Barcelona, fàbrica de balances / 1

2.995
Albert Estrada-Rius
Serafí Tarradell i la seva muller davant l’establiment de la seva propietat al núm. 19 de la plaça de la Llana. Barcelona, principis del segle xx. Donació de Núria i Eulàlia Tarradell i Font.
Serafí Tarradell i la seva muller davant l’establiment de la seva propietat al núm. 19 de la plaça de la Llana. Barcelona, principis del segle xx. Donació de Núria i Eulàlia Tarradell i Font.

De memòria familiar a patrimoni públic, l’exemple de la casa de balances Tarradell

El museu ha ingressat recentment una part del fons històric de l’antiga fàbrica de balances Tarradell. Es tracta d’un donatiu ofert per les germanes Núria i Eulàlia Tarradell i Font en memòria del seu pare, l’arqueòleg Miquel Tarradell i Mateu (1920-1995), de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement i els vint-i-cinc del seu traspàs. La Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans també preparen en ocasió d’aquesta efemèride diversos actes en record de l’acadèmic.

El fons és molt variat i està íntegrament vinculat als orígens del taller i botiga familiar. Els Tarradell van entrar en el negoci de les balances quan Serafí Tarradell va comprar l’any 1892, inicialment amb un altre soci, l’acreditat taller Farriols de Barcelona a la darrera hereva de la casa. L’establiment es remuntava a l’últim quart del segle XVIII i amb els Tarradell va trobar continuïtat adaptant-se a les necessitats del mercat fins al seu tancament al darrer quart del segle xx. Testimoni d’aquesta voluntat de continuïtat és que els Tarradell sempre van fer constar l’any 1766 com a data de fundació de l’establiment.

Pràctica manuscrita del serraller Josep Farriols, Barcelona, 1779. Donació de Núria i Eulàlia Tarradell i Font.
Pràctica manuscrita del serraller Josep Farriols, Barcelona, 1779. Donació de Núria i Eulàlia Tarradell i Font. Fotografia: Marta Mérida

Els dos fills de Serafí van continuar el negoci i amb ells van sorgir dues branques del tronc familiar. Una va restar al front de la fàbrica fins al seu tancament i l’altra es va desvincular del negoci, però va romandre com a custòdia de la memòria de la casa al preservar-ne la documentació més antiga. Descendents directes d’aquesta darrera branca són el ja esmentat Miquel Tarradell i les seves dues filles, que ara han fet el donatiu al Museu Nacional.

Es dona l’eloqüent circumstància que el futur catedràtic universitari va editar durant un llarg estiu d’infància el 1934 una revista manuscrita en la qual va escriure uns articles sobre aquest taller familiar a partir de la lectura i estudi dels papers que rondaven per la casa i de la memòria familiar. En aquests quaderns, guardats com un tresor pels seus pares i ara per les seves filles, queda clar de manera premonitòria no només el seu interès per la història i la família, sinó també un agut sentit crític en l’anàlisi i la interpretació de les evidències que serien la base de l’important arqueòleg que seria més endavant.

 

Coberta del núm. 2 de la revista manuscrita Íntim, editada per Miquel Tarradell el juny de 1934. Arxiu Núria i Eulàlia Tarradell i Font.
Coberta del núm. 2 de la revista manuscrita Íntim, editada per Miquel Tarradell el juny de 1934. Arxiu Núria i Eulàlia Tarradell i Font.

El donatiu aplega testimonis de la producció barcelonina de balances i ponderals, així com llibres impresos i d’altres de manuscrits, i alguna fotografia familiar. Tot plegat enriqueix notablement les col·leccions del Gabinet Numismàtic de Catalunya en matèria de metrologia. Això és, tot el referent als pesos i mesures locals i especialment pel que fa a les monetàries, d’un acreditat establiment barceloní. Aquest interès estratègic en la matèria metrològica no és nou i, així es pot veure en una vitrina a la sala permanent de numismàtica, dedicada a la metrologia moderna, en la qual ja s’exposen, justament, unes balances de la casa Farriols.

Interior del núm. 2 de la revista manuscrita Íntim, editada per Miquel Tarradell el juny de 1934. Arxiu Núria i Eulàlia Tarradell i Font.
Interior del núm. 2 de la revista manuscrita Íntim, editada per Miquel Tarradell el juny de 1934. Arxiu Núria i Eulàlia Tarradell i Font.

La incorporació de les noves peces del donatiu obren, a partir d’ara, estimulants perspectives d’estudi no només sobre la producció d’aquest establiment concret, sinó sobre el context col·lectiu dels tallers de serrallers i manyans barcelonins en una llarga etapa en quà la ciutat va ser un important centre productor de balances i mesures.

Antonio Bordazar de Artazu, Proporción de monedas, pesos i medidas, València, 1736. Donació de Núria i Eulàlia Tarradell i Font.
Antonio Bordazar de Artazu, Proporción de monedas, pesos i medidas, València, 1736. Donació de Núria i Eulàlia Tarradell i Font.

El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha preparat en ocasió d’aquest ingrés una petita mostra que es pot visitar fins a principi del proper mes de març a les vitrines d’exposició ubicades a l’entrada de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres. L’objectiu és presentar una selecció de les peces ingressades, marcar el que serà el camí del seu estudi al llarg del proper any amb el propòsit de dedicar a aquest tema el XXX Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó i, finalment, agrair a les germanes Tarradell el seu gest generós de compartir la memòria familiar i convertir-la en un patrimoni públic a l’abast de tothom.

Enllaços relacionats

Barcelona, fàbrica de balances. Mostra a la biblioteca

+ posts

Gabinet Numismàtic de Catalunya

Albert Estrada-Rius
Gabinet Numismàtic de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.