Deconstrucció de la campanya d’Art Modern

4.381

Cartell de la campanya.

Cartell de la campanya.

Anunci de premsa.

Anunci de premsa.

Reconeixes aquests cartell? L’has vist a l’aparador d’alguna botiga mentre passejaves pel centre de Barcelona, Terrassa o Granollers? o potser has vist l’anunci publicat a la premsa? T’han cridat l’atenció fins al punt de voler saber més o per visitar el museu? Si contestes afirmativament –ens agradarà que al final del post, hi deixis el teu comentari–, voldrà dir que la imatge de campanya de la nova presentació d’Art Modern és l’encertada.

La campanya de comunicació no és una vareta màgica però té poders

Des que vam inaugurar la nova presentació el 24 de setembre, s’ha incrementat un 56% el nombre de visitants en relació amb el mateix període de l’any passat. És, sense dubte, una molt bona notícia perquè estem convençuts que la nostra força com a museu ens la dóna el públic.

No hi ha millor anunci que el propi “producte” i la clau de l’èxit de la nova presentació d’Art Modern està en el projecte mateix: una proposta museogràfica trencadora, que defuig la clàssica ordenació cronològica de les obres per explicar múltiples relats que conformen la història del naixement de la Modernitat a Barcelona i Catalunya. La proposta ha estat molt ben rebuda pel públic.

Tanmateix, a Comunicació ens agrada pensar que alguna cosa hi ha tingut a veure la campanya. El fet de triar una imatge i un claim o eslògan, en definitiva, escollir un concepte creatiu concret i no un altre, són clau per obtenir la major notorietat i impactes possibles entre una audiència bombardejada diàriament per centenars de missatges publicitaris.

El brífing i una bona agència creativa: el binomi perfecte

Com ha estat el procés fins arribar a la imatge de campanya? Intens però molt enriquidor professionalment. Un camí que vam fer seguint un veritable treball en equip: els professionals de comunicació del museu i l’agència Petit Comitè –amb qui ja havíem fet la campanya de l’exposició El museu explora– i també el cap de col·leccions i el director del Museu Nacional. Totes les aportacions van sumar.

Des del principi sabíem que el projecte tenia molts punts forts a comunicar i calia aconseguir, més que mai, focalitzar el missatge. Passa sovint que en el moment de començar a treballar en una campanya es plantegin diversos ítems a comunicar. Però aquest cop, el repte era especialment complicat: teníem moltes novetats per explicar i corríem el risc de simplificar en excés o bé de sobrecarregar d’informació.

No es tractava només d’una nova presentació en l’àmbit formal, sinó que s’havia concebut un nou discurs museogràfic, s’exhibien obres i autors inèdits, noves disciplines artístiques, de fet, es materialitzava una manera diferent d’entendre la col·lecció. I per si això fos poc, era una oportunitat única per “comunicar museu”, per situar el Museu Nacional d’Art de Catalunya en l’imaginari del públic com la institució cultural de referència que ha de ser.

Per assegurar que el brífing fos clar, vam tenir diverses reunions amb l’agència i vam visitar plegats les noves sales quan encara eren plenes d’operaris, cables i obres recolzades a les parets.

Dues van ser les idees clau dels ideòlegs del projecte: per al director, Pepe Serra, la nova col·lecció d’Art Modern “no és una nova col·lecció sinó que és un nou museu” mentre que Juanjo Lahuerta, cap de col·leccions, destacava el fet que “amb aquesta nova presentació fem parlar la col·lecció ja que les obres dialoguen entre si”.

D’aquí neix la proposta creativa escollida que vam desplegar a les banderoles a través d’una seqüència de 4 imatges: les obres d’art parlen com si fossin personatges d’un còmic (buscant així un codi comunicatiu més contemporani), i expliquen els àmbits temàtics de la nova presentació, on la fotografia i el cartellisme s’exhibeixen al mateix nivell que la pintura i l’escultura.

Ismael Smith. Retrat d’Isaac Albéniz, 1917.

Ismael Smith. Retrat d’Isaac Albéniz, 1917.

Ethel Reed. Folly or Saintliness. Detall, 1895.

Ethel Reed. Folly or Saintliness. Detall, 1895.

Otho Lloyd. Sense títol. Detall, cap a 1945.

Otho Lloyd. Sense títol. Detall, cap a 1945.

Lorenzo Goñi. I tu? Què fas per la victòria? Detall, cap a 1936. Col·lecció particular en dipòsit al museu, 2014 / VEGAP 2014

Lorenzo Goñi. I tu? Què fas per la victòria? Detall, cap a 1936. Col·lecció particular en dipòsit al museu, 2014 / VEGAP 2014

Però aquesta no va ser l’única proposta que va elaborar l’agència. No és habitual, i aprofitem aquest article per agrair-ho públicament, que un equip creatiu presenti fins a 6 propostes diferents. Te les mostrem totes a continuació:

I encara passa menys sovint que totes les propostes presentades s’ajustin als objectius de comunicació fixats al brífing. Tant és així que no descartem utilitzar-ne alguna en properes comunicacions.

I tu, quina de totes les propostes hauries triat? Volem conèixer la teva opinió, ja sigui sobre la campanya o sobre la nova presentació, si l’has visitat.

Enllaços relacionats

Vídeo sobre el procés de muntatge de la nova presentació (1’50 min.)

Falca ràdio (0’24 min.)

Espot TV (0’21 min.)

Revolució al MNAC: un nou recorregut per l’art modern en 8 claus

Petit Comitè

+ posts

Comunicació

Núria Perales
Comunicació

4 Comments

  • marcelino nebra ha dit:

    Una exposición excelente para conocer la Modernidad en Catalunya.
    La campaña de comunicación se “ve” cuando paseas por la ciudad, pero en cualquier caso la mejor campaña es el “boca a boca”.
    Mi recomendación de estas Fiestas Navideñas será sin duda……pasear por la Modernidad en el MNAC.

    .

  • Arturo Godó ha dit:

    La veritat es que l’altre dia vaig anar el diumenge primer de mes amb moltes ganes. I vaig anar mes ràpid de lo que volia, per lo que vull anar tranquil·lament per estar mes temps i poder contemplar millor les obres. M’ha agradar molt , el plantejament de la distribució i l’enfocament que han plamntejat. M’ ha sorprès molt Clapes i Daura, que no els coneixia i m’ha agradat molt les caricatures de Feliu Elias ( Apa), que no s’ havia que el MNAC tenia.
    Per un altre banda, i això es la meva opinió, que pot ser molt discutible si que es veritat que el museu te carències grans en autors que tindrien que estar mes representats. Per exemple Picasso, Miro, Dali, Tapies y Subirachs. Que ho ve no hi estan representats o bé no ni hi ha. Per exemple en el cubisme estaben dos dibuixos de Juan Gris y son cessions del Reina Sofia. De la part surrealista de Dali on està? Les famoses etapa barcelonina blava de Picasso? Després la part de la Guerra Civil hem va semblar que es una mica pobre. Però clar si les administracions deixen sota mínims al MNAC com he llegit que es queixava el Sr. Serra i no s’inverteix en adquisicions ni es tira endavant la famosa llei de mecenatge. Com volem tindré un museu de referencia.

  • […] cartell va ser seleccionat com a imatge de la campanya de la nova presentació d’Art Modern del […]

  • […] la col·lecció d’una manera original: seguint amb la campanya de comunicació de la renovació de la Col·lecció d’Art Modern del museu, durant la quarta jornada (#inspirationMW) hem mostrat algunes obres de la nostra col·lecció […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.