A finals del segle XIX el cartell publicitari va assolir una notòria popularitat fins esdevenir un dels emblemes principals de la societat moderna. Les grans marques comercials van donar suport al desenvolupament del cartellisme, conscients de les possibilitats que, per a la difusió del missatge publicitari, oferia un recurs visual tan atractiu. El carrer es va convertir en l’escenari en què el públic podia contemplar les noves produccions artístiques sense necessitat de mantenir una actitud de predisposició contemplativa. L’atzar, la trobada fugaç i inesperada, l’estímul de la capacitat de sorpresa van ser aspectes que van passar a formar part del nou paisatge urbà. Amb la finalitat d’aconseguir cridar l’atenció dels vianants, els artistes no van dubtar a utilitzar un repertori iconogràfic molt més proper a la realitat quotidiana, tot recorrent a una tipografia cridanera i a una variada gamma cromàtica.
William True. Dick Whittington, 1901 o anterior.
La iconografia del gat
Durant aquest període, el cartell va utilitzar sovint la imatge del gat per a moltes campanyes publicitàries. Considerat un dels animals domèstics per antonomàsia, va adquirir un gran protagonisme, ja fos perquè despertava un sentiment de simpatia molt generalitzat o perquè va passar a ser considerat, especialment el de color negre, un referent de la modernitat artística. En aquest darrer cas, el gat es va erigir en la icona del cabaret parisenc Le Chat Noir, fundat per Rodolphe Salis, la inauguració del qual, el 1881, va representar una fina en la història de la cultura europea, en esdevenir el lloc de trobada de la bohèmia artística de l’època.
Théophile Alexandre Steinlen. Nestlé’s Condensed Milk, 1894 o 1895.
En realitat, sota aquesta aparença innocent s’amagava el desig de retre tribut a l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe, reconegut com un dels precursors de la modernitat i autor del cèlebre conte de terror El gat negre, publicat el 1843 al diari Saturday Evening Post de Filadèlfia. Convé recordar que el poeta francès Charles Baudelaire, en la seva condició de traductor al francès de l’obra de Poe, va ser un dels autors que més va contribuir-ne a la difusió.
William True. Nestlé’s Swiss Milk, 1901 o anterior.
Anys més tard, Aristide Bruant, cantant de cabaret, poeta i una de les figures més populars de la bohèmia parisenca, entroncava amb tota una llarga tradició cultural i en un breu poema, titulat Le Chat Noir, tornava a reivindicar la vigència simbòlica del gat negre.
Théophile Alexandre Steinlen. Tournée du Chat Noir avec Rodolphe Salis, 1896.
En aquest context, és fàcil entendre la proliferació d’imatges de gats negres que van poblar els cartells de l’època. Per a molts autors la seva inclusió era una mena de picada d’ullet intencionada a un dels motius més emblemàtics de la cultura moderna.
Ramon Casas. 4 Gats, 1900.
L’obertura a Barcelona de la taverna dels Quatre Gats (1897), fundada per Pere Romeu, s’ha d’entendre com el resultat de l’intent de traslladar a la ciutat l’ambient del famós local parisenc. Tanmateix, en el cas de la cerveseria barcelonina el ressò literari de Poe va donar pas a la sornegueria que du emparellada la popular dita catalana.
Enllaços relacionats
Catàleg: Toulouse-Lautrec i els orígens del cartell modern
Catàleg: El cartell modern a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Gabinet de Dibuixos i Gravats
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful