Anna Carreras i Mireia Campuzano
L’exposició “Barcelona: the city of artistic miracles”, en la qual el Museu Nacional va prestar unes 60 obres, va finalitzar la seva gira pel Japó a finals del mes de març, de manera sobtada, a causa de l’afectació de la covid-19. Tot i així, la mostra va obtenir un gran ressò popular.
Organitzada per Nagasaki Prefectural Art Museum i Kobe Shimbun media group, l’exposició es va centrar en l’esplendor i riquesa artística de la Barcelona del modernisme i el Museu Nacional va ser un dels principals col·laboradors.
Després d’una itinerància per diverses ciutats japoneses -Nagasaki, Himeji, Sapporo i Shizuoka- l’exhibició va aconseguir molt èxit a la capital del Japó, Tòquio, concretament a la Tokyo Station Gallery, tot i el rebombori que envaïa la ciutat per les Olímpiades (posposades a l’estiu del 2021).
Com és d’imaginar, es van prestar pintures de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Carles Casagemas, entre d’altres. L’escultura estava representada, a tall d’exemple, per Juli González, Pablo Gargallo o la figura en bronze, restaurada recentment, Bust de matrona representant Barcelona d’Eusebi Arnau, que en algunes de les seus es va situar al capdavant de l’exhibició, com a símbol de la ciutat. Ara bé, a Tòquio, destacaven de manera especial les arts de l’objecte, concentrades en una mateixa planta, amb mobiliari d’Antoni Gaudí i Gaspar Homar, ceràmiques vidriades, llums, un paviment hidràulic de Lluís Domènech i Muntaner format per 104 rajoles, joies de Lluís Masriera i l’esplèndid vitrall La Mare de Déu quan era xiqueta de Joaquim Mir, extremadament delicat. Respecte a l’obra gràfica sobre paper, es va prestar en menor mesura atesa la seva vulnerabilitat a la llum.
Tokyo Station Gallery
La Tokyio Station Gallery està ubicada dins de l’Estació Central de trens, un dels pocs edificis emblemàtics que resten dempeus després de la Segona Guerra Mundial. Es va inaugurar l’any 1914, tot i que la idea de construir-la de forma elevada davant dels jardins del Palau Imperial és un projecte de l’any 1899. Des de la inauguració, s’ha reformat l’estació en diverses ocasions per tal d’adaptar-la a les noves necessitats de la ciutat: actualment hi circulen uns 3.000 trens per dia i és la terminal de gran part dels trens bala.
Els materials constructius originals són maons de terracota, fusta i ferro, materials similars a molts dels edificis modernistes catalans. Tot i així, amb les successives ampliacions, s’han utilitzat materials característics de cada època fins arribar al formigó que ocupa bona part de les zones més actuals.
A l’interior de l’estació, just al centre, hi ha un espai circular amb columnes concebut com a punt de trobada que connecta els usuaris amb l’exterior, el metro, les vies de tren i, curiosament, amb les sales d’exposició.
Muntatge i instal·lació
L’exhibició va ocupar dues plantes: una d’elles, amb parets uniformes i pintades de blanc i una altra, que mantenia els murs originals de maons de terracota molt valuosos pels japonesos, tant pel seu aspecte estètic, com per la seva antiguitat i història. L’aspecte visual de l’argila cuita era molt poc homogeni, amb maons esquerdats i abundants zones erosionades ja que en un passat havien estat recoberts de ciment. A efectes pràctics, la museografia va ser complicada atès que no es permetia realitzar orificis als murs per instal·lar-hi ancoratges.
De fet, les obres que s’havien de penjar es van suspendre amb cables d’acer inoxidable a partir de guies metàl·liques col·locades a la part superior dels murs. Les sotasignades, conservadores-restauradores del museu, responsables del correu, vam decidir reforçar amb doble cable les pintures de grans dimensions per tal de reduir-ne el moviment i, a més, es va afegir un sistema de regruix aplicat pel revers de les peces que permetia que es recolzessin al mur.
En relació amb la possible vibració de les obres, cal fer-hi un esment específic considerant que Japó és un país amb una gran activitat sísmica. En aquest sentit, des de la Tokyo Station Gallery varen prendre totes les mesures preventives necessàries per evitar una possible afectació damunt les peces. En són un bon exemple els fils de niló que lligaven el vas de porcellana d’Antoni Serra, mètode també usat en les altres seus.
Un altre exemple clar són els ancoratges que fixaven una porta de Gaudí a la paret o els suports de metacrilat que subjectaven les ceràmiques esmaltades.
Així mateix, cal subratllar l’existència de les vitrines antisísmiques per esmorteir les vibracions que es van utilitzar en totes les seus i en les quals només variava el seu disseny. Probablement a Tòquio van ser de les més neutres si es comparen amb les vitrines d’alta tecnologia que es van col·locar a la seu d’Himeji.
Arigato gozaimasu
Des del nostre punt de vista, al Japó emprenen el muntatge d’una exposició de manera sorprenent. Funcionen amb equips reduïts dedicats a una tasca específica, prèviament consensuada a l’inici de la jornada i d’aquesta manera no hi ha intromissions. Actuen amb silenci, discreció, contemplació i per damunt de tot amb respecte i obediència. En relació a les obres d’art, treballen amb una consideració primmirada i rigorosa, i respecte als altres, mostrant estima per la professionalitat de cadascú.
Enllaços relacionats
Les obres que van viatjar al Japó ja tornen a lluir a les sales del museu
Mireia Campuzano i
Conservació Preventiva i Restauració
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
3 Comments
Molt interessant l´article, congratulacions a les “sotasignades” per haver portat endevant una tasca ben complexa. Impactant aixó de les cameres antisismiques, i tant, poca broma; els detalls dels ancoratges i els cables dobles, molt remarcable.
Hi ha potser cap pagina web amb el detall de les peces exhibides? Ja siguin del MNAC i les altres.
Potser trobo en manca algun resum de les opinions dels mitjans japonesos sobre el contingut de l´exposicio. Tan de positius com no tan positius, esclar.
Hola Manuel! Primer de tot disculpa el retard en la resposta, ha hagut problemes tècnics en el blog del museu. Moltes gràcies pel teu comentari! Si vols més informació pots consultar el catàleg de l’exposició a la Biblioteca del Museu. T’enviem el link: https://ccuc.csuc.cat:444/record=b7280530~S34*cat
[…] i Cia. de Barcelona, que va participar a l’exposició itinerant a diverses ciutats del Japó “Barcelona: the city of artistic miracles”. Totes aquestes obres mostren tècniques vitralleres destacades, d’alta qualitat per […]