Aquests dies de Setmana Santa us convidem a fer un recorregut per les escenes de la Passió i Mort de Jesús a partir d’obres de la col·lecció de Renaixement i Barroc del museu, algunes de les quals podeu venir a veure a la nova presentació:
De l’entrada de Jesús a Jerusalem fins a la flagel·lació de Crist
Segons els evangelis, Jesús, seguit pels apòstols, baixa des de Betània fins a Jerusalem muntat en un ase, i els habitants de la ciutat surten a trobar-lo cantant.
Quan Jesús entra al temple de Jerusalem, s’irrita contra els comerciants i canvistes que profanaven i omplien a vessar el santuari. És l’escena coneguda com l’expulsió dels mercaders del temple que il·lustra Tiepolo en la següent obra:
Giandomenico Tiepolo, Expulsió dels mercaders del temple, 1750-1753
L’acció es desenvolupa amb gran teatralitat, a través dels gestos i les actituds dels personatges, i de nombrosos detalls. El color hi té un paper important perquè el to i l’ús del contrast crea efectes il·lusionistes.
El Sant Sopar. És l’últim menjar que Crist va prendre amb els 12 apòstols abans de la traïció de Judes. Aquesta talla en alabastre procedeix de la cartoixa d’Escaladei (La Morera de Montsant, Priorat):
Isidre Espinalt, Sant Sopar, 1695
Lavatori dels peus. A Orient era costum rentar els peus dels convidats abans de servir el menjar. Jesucrist va voler donar als seus deixebles una lliçó d’humilitat, i es va encarregar voluntàriament d’aquesta tasca, que estava reservada als esclaus.
Pere Pau Montaña Llanas, Lavatori, 1780. Obra no exposada
L’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní. La captura (prendiment) té com a preludi l’oració de Jesucrist a la muntanya de les oliveres, concretament a Getsemaní.
Ramon Amadeu, Jesús orant a l’hort de Getsemaní, cap a 1809-1821
Ramon Amadeu fou un escultor de finals del segle XVIII molt conegut per les seves figures de pessebre. Jesús orant a l’hort de Getsemaní s’assembla a la seva producció pessebrística.
La traïció de Judes i la captura de Jesús. Judes besa Jesús, un gest que serveix d’identificació de Crist per part del grup armat encarregat de la seva captura, una acció convinguda per evitar cap tipus d’error.
Després de trair Jesús, ve l’episodi de remordiment i desesperació de Judes, que s’acaba suïcidant penjant-se d’una figuera.
Anònim. Judes penjat d’una figuera, 1579?, Obra no exposada
Aquesta obra té una història peculiar al darrere. Es tracta de l’apòstol Judes Iscariot, que es va penjar d’una figuera. En penjar-se, se li va obrir el ventre, i li sortiren les vísceres i la seva ànima immunda, de color negre (no s’escapa per la boca, ja que havia besat Crist). L’obra va ingressar al Museu l’any 1932 com a part integrant del frontal de Santa Maria de Taüll, en concret, estava ubicada en el compartiment inferior dret. Però hi ha fotografies de quan aquesta obra fou descoberta, a inicis del segle XX, on el Judes no apareix. La figureta del Judes seria un complement col·locat en la restauració feta per Arturo Cividini l’any 1924, abans de vendre el frontal al senyor Plandiura. El Judes va mantenir-se poc temps al frontal perquè fou alienat en una restauració de 1943.
L’interrogatori. En realitat hi ha dos interrogatoris de Jesucrist, el jueu i el romà, o dit d’una altra manera, el religiós i el polític. Jesús compareix davant dues jurisdiccions: la del sacerdot suprem (Judici de Caifàs) i la del procurador romà (Judici de Ponç Pilat).
Després ve l’escena de la flagel·lació de Crist lligat a una columna, que no tenia com a objectiu el turment de Crist, sinó que Pilat pensava que així aplacaria els ànims de la gent i el salvaria. Aquesta escena ha estat molt reproduïda en l’art.
Anònim, Flagel·lació de Crist, 1585
La corona d’espines és un instrument de tortura i un signe d’escarni, Crist no és tractat com un fals Déu sinó com un rei de Carnaval. Finalment, Pilat presenta Jesús davant la multitud que s’havia reunit davant el Pretori, dient (Jn. 19, 4): “Aquí teniu l’home” (Ecce Homo).
A l’Eccehomo de Morales, Jesucrist apareix representat en la solitud del moment en què és condemnat a mort davant la multitud al Pretori. Els Eccehomo de Morales van tenir gran acceptació i prova d’això són les múltiples versions que se’n coneixen, ja sigui de l’artista mateix, del seu taller o còpies.
La Crucifixió
Per què Crist fou condemnat a la Crucifixió? Com a blasfem havia de complir el suplici jueu de la lapidació, com sant Esteve. Un ciutadà romà, com sant Pau, havia de ser decapitat amb una espasa. Però en no ser una cosa, ni l’altra, se li va infligir un suplici que corresponia als esclaus fugitius o en rebel·lió del seu senyor: la crucifixió.
En el Camí del Calvari de Hans van Wechelen es fa difícil trobar la figura de Jesucrist entre la multitud. És una pintura flamenca del segle XVI, una obra que dona molta importància al paisatge i als detalls.
Crist amb la creu d’El Greco permet admirar la pinzellada característica del pintor, amb la qual modela els volums amb el color i deforma els cossos per reflectir la inquietud espiritual dels personatges. La creu que porta Crist simbolitza el seu triomf sobre la mort i no un instrument de martiri. El rostre no reflecteix dolor, sinó serenor i una mirada confiada en la vida eterna.
Giambatistta Tiepolo, Crist camí del Gòlgota, posterior a 1738
La imatge de Crist mort a la creu és l’emblema i la garantia de la salvació, el tema central del cristianisme. Imatges de la Crucifixió:
Aquesta és una de les múltiples crucifixions de Zurbarán on destaca la presència de crist clavat amb quatre claus, un tema iconogràfic que els vigilants de la Inquisició sevillana van fixar d’aquesta manera (amb Francisco Pacheco al capdavant). La figura és molt naturalista i s’aconsegueix mitjançant l’ús teatralitzat de la llum.
La Lamentació de Crist
Sota aquest títol general s’agrupen 4 escenes: el Davallament de la creu, la Deposició, la Lamentació i l’Enterrament.
Marcellus Coffermans, Davallament de la creu, tercer quart del segle XVI
El Davallament de Coffermans segueix encara la tradició flamenca de pintura dels grans mestres del segle XV.
Paolo da San Leocadio, Plany sobre Crist mort, cap a 1507
Paolo da San Leocadio és un pintor italià que va arribar a València amb el seguici de Roderic de Borja, el futur papa Alexandre VIè. A partir d’aquí s’hi va establir i va ser un punt de referència per a les noves generacions, com Joan de Joanes i Vicenç Massip, entre d’altres.
Enterrament. Josep d’Arimatea, que havia aconseguit de Pilat el permís per retirar el cos de Jesucrist, el va embolcallar en una mortalla i el va dipositar en un sepulcre que havia fet cavar en una roca, al mateix turó del Gòlgota. Després va tapar l’entrada amb una pedra.
La Resurrecció
És un dels dogmes més importants de la religió cristiana. La fe en un déu que mort i ressuscita no és exclusivament i específicament cristiana, es tracta d’una creença universal que trobem en la majoria de les religions antigues (egipcis, en el culte d’Osiris; el siris, en el culte d’Adonis); sembla inspirada en l’alternança de les estacions, el renaixement de la vegetació després de la mort de l’hivern, a més, la Pasqua cristiana coincideix amb el despertar de la primavera.
La Resurrecció és un dels quatre compartiments conservats d’un retaule dedicat a Crist, obra de Bartolomé Bermejo, pintor cordovès que va desenvolupar la seva tasca coneguda a la Corona d’Aragó. L’obra de Bermejo, caracteritzada per un realisme mancat d’idealitzacions, incorpora algunes novetats de la pintura nòrdica, com l’ús de l’oli com a aglutinant, que substitueix el tremp d’ou. En aquest compartiment, Crist surt del sepulcre davant la mirada d’adoració d’un àngel, mentre que els soldats que vigilen la tomba resten espaordits pel miracle. En segon terme es veuen les tres Maries, que han sortit de Jerusalem i caminen cap al sepulcre amb pots de perfum per ungir el cos de Crist.
L’Ascensió,, peça signada i datada de Francisco Camilo, mostra l’eclecticisme de la pintura madrilenya a mitjan segle XVII, on trobem una barreja entre l’efectisme del barroc triomfal i certes influències de la pintura veneciana, que segurament el pintor hauria observat a la col·lecció reial.
Martín Bernat. Creu processional amb el bust de Crist i els instruments de la Passió, 1477-1505
Aquesta creu processional atribuïda a Martín Bernat, que forma part de la col·lecció d’art gòtic, però cronològicament està al llindar de 1500, recull molts dels elements de la Passió de Crist.
D’una banda, apareixen el bust coronat d’espines de Crist i les mans i els peus ensangonats pels claus de la Crucifixió, símbols del Messies. De l’altra, els instruments de la Passió: el gall de la negació de Pere, la columna de la flagel·lació i dos flagells, la llança de Longí, la canya amb l’esponja i el cubell de vinagre, la llanterna de la captura de Crist, els daus amb què els soldats es van jugar la roba de Crist, la trompeta de la cohort, les tenalles i el martell. Del ganivet amb què sant Pere va tallar l’orella a Malcus, en destaca el trèvol que apareix a la fulla, marca del control gremial dels ferrers i alhora element associat a la Trinitat.
¡Bona Pasqua!
Enllaços relacionats
Nova presentació de Renaixement i Barroc
Estrenem Renaixement i Barroc!
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Molt bona “guia” !
No vaig fer la visita per Setmana Santa, però si després.
He seguit aquest Viacrucis museístic i m’ha encantat.
A més ha estat divertit fer la recerca de les obres per ordre, com un “joc de pistes”
Us animo a proposar-ne més.
També per nens i joves (pot ser ja ho feu). És una manera dinàmica de descobrir el nostre Museu.
Moltíssimes gràcies, Gabriel! Ens alegrem que t’hagi agradat tant i prenem nota de la teva proposta