Pere de Portugal, rei dels catalans (1464-1466). Un príncep maleït redimit per l’art?

1.183
Albert Estrada-Rius

Pere IV, dit «El Conestable de Portugal», Pacífic de Barcelona, 1464-1466. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Les efemèrides són un bon pretext per rememorar fets històrics o bé per recordar personatges oblidats. Enguany se celebren 550 anys de la mort d’un infant de la casa reial de Portugal, de nom Pere, que va arribar a regnar a Catalunya entre 1464 i 1466 amb el nom de Pere IV. El context en què va accedir al tron va ser el de la guerra civil (1462-1472) de les institucions representatives de Catalunya –el Consell de Cent i la Diputació del General de Catalunya– contra el rei «legítim» Joan II el Sense Fe. Per aquesta raó, un cop aquest darrer va recuperar el tron i es va acordar la pau, el difunt Pere va passar a ser considerat un rei «intrús» i totes les parts van procurar oblidar-lo.

La qualitat del llegat patrimonial del sobirà que ha arribat a l’actualitat, tot i la curta durada del regnat i el context convuls, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hagi implicat en la divulgació del personatge i de la seva obra. Primer, amb la preparació del seminari «La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya» i, aquesta tardor, amb l’organització de la jornada d’estudi «Pere de Portugal, rei dels catalans: memòria i patrimoni».

Carta del rei als consellers de Barcelona amb signatura autògrafa. Foto: AHCB

Pere era membre de la família reial portuguesa i, per via materna, era nét del darrer comte d’Urgell, Jaume el Dissortat. El seu llinatge entroncava amb el dels sobirans del casal de Barcelona. Per aquesta raó, els catalans revoltats contra Joan II –germà i successor d’Alfons IV el Magnànim i pare de Ferran II el Catòlic– el van proclamar rei.

El Conestable era un jove príncep tan culte i refinat com perseguit per l’infortuni. A la tardor de l’edat mitjana i a l’albada de la modernitat l’humanisme magnificava la malenconia i en feia bandera. Pere, fill del regent de Portugal caigut en desgràcia i mort en batalla, va ser desposseït de les rendes del mestratge de l’orde d’Avís i de la dignitat de Conestable; va patir exili a la culta cort de Castella i allí va escriure tres obres literàries de qualitat notable; va adoptar com a divisa personal, a la moda de l’època, el «Paine pour joie» i la imatge al·legòrica de la roda de la fortuna. A l’inventari notarial aixecat a la seva mort es recullen objectes preciosos de tota mena, en els quals hi havia gravat, pintat, esculpit o brodat, quasi bé de manera obsessiva, el seu emblema.

Fragment de “Satira de infelice e felice vida” de Pere de Portugal. Col·lecció particular

Com a monarca va fer ús abastament de les manifestacions artístiques per projectar sobre els nous súbdits la imatge personal d’un rei culte i decidit. Tot i la penúria econòmica imperant en un període de guerra, es va esforçar a invertir diners en la reforma de l’antic Palau Reial Major de Barcelona i va encomanar obres als millors artistes coetanis demostrant un gust exquisit. Avui encara es conserva el retaule que va encarregar a Jaume Huguet per ornar la capella reial i que va dedicar a l’Epifania, en una subtil exaltació de la monarquia que encarnava, i on és possible que fos retratat en la figura del més jove dels mags. Igualment es conserven diverses llindes de pedra ornades amb la seva divisa esculpida.

També va utilitzar l’oferiment d’obres d’art –en les quals no oblidava mai de posar la seva famosa divisa– a alguns santuaris per demostrar el seu caràcter de príncep pietós. Així, es conserva la corona que va regalar a Santa Maria de Castelló d’Empúries, avui al Museu d’Art de Girona, i consta que també va regalar, després d’enriquir-la, la fastuosa creu dels comtes de Foix –avui perduda– a la Mare de Déu de Montserrat.

detall-del-retaule-anterior

Detall del retaule anterior amb l’escena de l’Epifania amb el suposat retrat del Conestable

Com a governant va fer encunyar una nova, bella i forta espècie monetària d’or que, per raons propagandístiques, va anomenar pacífic. Recentment, la Generalitat de Catalunya ha adquirit una d’aquestes rares monedes i l’ha dipositat al Museu Nacional on està exposada.

dintell-de-finestra

Dintell de finestra amb la divisa del Conestable procedent del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

dintell-de-finestra2

Dintell amb la divisa del Conestable procedent del Palau Reial Major de Barcelona, avui al pati del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

L’infortuni del príncep va fer que perdés massa batalles i va culminar amb la seva prematura mort als 37 anys a Granollers. En aquesta població es conserva la memòria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– on morí, el 29 de juny de 1466. D’acord amb les seves disposicions, va ser enterrat a l’església de Santa Maria del Mar. En el llibre de les solemnitats de Barcelona es descriu el recorregut del seguici fúnebre i la vistosa i sorollosa cerimònia cavalleresca del «córrer les armes» que tingué lloc a la plaça del Rei. La gastada lauda de marbre blanc que se li atribueix es conserva sota l’orgue de la basílica i mostra el rei –estranyament, sense els atributs de la reialesa– amb un llibre a les mans. La seva espasa, símbol suprem de la Justícia i de la protecció armada que s’esperava d’un monarca, es conserva al tresor de la Catedral de Barcelona. No cal dir que aquesta peça extraordinària, que va captivar al poeta Juan-Eduardo Cirlot, també ostenta la mítica divisa.

espasa

Joan “lo florentí”. Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No hi ha millor manera d’acabar aquesta evocació d’una figura poc coneguda que invitar els lectors a recórrer els espais i els carrers de Ciutat Vella en els quals es va moure aquest príncep. Un itinerari històric i artístic que comença al Saló del Tinell del Palau Reial, passa per la capella palatina de Santa Àgata i pel seu retaule, continua pel pati veí del Palau del Lloctinent, on reposa una de les llindes pètries amb la divisa del Conestable, segueix pel tresor de la catedral i acaba davant la seva tomba a Santa Maria del Mar. Pels qui vulguin continuar, el viatge pot seguir a Granollers per contemplar la casa on va morir i al Museu d’Art de Girona on es guarda la corona que dedicà a la Mare de Déu.

lauda-sepulcral

Lauda sepulcral del Conestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius
Gabinet Numismàtic de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.