Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Amb aquest post iniciem la sèrie Curiositats de la col·lecció, que anirem publicant regularment. El primer article el dediquem a l’Art Modern.

Sabíeu que aquesta pintura és una de les obres més plagiades i mediàtiques de l’art català?

Aquesta pintura que representa unes figures a la platja sota una gran ombrel·la, d’intens i brillant cromatisme i d’influència japonesa, va gaudir d’una gran popularitat. Fins al punt que va ser objecte de nombrosos plagis, i va figurar a cartells o, fins i tot, a ventalls japonesos. Lluís Masriera va fer una exposició a Londres de les rèpliques d’aquesta pintura (amb un èxit de vendes) i, més tard, animat per la popularitat aconseguida, va escriure la comèdia titulada Sota l’ombrel·la.

En vigílies de la Guerra Civil, amics i admiradors de Lluís Masriera van fer donació d’aquesta pintura al museu, adquirida per subscripció pública.

Lluís Masriera, Ombres reflectides, 1920

Mariàngels Fondevila

Sabíeu que Ramon Casas no va quedar prou satisfet de la seva coneguda pintura Plein air?

Realitzada durant la seva estada a Montmartre en companyia de Santiago Rusiñol, en la qual els dos artistes van pintar bona part de les millors obres de les seves respectives produccions, Casas va decidir enviar aquesta tela a l’Exposició General de Belles Arts celebrada a Barcelona el 1891 en lloc de reservar-la per a alguna de les manifestacions artístiques parisenques. Segons explica el mateix Casas en una carta que, des de París, va adreçar a la seva germana Elisa, “aquel cuadrito del molino [era] de lo peor que he hecho este invierno, si bien resulta algo vendible, por eso la mandé allí”.

Amb independència de l’encert de l’autocrítica, el fet evidencia l’escàs interès que aleshores tenia Casas per l’ambient artístic de la seva ciutat, on prevalia un gust molt conservador.

Ramon Casas, Plein air, París cap a 1890-1891

Cristina Mendoza

Sabíeu que el museu conserva un important nombre de produccions orientalistes?

L’exposició de Josep Tapiró, pintor que va viure molts anys a Tànger constitueix una magnífica oportunitat per recordar els ressons orientalistes en el Gabinet de Dibuixos i Gravats.

L’orientalisme és un gènere artístic del segle XIX que històricament coincideix amb el procés d’expansió colonialista dels estats europeus, caracteritzat per la representació d’un imaginari exòtic i escapista. Entre els artistes que conreen aquests motius presents a la col·lecció, hem d’esmentar Marià Fortuny com un dels autors més rellevants. Obres com Platja africana, Vista de Tetuan o La Pregària, adquirida recentment, palesen l’alt nivell qualitatiu de l’artista i la riquesa d’un fons que es complementa amb l’obra d’altres pintors menys coneguts com, per exemple, l’italià Giuseppe Signorini, del qual el Museu Nacional conserva dos dibuixos.

Josep Tapiró, El santó darcawi de Marràqueix, cap a 1890-1900

Francesc Quílez

Sabíeu què va costar El tombant del Loing  el 1917?

L’any 1916, un grup de personalitats del món de l’art i la cultura van demanar de fer una exposició d’artistes francesos a Barcelona que, en aquells moments, no podien exposar als famosos Salons de París, aturats amb motiu de la Primera Guerra Mundial. L’exposició es va inaugurar el 23 d’abril de 1917 al Palau de Belles Arts. Hi havia gairebé 1.500 obres i artistes tan destacats com ara Manet, Morisot, Degas, Pisarro, Toulouse-Lautrec, Rodin i Gauguin. Un paisatge de l’impressionista francès Alfred Sisley que hi participava fou adquirit per l’Ajuntament de Barcelona per 15.000 francs, 11.280 pessetes de l’època. Una substanciosa quantitat per a l’època!

Alfred Sisley, El tombant del Loing, 1892

Teresa Guasch

Sabíeu que el menyspreu cap al modernisme va afavorir, paradoxalment, que el museu incorporés una col·lecció d’arts decoratives molt important?

Bona part d’aquesta col·lecció es va incorporar a partir de la dècada de 1960, amb motiu d’unes exposicions sobre el modernisme quan aquest moviment estava força infravalorat. A partir d’aleshores van ingressar conjunts significatius, entre els quals cal destacar el mobiliari, les catifes, els llums i les marqueteries de Gaspar Homar procedents del pis principal de la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia.
Amb motiu de la nova presentació de la col·lecció d’art modern el fons d’arts decoratives modernistes s’ha incrementat de manera molt notòria.

Gaspar Homar, Donzella agafant una branca, cap a 1905

Mariàngels Fondevila

Enllaços relacionats

Nova presentació d’Art Modern, Museu Nacional d’Art de Catalunya

Els interiors modernistes a Barcelona, Itinerari Virtual del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Redacció museu

Website | + posts

• Itinerari sonor per a l’exposició "Turner. La llum és color"
• Postals de primavera a les col·leccions del Museu Nacional
• El 2021 del Museu Nacional
• Postals d'hivern a les col·leccions del Museu Nacional