El desembarcament d’Anglaterra: William Morris

47

L’exposició William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya, que avui inaugurem al museu, és una bona ocasió per capbussar-se en un episodi cultural de gran abast, captivador i d’ensomni, que a Barcelona va tenir la seva irradiació.

Somni

El retrat de l’esposa de William Morris va inspirar un somni del crític J.E. Cirlot, que la considerava una prodigiosa encarnació de la bellesa d’aquella Anglaterra victoriana. I, davant el retrat d’Elizabeth Siddal com a Beata Beatrix va sentir el desig d’agenollar-se.

Dante Gabriel Rosetti, La Donna della finestra (Portrait of Jane Morris ), 1870. Museums and Galleries, City of bradford MDC

Dante Gabriel Rosetti, La Donna della finestra (Portrait of Jane Morris ), 1870. Museums and Galleries, City of Bradford MDC

Dante Gabriel Rossetti, Beata Beatrix c.1864–70. Tate Britain

P.R.B.: Pre-Raphaelite Brotherhood

Tot i les fantasies que puguin despertar les teles d’aquest grup d’artistes victorians iconoclastes, que van desafiar les convencions estètiques de la Royal Academy de Londres el 1849, el cert es que van rebre crítiques molt hostils, com recordava el diari barceloní La Vanguardia. A l’Exposició Universal de París de 1855, van ser qualificats de secta: “Eren com bolets, no hi havia rastre de la tradició anglesa de Reynolds, Lawrence, Constable o Turner”. Firmaven, misteriosament, P.R.B i després es va saber que aquelles inicials significaven Pre-Raphaelite Brotherhood. El seu ideòleg va ser l’escriptor i crític John Ruskin, anomenat “apòstol de la bellesa”, que va infondre en aquells creadors la idea moralitzant de l’art.

Reflexos

A la dècada de 1890 s’escampa la influència dels prerafaelites al llarg del continent, barrejada amb el simbolisme francobelga i té una incidència en les arts visuals i decoratives. Les pintures d’aquells artistes anglesos, que invocaven l’edat mitjana, episodis bíblics o llegendes artúriques, van ser admirades, entre d’altres, per Julio Romero de Torres, Miquel Viladrich o Eduardo Chicharro. Alguns d’ells, fins i tot, van passar temporades a Gran Bretanya per estudiar el llegat dels prerafaelites. Santiago Rusiñol també va evocar la puresa dels pintors primitius italians amb formats inspirats en els vells retaules.

Chicharro, Eduardo, The Poem of Armida and Reinaldo, MNCARS

Chicharro, Eduardo, El poema de Armida y Reinaldo , 1904. MNCARS

Viladrich, Miquel, Les Hermètiques, Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, 1909

Allegory of Poetry by Santiago Rusiñol

Rusiñol, Santiago, Al·legoria de la Poesia, 1894. Museus de Sitges

Refluxos

John Ruskin i William Morris van ser especialment populars un cop morts. Els lectors es queixaven que adquirir un llibre de Ruskin era un sacrifici econòmic pel seu alt preu, tenint en compte, a més, els títols inintel·ligibles i les seves idees capritxoses.

D’altra banda, el polifacètic William Morris (dissenyador, artista, poeta, activista polític, ecologista, conservador, socialista) va ser objecte de diferents claus interpretatives i, de vegades, mal digerit: la traducció catalana de la seva novel·la utopista Notícies d’enlloc (1890) va costar el càrrec a Eugeni d’Ors en ser considerada immoral per la seva apologia de l’amor lliure.

The Studio, una revista fascinant

Anglaterra no era el destí prioritari dels artistes catalans. Als Quatre Gats s’admiraven molt especialment els dibuixos de Steinlen publicats a la revista Gil Blas. Ramon Casas seguia Whistler, un dels enemics públics de John Ruskin, a qui va portar a judici.

Però… un dia van canviar les coses, en arribar una revista anglesa que va fascinar tota una generació de dissenyadors i decoradors: The Studio. La duia sota el braç Alexandre de Riquer, ambaixador de la cultura artística britànica arran de les seves estades en aquest país. Es va despertar una nova devoció anglesa que, també, va calar en les terres gironines de Rafael Masó.

Alexandre de Riquer, Ex-libris Alexandre de Riquer, 1901

Alexandre de Riquer, Ex-libris Alexandre de Riquer, 1901

Exposició Internacional de Barcelona de 1907

Una fita per al coneixement directe de l’art britànic a Barcelona fou l’Exposició Internacional de 1907. El poeta-artista-artesà Alexandre de Riquer va ser el comissari de la secció anglesa i va gestionar els préstecs d’obres i algunes adquisicions amb destí al Museu Nacional, com les creacions d’Edward Burne-Jones, d’A. Rackham, A. Woodward, Brangwyn, León Solon o del dissenyador i esmaltador de les Arts and Crafts Alexander Fisher. Uns esmalts que van incitar Marià Andreu a un rècord Guinnes: la realització d’un esmalt gegant.

