, des del Museu Nacional d’Art de Catalunya vam contribuir a l’esdeveniment mitjançant el préstec d’una obra de la col·lecció d’art gòtic, el Retaule de santa Anna, adscrit al pintor Bernat Despuig. Aquest conjunt no va ser l’única producció catalana que s’hi exhibí, sinó que a la cita va acudir-hi un convidat insospitat. L’Ulmer Museum va deixar-hi en préstec un delicat fragment de retaule d’autoria controvertida (inv. 1989.9291), tradicionalment identificat com una producció germànica d’inicis del segle xv. Una mirada a la peça des de la nostra perspectiva, tanmateix, permet afirmar que l’obra és, en realitat, un vestigi d’una pintura realitzada per Joan Mates, sens dubte un dels principals pintors del gòtic català, actiu a Barcelona a les primeres dècades del Quatre-cents.
Joan Mates. Àngels cantors, primer terç del segle XV. Ulmer Museum
Es tracta d’un fragment retallat de petites dimensions (50 x 32 cm), en el qual es mostra un grup de sis àngels cantors aplegats a la vora d’un corrent d’aigua, segurament un riu, que naix de la muntanya que parcialment s’amaga darrere d’una arbreda espessa. Un d’ells sosté un llibre i un altre subjecta un rotlle desplegat, al torn que la resta entonen càntics, segons denoten les seves boques obertes. D’aparença infantil, tots ells tenen els ulls clars i els cabells rossos rinxolats, i les seves ales són de colors diversos. El caràcter litúrgic de l’estol ve remarcat per les vestimentes sacerdotals i les diademes crucíferes que llueixen.
Tot i que la superfície pictòrica conservada és certament reduïda, els elements de paisatge i els tipus físics representats encaixen perfectament amb l’estil dolç i amable de Joan Mates.
Joan Mates. Retaule de Sant Miquel Arcàngel, primer quart del segle XV.
Entre les múltiples coincidències que es podrien assenyalar amb les obres del seu catàleg, destaca la identitat dels àngels cantors d’Ulm amb els éssers angèlics que poblen les taules conservades del pintor, per exemple el Retaule de Sant Miquel Arcàngel de Penafel, una de les obres de l’autor que, juntament amb la taula central del retaule documentat de Sant Sebastià de la Pia Almoina de Barcelona i el fragment del Plany sobre Crist mort procedent del Palau de la Generalitat, es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Joan Mates. Sant Miquel Arcàngel (detall).
Joan Mates. Arcàngel sant Gabriel (detall).
Joan Mates. Caiguda dels àngels rebels (detall).
En un estudi proper s’intentarà aprofundir en el coneixement sobre el fragment i el seu conjunt d’origen; començarem per verificar o refutar la possible pertinença al retaule desmembrat dels sants Joans, repartit entre diverses col·leccions públiques i privades dins i fora de Catalunya, al qual significativament li manca el desaparegut compartiment del Baptisme de Crist. De moment, ens conformem a sumar la peça al generós catàleg conegut de Mates, el qual en els darrers anys s’ha vist incrementat gràcies a diverses troballes.
L’any 1995, Joan Sureda va atribuir-li dos compartiments amb la Flagel·lació de Crist i el Plany sobre Crist mort, els quals es conserven a la Galleria Corsi de Florència i fins aleshores havien passat inadvertits a la crítica catalana. Al cap de poc, el 2001, María Carmen Lacarra va assignar-li una imponent taula central de retaule amb Sant Pere i sant Pau, avui al Museo Diocesano de Huesca, que havia romàs amagada com a suport d’un frontal d’altar realitzat a inicis del segle XIX. Finalment, més recentment, Rosa Alcoy va adjudicar-li una taula de petites dimensions amb sant Pere, possiblement un fragment de predel·la, que aleshores es trobava en comerç.
Àrea d’Art Medieval
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
Es de veritat enveijable les tasques que es desemvolupent a l’area d’Art Medieval. Fa temps que segueixo a la persona que ho subscriu i es molt meritori enhorabona.