Núria Prat i Pere de Llobet
El Retaule-tabernacle de sant Nicolau és una obra que des de fa anys havia estat reclosa a les reserves del Museu Nacional. Va ingressar al Museu d’Art de Catalunya (actualment Museu Nacional) l’any 1934, com a donació del col·leccionista Damià Mateu i Bisa. Sabem que a l’any 1936 l’obra estava exposada, com ens indica el Catàleg del Museu d’Art de Catalunya del mateix any. Als anys setanta del segle passat, també s’exposava i així figura en la Guia del museu de 1973. Les darreres dècades, el retaule-tabernacle, ha anat canviant d’emplaçaments, però sempre emmagatzemada, passant desapercebuda juntament amb altres talles escultòriques, esperant que algun dia li tornés a arribar el seu moment de glòria: el d’exhibició al públic!
L’any 2017 l’obra va sortir tímidament de la reserva, per escenificar públicament com el museu conserva les obres d’art als seus magatzems. Va ser seleccionada per a l’exposició “La capsa entròpica (El museu d’objectes perduts)”, comissariada per Francesc Torres, que es va celebrar al Museu Nacional (20/10/2017-14/01/2018). En un dels àmbits, es presentava una estanteria, com les de la reserva d’escultures, on s’hi van disposar tot un conjunt de talles, entre les quals el ‘Retaule-tabernacle de sant Nicolau’. Totes anaven embossades de forma individual amb un film de polièster, obert per la part baixa. Es tracta d’un plàstic d’arxiu innocu i idoni per protegir de les partícules de pols i emmagatzemar els documents i les obres d’art. En tractar-se d’un material transparent permet visualitzar l’obra en la seva totalitat sense haver de manipular-la durant els controls de conservació preventiva o quan els comissaris o investigadors hi han d’accedir.
El Museu Episcopal de Vic conjuntament amb el Catharijneconvent Museum d’Utrecht programen l’exposició d’art medieval: “Nord & Sud. Art medieval de Noruega a Catalunya 1100-1350”. Una part d’aquesta exposició se centra en la tipologia dels retaules-tabernacles i és quan es selecciona l’obra de sant Nicolau per incloure-la a la mostra. S’estableixen diversos contactes entre els tècnics de les dues entitats esmentades amb els especialistes del Museu Nacional. Al gener del 2019 una comitiva del Catharijneconvent, ve al museu i visiten els espais de restauració de pintura, on s’estava restaurant l’obra per examinar-la en detall.
El tabernacle i la talla
A l’examen ull nu del suport, tant el baldaquí com la talla semblen estar realitzats amb fusta de frondosa, probablement populus nigra-tremula (pollancre). La talla no permet la identificació per estar totalment recoberta i policromada. El tabernacle és rectangular i allargat, el corona un dosser daurat que acaba amb merlets, sostingut per dues delicades columnes també daurades. Anava proveït d’unes dobles portes a banda i banda. A l’interior, adossat a la fusta del fons del tabernacle està fixada la talla de sant Nicolau. Quan es tancaven els batents o ales, l’escultura quedava a l’interior reclosa. Les portes externes, les que tanquen la part frontal, actualment no es conserven. La paret interior del tabernacle està decorada amb figures rombes, vermelles i blaves, emmarcades en blanc i perfilades amb unes línies negres. A l’interior dels rombes s’han dibuixat estrelles de color ocre imitant el daurat. La part interior del dosser o sostre del tabernacle està guarnit per una gran estrella blanca perfilada en vermell. La zona de la paret interior del tabernacle, la que roman oculta per l’escultura, no està decorada. Aquesta zona, al no ser visible, s’ha deixat en reserva, és a dir, no hi ha figures rombes, s’ha pintat només de color blau.
Quant a l’estat de conservació del tabernacle i de la talla, podem dir que s’apreciaven orificis d’un atac de xilòfags aparentment inactius. Com a prevenció, el conjunt, però, es va sotmetre a un tractament de desinsectació per anòxia, mantenint una atmosfera modificada mitjançant nitrogen, dins una cambra estanca, durant 600 hores (els paràmetres del cicle son els següents: 23<25ºC de temperatura; 55<60% d’humitat relativa; menys 0,1% d’oxigen). D’aquesta manera es garanteix la mort dels insectes xilòfags i dels ous que puguin haver-hi a l’interior.
Pel que fa a la policromia i al daurat presentaven problemes de fixació de forma generalitzada, estaven ressecs, brutes i s’havien produït petites pèrdues. La zona de la base del tabernacle i la part inferior de la talla eren les dues zones a on es concentrava l’acumulació de brutícia (pols enganxada, pol·lució ambiental, etc.).