Edward Burne-Jones, Study of a Female Head, 1894

1Edward Burne-Jones, Estudi de cap femení, 1894

Mariano Andreu, The blind, 1911-1914. Enamel. Museu de Mataró

Mariano Andreu, The blind, 1911-1914. Esmalt. Museu de Mataró

 

León-Víctor Solon, Ave Maria Stella, 1898. Museu del Disseny

León-Víctor Solon, Ave Maria Stella, 1898. Museu del Disseny

Tapes de relligadura en cuir pirogravat, per al llibre de John Ruskin, 1911.

Tapes de relligadura en cuir pirogravat, per al llibre de John Ruskin, 1911. Biblioteca del Museu Nacional.

Alexander Fisher Chalice, 1907. Museu del Disseny

Alexander Fisher, Calze, 1907. Museu del Disseny

Triptych, depicts scenes of St Patrick's life in Ireland, enamels and brass inlaid with silver and painted with enamels, London, c. 1903, by Alexander Fisher, National Museum of Ireland

Alexander Fisher, Tríptic esmaltat amb escenes de la vida de sant Patrici, c. 1903, National Museum of Ireland

L’esperit de Morris i les Arts and Crafts, així mateix, havia arribat als diferents tallers de ceramistes, vitrallers o ebenistes, que treballaven a redós dels arquitectes de la Barcelona modernista. Un moment esplendorós que no va passar inadvertit als ulls de l’autor anglès de Retorn a Brideshead, Evelyn Waugh, qui va quedar fascinat davant els revestiments ceràmics de la Casa Batlló de Gaudí.

Contínuum

Pugin, Ruskin i Morris van exaltar la bellesa i sinceritat de l’època de les catedrals, i consideraven que el treball manual dels oficis i el plaer que en generava era l’antídot del dimoni engendrat per l’era industrial capitalista. Encara que sense un esperit messiànic, les nostres arts decoratives també advoquen per un renaixement nostàlgic de les artesanies, com ho reflecteixen les talles, les marqueteries, el vitralls emplomats, les grisalles, els esmalts, les forges, les tapisseries, la joieria o els conjunts d’interiors, himnes poètics de la bellesa quotidiana o les noves gàbies d’or protectores dels embats socials.

Convido els visitants de l’exposició que comparin el secreter de Joan Busquets, amb esmalts de Llemotges i marqueteries, o el llum de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch, que recorda un corona votiva medieval, amb un disseny de F.L. Wright o les cadires de Ch.R. Mackintosh que obren un nou camí.

Josep Puig i Cadafalch, Llum de sostre amb decoració floral, cap a 1900

Joan Busquets, Drinks cabinet, circa 1911

Joan Busquets, Licorera, circa 1911

Frank Lloyd Wright. Kindersymphony. 1912

Frank Lloyd Wright. Kindersymphony (Simfonia d’infantesa). 1912 © Frank Lloyd Wright, VEGAP, Barcelona, 2018 / Victoria and Albert Museum, London.

Consum

Amb el canvi de segle, l’art anglès es va popularitzar en l’agençament interior. La ceràmica anglesa de la firma Minton, que comercialitzava el moblista Francesc Vidal a la seva botiga, omplia bufets i trinxants barcelonins.

La restauració recent de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch ha posat al descobert dissenys de vellut liberty de Harry Napper a la sala de música. Els teixits liberty eren apreciats i es podien adquirir a les botigues i magatzems de la ciutat com recordava la publicitat del moment.

Alexandre de Riquer, Antigua Casa Franch (Former Casa Franch), 1899

Alexandre de Riquer, Antigua Casa Franch1899

Casa Amatller: Music room, 1901 Casa Amatller: dining room. 1901 Casa Amatller: music room, bedroom and dining room. 1901
Casa Amatller: sala de música, dormitori i menjador. 1901

Enllaços recomanats

John Ruskin, todas las razones para amar lo medieval, Masdearte

William Morris y compañía: el movimiento Arts and Crafts en Gran Bretaña,  Fundación Juan March

Acerca de la influencia de William Morris y el movimiento Arts & Crafts en Cataluña. Anna Calvera. D’Art [PDF 497 KB]

Alexandre de Riquer: The British Connection in Catalan Modernisme.  Eliseu Trenc Ballester & Alan Yates. The Anglo-Catalan Society [PDF 1,07 MB ]

Mariàngels Fondevila
Art Modern i Contemporani

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.