L’ús de les incisions per part de l’artista
Com ja vam veure en l’article anterior, quan la taula ja estava preparada amb les diferents capes de guix, l’artista realitzava el dibuix preparatori. Començava amb unes barretes de carbonet i, un cop fet, el mig esborrava passant una ploma; després repassava tot el dibuix a pinzell. A continuació marcava les línies de la composició general amb incisions i delimitava les zones on posaria fulls metàl·lics per separar-les de les que pintaria. Seguint la pràctica habitual que ens expliquen els tractats de l’època, l’artista també utilitzava la incisió, de traç àgil i lliure, per dibuixar i perfilar petits detalls que després rectificava o no a l’hora d’aplicar el pigment de color. Ara us ho il·lustrem amb uns quants exemples.
El pintor va canviar de lloc la pedra sobre el cap de sant Esteve
Sant Esteve porta la palma entre les mans i una pedra sobre el cap, símbols del martiri. Les incisions que delimiten el cap i la pedra estan realitzades a mà alçada, amb traç solt, mentre que el nimbe s’ha dibuixat a compàs i s’ha enriquit amb un doble perfil d’estuc en relleu, daurat amb pans d’or fi i decorat amb punxonat. Després, quan l’artista pinta aquesta àrea, no segueix la pauta del dibuix inicial, sinó que rectifica la posició i la grandària de la pedra. De fet, va acabar pintant la pedra en el tros que corresponia a la tonsura del sant.
El dimoni
De les múltiples línies incises que configuren les motllures del sarcòfag i que envolten la figura del dimoni quan surt de la boca d’Eudòxia, només en trobem una que el travessi, la del cap. És un error o forma part de la tècnica d’execució de l’artista? Aquest fet, justament, ens indica el que hem comentat al principi: el pintor treballa a partir d’un dibuix preliminar i després acaba la composició amb les incisions que li serveixen per perfilar la composició.
Els exvots o presentalles
A la part cimera de la taula apareix una barra de fusta d’on pengen deu exvots arrenglerats. Un exvot, a la religió catòlica, és un objecte que s’ofereix en agraïment a la intervenció divina, per un guariment o l’obtenció d’un resultat en una empresa difícil i que, en aquest cas, s’ofereix a sant Esteve en compliment d’un vot.
La barra d’on pengen els exvots i una sèrie de línies horitzontals que dibuixen els carreus del mur són ratlles incises traçades amb regle que, en cap moment, igual que en el cas del dimoni, no passen per sobre dels exvots, que ja estaven dibuixats.
Dels 10 exvots, 7 s’han dibuixat amb incisions que delimiten el contorn i en alguns casos perfilen petits detalls. Per què només 7 estan dibuixats amb incisió? Perquè en la seva elaboració s’han emprat fulls metàl·lics, amb la voluntat d’imitar els exvots que sovint eren objectes de metall, i calia delimitar aquestes àrees de les pintades. Se n’ha analitzat un, el que té forma d’ametlla, a la banda dreta de la taula, i s’hi ha identificat argent. Extrapolem, doncs, que en la resta dels exvots amb les mateixes característiques també es van aplicar fulls metàl·lics d’argent. En canvi, en els altres tres restants, que estan pintats, no hi ha cap incisió que els ressegueixi. No calia.
En les imatges següents podem veure com les línies d’incisió que marquen les files de carreus del mur s’aturen seguint la curvatura dels arcs pintats i en cap moment traspassen els exvots.
Dels 3 exvots que l’artista va pintar destaca la nau, de color negre amb les veles recollides blanques. Un cop acolorida, a sobre es van dibuixar a pinzell, amb aigua i aglutinant (cola), i or en pols (or fi esmicolat), els tocs daurats que veiem actualment.
Hi ha un lligam entre el nostre exvot en forma de vaixell i la Coca de Mataró, de la qual es conserva el model i una maqueta de fusta. Són representacions del segle XV d’un tipus de nau mercant, una coca, pròpia de l’edat mitjana.
La Coca de Mataró també era un exvot? Tot i que no s’ha pogut demostrar, es considera un dels exvots mariners més antics d’Europa. I quants pals devia tenir en origen? La coca de la taula de Granollers està proveïda de tres pals: trinquet, major i messana. En canvi, la de Mataró, amb el transcurs del temps, deu haver sofert alguna modificació perquè només en presenta un.
Enllaços relacionats
Preparaciones, dorado y policromía de los retablos en madera, Ana Carrassón, Instituto del Patrimonio Histórico Español (pdf)
The Materials and Techniques of Medieval Painting, Daniel Thompson, Nova York, 1956
Restauració i Conservació Preventiva
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
[…] una segona part, desenvoluparem amb més profunditat l’ús del dibuix incís per part de l’artista en la […]
[…] La sumptuositat de la «moda» i la brillantor dels colors del gòtic II Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núria Prat (26/02/2015) […]