Joan Yeguas
Amb el pas dels anys i la variada museografia que ha gaudit el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu atribuït a Damià Forment s’ha convertit en una de les icones de la col·lecció d’art del Renaixement i Barroc del museu.
El tema de la Dormició representa el trànsit de Maria del seu estat mortal a un estat de glòria, envoltada d’uns apòstols inquiets per la situació.
Origen de l’obra
L’obra fou concebuda per a l’altar del Perdó a l’antiga església de Sant Miquel de Barcelona. Sabem que el conjunt fou costejat per Jeroni Descoll i d’Oliva, quan era alt funcionari de la Corona d’Aragó al virregnat de Nàpols. En el seu testament, redactat el 1544, afirma: “la capella del sepulchra de la gloriosa Verge Maria per mi construïda en la sglesia parroquial de Sant Miquel de la present ciutat al peu devant lo altar”.
Deu anys més tard, en una visita pastoral a l’església de Sant Miquel, es descriu una Assumpció de la Mare de Déu envoltada pels dotze apòstols. Posteriorment, el 1788, Antoni Ponz comenta que “representa el tránsito de nuestra Señora”. El temple fou inhabilitat pel culte l’any 1835, i la parròquia traslladada cap a l’església de la Mercè.
Una història moguda
El setembre de 1868 esdevé la revolució de “la Gloriosa”, que va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II d’Espanya. La junta revolucionària de Barcelona va endegar diferents “sanejaments” urbanístics, entre els quals incloïa l’enderroc de diferents esglésies i cenobis sense culte, com l’esmentada església de Sant Miquel (demolida el desembre de 1868 –ara hi ha la plaça de Sant Miquel-), el monestir de Santa Maria de Jonqueres (plaça Urquinaona), o el convent de Santa Maria de Jerusalem (mercat de la Boqueria), entre altres.
Gràcies a les gestions de la Comissió Provincial de Monuments de Barcelona, i la intercessió de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, es van poder salvar les obres artístiques més importants. A l’octubre d’aquell any es va traslladar “un apostolado y Sto. Sepulcro” al museu lapidari que la Comissió tenia al carrer de la Riera de Sant Joan. Més tard, els apòstols van passar al Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona, ubicat a la capella reial de Santa Àgata. Al catàleg publicat el 1888, s’informa de vuit blocs (corresponents a deu apòstols) i dos caps solts (les figures assegudes -no van rebre número d’inventari fins al 1900). No consta ni el trasllat, ni la presència al museu, de la Mare de Déu. La figura jacent es trobava als baixos del Seminari del bisbat de Barcelona, des del 1913 seu del Museu Diocesà, on va patir agressions el 1936.
Qui va realitzar la Dormició?
Els cronistes dels segles XVIII i XIX, afirmen que el grup és de marbre (cosa errònia –és alabastre, segurament de Sarral-), i, per aquest motiu, arriben a la conclusió que era una obra procedent d’Itàlia. Xavier de Salas, director del Museu d’Art de Catalunya als anys quaranta, va proposar com a autor Martí Díez de Liatzasolo, perquè la comparava amb el Sant Sepulcre de Terrassa, conjunt signat per l’escultor basc. Però el treball dels rostres i del drapejat no té res a veure amb aquest grup. Finalment, Joan Bosch i Ballbona, professor de la Universitat de Girona, va proposar el nom de Damià Forment.
L’atribució al mestre valencià fou un encert, que s’evidencia per les analogies estilístiques amb la resta de la producció escultòrica de Forment (les arrugues del front i ulls, la caiguda dels cabells, les cavitats oculars, la boca entreoberta, les orelles prominents, etc.): compareu el cap d’un apòstol amb el del sant Pau que presideix el retaule major de l’església de San Pablo a Saragossa, o el gest violent amb el braç d’un altre apòstol amb un sàtir del sotabanc o un sant Domènec del retaule major de Santo Domingo de la Calzada.
En quina data es va realitzar l’obra?
La Dormició és una obra clau en la trajectòria de Damià Forment, perquè ens explica la seva evolució estilística entre les obres aragoneses i la culminació de la seva poètica en els darrers anys de la seva vida. En aquest trànsit va ser fonamental el seu pas per Catalunya (entre 1526 i 1536), perquè va poder veure obres d’esperit italià com el cor de la catedral de Barcelona o el mausoleu de Bellpuig. A més, Enric de Borgonya, un dels seus col·laboradors habituals (per exemple treballa al retaule del monestir de Poblet), contracta el 1535 la fabricació d’uns pilars per a un “sepulcri” a l’església de Sant Miquel de Barcelona.
A la mà del mestre Forment cal atorgar el disseny del conjunt i de les imatges de més qualitat, com són el grup de tres i els dos dels extrems. Un d’aquests té cabells i barba agitats (possiblement inspirat amb el Déu Pare de Miquel Àngel en la Creació d’Adam a la Capella Sixtina). Però també s’adverteix la mà d’altres escultors, per l’estil i per l’ús d’una eina com el trepant, mai utilitzada pel mestre, que s’han identificat amb operaris del seu taller.
Enllaços relacionats
Obres de Damià Forment del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Nova presentació de Renaixement i Barroc
Estrenem Renaixement i Barroc!
Art del Renaixement i Barroc
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Un anàlisi molt interessant, de com identificar l’autoria d’unes peces i també per l’història i avatars de l’obra
[…] started to draw, sitting on a bank at the #mnac. My beloved sculptures of La Dormició de la Mare de Déu! After some minutes, the room lights went off: nobody entering for a while. What a lucky moment: me […]