De mig cos en avall l’escultura de sant Nicolau presentava restes de cera; també se’n trobaven moltes a la base del tabernacle. Molt probablement, aquestes gotes de cera eren de les espelmes devocionals. La cera amb el temps endureix i, en ser un material greixós, s’hi enganxa fàcilment la brutícia ambiental.
Reconstrucció volumètrica d’un merlet
En general, quan s’ha perdut un element decoratiu d’una pintura sobre taula o d’una escultura, i com és el nostre cas, el merlet del tabernacle, la tendència de les intervencions de conservació-restauració del museu, és a no refer-ho. En el cas que ens ocupa, aquest era el criteri inicial, però observant l’obra, ens vam adonar que la mirada acabava dirigint-se a aquest punt i que resultava pertorbador per a l’espectador. És per això que a la fi es va decidir reconstruir el merlet però només volumètricament. Es va tallar un tros de fusta seguint com a model els altres merlets, però no es va daurar. El merlet nou es va adherir amb cola forta de fuster i es va barrejar amb pols de fusta molt fina per reomplir els buits del suport.
Directament sobre la fusta es va acolorir amb tons ocres, mitjançant la superposició de veladures.
Pel que fa a les etapes de restauració com la fixació i la neteja de la policromia i del daurat, el massillat i la reintegració pictòrica del conjunt de l’obra, es varen dur a terme amb l’objectiu d’interferir el mínim en les vicissituds que havia patit l’obra i tanmateix d’apropar la peça al seu estat original en la mesura del possible. En tot moment es va aplicar el criteri de la mínima intervenció.
Mentre estàvem realitzant les intervencions de conservació-restauració de l’obra, es va incorporar l’estudiant en pràctiques a l’Àrea Á. P. Pombar, de l’ Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de Galicia i va tenir ocasió de participar en algunes de les fases de la restauració del Tabernacle.
Les zones inestables de l’obra es van fixar amb cola d’animal, aplicada tant amb xeringa com amb pinzell. Pel que fa a la neteja de la policromia es van emprar diverses solucions tampons tant aquoses com barreges de dissolvents. Les parts daurades, que presentaven un estrat important de brutícia, es van netejar només amb dissolvents, perquè els pans d’or són molt sensibles a l’aigua i s’haurien alterat.
L’enigma d’un segell – tampó
A la base del tabernacle s’observa l’empremta d’un segell o tampó circular sobre la fusta que resulta il·legible perquè la grafia no és nítida. Es va documentar fotogràficament i es va demanar la col·laboració al Departament de registre d’obres d’art del Museu (en Jordi Casanovas DP) i a la Biblioteca Folch i Torres del Museu (Yolanda Ruiz). La recerca del tampó va donar el seu fruit i, per similitud, sembla que podria tractar-se del segell emprat a partir del 1936, quan es dissolt la Junta de Museus de Barcelona i es crea la Comissaria General de Museus comandada per Pere Coromines. Amb l’inici de la Guerra Civil, la missió principal fou la de salvaguardar les obres d’art, documents i llibres de diferents indrets de Catalunya, com el cas de les obres d’art del Museu d’Art de Catalunya (ara Museu Nacional), que es van traslladar des del Palau Nacional cap a Olot per protegir-les dels bombardeigs que van tenir lloc a la ciutat de Barcelona. Aquest segell, es feia servir habitualment per marcar documents i llibres, però no s’estampava a les d’obres d’art. Com és que se li va posar al nostre tabernacle?
Enllaços relacionats
De la reserva a la vitrina: recuperació del Retaule-tabernacle de sant Nicolau /2
Catàleg del Museu d’Art de Catalunya. Barcelona, 1936, p. 73, cat. Núm. 9.
Art romànic. Guia, De Lasarte, Ainaud. Barcelona, 1973, p. 236.
Medievalia. Revista de Estudios Medievales, Vol. 23, Núm.1
Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya , núm. 214, 1 d’agost de 1936, p. 835.
“Una torre per a un bisbe universal”, FAVÀ, Cèsar. Exposició. North & South. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350. [2019] [catàleg d’exposició, p. 123-125, cat. núm. 14 fig. P.123. ].
J.Verdaguer i M. Sureda Art medieval de Noruega i Catalunya
Pere de Llobet
i
Restauració i Conservació Preventiva
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
[…] De la reserva a la vitrina: recuperació del Retaule-tabernacle de sant Nicolau /1 […]