The Watercolour World, un passeig pel món abans de la fotografia

1.285
Laia Pérez

Al museu treballem en projectes digitals col·laboratius com una eina més que serveix per difondre les col·leccions de manera internacional. El primer projecte digital d’abast internacional en el qual el museu va participar va ser Google Art Project, que fa accessibles les col·leccions de museus de tot el món a través de la xarxa. Després va venir Europeana: Partage Plus i Europeana Photography. Aquest any hem iniciat la participació al projecte The Watercolour World.

El projecte The Watercolour World

Com era el món al segle XVII o al segle XIX? De quina manera es coneixien els paisatges, monuments o esdeveniments històrics? Segles abans que s’inventés la fotografia, artistes, viatgers o naturalistes documentaven el món amb una llibreta i una capsa d’aquarel·les a la bossa. Al llarg del temps, amb la popularització d’una tècnica que oferia immediatesa i facilitat de transport, pintors i aficionats van produir milers d’aquestes primeres instantànies que captaven la seva mirada sobre la realitat mentre es creaven extraordinaris registres visuals del seu temps.

L’artista fent un esbós, James Smatham. ©Yale Center for British Art, Paul Mellon Fund
L’artista fent un esbós, James Smatham. ©Yale Center for British Art, Paul Mellon Fund.

I si es recollissin totes les aquarel·les conservades en museus, arxius, biblioteques o col·leccions particulars d’arreu, seria possible reproduir aquest món prefotogràfic?

Amb aquesta premissa neix el 2019 el projecte The Watercolour World, una base de dades d’aquarel·les amb l’objectiu de crear la col·lecció prefotogràfica en línia més gran del món. Es tracta d’un catàleg d’imatges digitals, datades entre 1750-1900, i geolocalitzades en un mapamundi interactiu. L’impulsor del projecte, Fred Hohler és un antic diplomàtic britànic interessat en la preservació del patrimoni i que, anteriorment, ja havia creat la Public Catalogue Foundation, una base de dades en línia amb més de 200.000 pintures de titularitat pública britànica, actualment Art UK. És una iniciativa privada amb finançament a càrrec de la Marandi Foundation, una organització sense ànim de lucre dirigida pels empresaris i filantrops Javad i Narmina Marandi, amb el patronatge de la família reial britànica. A més a més, compten amb el partenariat de l’empresa japonesa Fujitsu, que s’encarrega de gestionar els escanejos de les col·leccions que no disposen de digitalitzacions pròpies.

L’artista dibuixant a Mlle de Saint Legiere com a pastora, James Moore, 1787. ©Yale Center for British Art, Paul Mellon Fund
L’artista dibuixant a Mlle de Saint Legiere com a pastora, James Moore, 1787. ©Yale Center for British Art, Paul Mellon Fund.
Un artista dibuixant un temple en ruïnes, Sir William Beechey, 1753-1839. © The Trustees of the British Museum
Un artista dibuixant un temple en ruïnes, Sir William Beechey, 1753-1839. © The Trustees of the British Museum

Explorar les col·leccions amb una mirada crítica

Però The Watercolour World no és només un banc d’imatges online. La seva estratègia de difusió combina diferents objectius: el principal és entendre la preservació i difusió d’aquestes obres per tal de tractar temes d’actualitat, com són el canvi climàtic o la destrucció del patrimoni. En aquest sentit, a més de la possibilitat d’explorar les obres a través del mapa interactiu, navegant entre les col·leccions o mitjançant els motors de cerca avançada, s’hi poden visitar àlbums temàtics o articles monogràfics sobre diverses matèries. És interessant perquè sovint es tracta d’autèntiques cròniques gràfiques que relaten esdeveniments històrics o posen en context els usos i costums de l’època. Així, es poden navegar per les diverses erupcions del Vesuvi a Nàpols, reviure els disturbis de Bristol de 1831 o descobrir l’origen de les fires a l’aire lliure, dels pícnics o l’evolució d’esports com el criquet. Un altre aspecte interessant de la seva estratègia de difusió és potenciar l’engagement amb l’usuari i convidar-lo a ajudar a identificar aquelles aquarel·les que romanen sense localització.

El Vesuvi des del fórum de Pompeia, Frances Arundal, cap a 1835. © The Trustees of the British Museum
El Vesuvi des del fórum de Pompeia, Frances Arundal, cap a 1835. © The Trustees of the British Museum
Vista de la Casa Dyke, Frederick Earp, 1846 © Royal Pavilion & Museums, Brighton & Hove
Vista de la Casa Dyke, Frederick Earp, 1846 © Royal Pavilion & Museums, Brighton & Hove

Des de l’inici, s’han adherit a aquest ambiciós projecte prestigiosos museus i col·leccions d’arreu del món: des de l’Art Institute of Chicago, el Metropolitan Museum of Art, la National Gallery de Washington o la Biblioteca del Congrés, fins al Rijksmuseum, el Museu del Louvre, la Royal Collection Trust, la Biblioteca Nacional de França, el Museu de Hermitage de Sant Petersburg o el Museo di Capodimonte de Nàpols, fins a les Biblioteques Nacionals de Brasil i del Perú, entre d’altres col·leccions particulars.

Vista del Llac Baikal, Andrey Martynov, 1806 © The State Hermitage Museum
Vista del Llac Baikal, Andrey Martynov, 1806 © The State Hermitage Museum

Més de dues-centes obres del Museu Nacional disponibles

Des del mes de maig, el Museu Nacional s’ha convertit en el primer museu de l’Estat Espanyol a participar a The Watercolour World amb 281 aquarel·les seleccionades d’entre els fons digitalitzats del museu. A partir d’ara, els llibres de viatges d’Alphonse Delamare, els paisatges marroquins de Marià Fortuny, els personatges d’Isidre Nonell, els retrats d’Ismael Smith, les reproduccions de pintures romàniques de Joan Vallhonrat o els dissenys d’interiors modernistes de Gaspar Homar estan accessibles per a la seva navegació a través del mapamundi interactiu.

Monestir de Santa Maria de Jonqueres, Alphonse Delamare, 1827 ©Museu Nacional d’Art de Catalunya
Monestir de Santa Maria de Jonqueres, Alphonse Delamare, 1827 ©Museu Nacional d’Art de Catalunya
Escó amb plafó de marqueteria, Gaspar Homar, 1900 ©Museu Nacional d’Art de Catalunya
Escó amb plafó de marqueteria, Gaspar Homar, 1900 ©Museu Nacional d’Art de Catalunya

El procés de participació s’ha gestat a través de les col·leccions en línia del Museu Nacional i és des de la seu de The Watercolour World que s’encarreguen de descarregar-ne les dades i les imatges des del web del museu. