Curiositats de la col·lecció: Art Medieval

1.844
capcelera

Amb aquest post continuem la sèrie Curiositats de la col·lecció. El primer article el vàrem dedicar a l’Art Modern, el segon a Renaixement i barroc.

Missatges ocults

Vet aquí la Resurrecció de Crist del retaule major gòtic del monestir de Santes Creus. A primera vista és una imatge d’allò més comuna: Crist surt victoriós del sepulcre, al torn que els membres de la guàrdia romana jeuen endormiscats. Un petitíssim detall, però, afegeix nous continguts a l’escena. Si us hi fixeu bé, sobre l’aixa d’un dels soldats veureu que hi ha figurat un petit escorpí. El fet no és banal: a l’època l’escorpí era un símbol associat als jueus i al judaisme, de manera que la seva inclusió en aquesta pintura posa en relleu, de manera capciosa, la implicació del poble jueu en la mort de Crist.

Guerau Gener i Lluís Borrassà, Resurrecció de Crist del Retaule major del monestir de Santes Creus, 1407-1411.

Guerau Gener i Lluís Borrassà, Resurrecció de Crist del Retaule major del monestir de Santes Creus, 1407-1411

Donzelles i guerrers

La llegenda de Galceran de Pinós i el rescat de les cent donzelles és una de les moltes històries apassionants que conten les obres de la col·lecció d’art gòtic.

Galceran de Pinós, l’almirall de l’estol del comte de Barcelona, fou empresonat durant el setge a la ciutat d’Almeria (1147) i, pel seu rescat, el rei moro exigia que li fossin entregats diners, bestiar i cent noies verges. L’intercanvi, però, no s’arribà a produir perquè sant Esteve alliberà Galceran de la presó.

No us perdeu com Jaume Serra, de manera ben sintètica, va representar aquesta història en un dels compartiments del retaule de sant Esteve de Gualter.

Atacs per pietat

Si feu una passejada per les sales de l’art gòtic us adonareu d’un fet sorprenent. En un bon nombre de pintures, els personatges malvats han sofert agressions als rostres, sobretot ratllades o solcs fets amb un objecte punxegut. Són antics atacs o actes vandàlics perpetrats per fidels moguts per la devoció, testimonis de la “interacció” directa del públic davant les imatges.

En el Martiri de sant Joan Evangelista a la caldera d’oli bullent, de Bernat Martorell, tots els responsables del turment, l’emperador Domicià i els seus cinc sequaços, han passat de botxins a víctimes del furor pietós.

Bernat Martorell, Martiri de sant Joan Evangelista a la caldera d’oli bullent, compartiment de la predel•la del Retaule dels sants Joans de Vinaixa (Garrigues), c. 1440

Bernat Martorell, Martiri de sant Joan Evangelista a la caldera d’oli bullent, compartiment de la predel·la del Retaule dels sants Joans de Vinaixa, cap a 1440

Imatges empal·lidides

Bona part de les escultures gòtiques del museu llueixen la pedra vista, monocromes i despullades de qualsevol decoració. Però en origen la majoria havien estat pintades i daurades, totalment o en part, i ha estat l’acció del temps o de l’home el que les ha fet empal·lidir.

Aquesta magnífica talla de Bartomeu de Rubió n’és un cas paradigmàtic. Tot i que a primera vista sembla una imatge d’alabastre sense policromar, ha conservat restes que ens permeten saber que havia estat generosament pintada i daurada.

Bartomeu de Rubió, Àrcangel Gabriel, tercer quart del s. XIV

Bartomeu de Rubió, Arcàngel Gabriel, tercer quart del segle XIV

Sabíeu que les paraules “EGO SUM LUX MUNDI [Jo sóc la llum del món]” que ens anuncia el Crist en Majestat provenen de l’evangeli de sant Joan?

La llum s’interpreta com el Verb, la Paraula que dóna la vida i és el principi de tot. També és la paraula dels profetes que ha il·luminat els apòstols, la veritat que ens revela el coneixement de Déu.

Tot això i més va aprendre una nena de 6 anys quan a la pregunta de la seva professora “què significa el gest que Crist fa amb la mà dreta”, molt decidida, va contestar: “aquest senyor ens diu que té tres llibres”.

Coneixeu altres curiositats similars sobre la nostra col·lecció?

Enllaços relacionats

Curiositats de la col·lecció d’Art Modern, Museu Nacional d’Art de Catalunya
Col·lecció Medieval Gòtic, Museu Nacional d’Art de Catalunya
Història de la col·lecció, Museu Nacional d’Art de Catalunya

Redacció museu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.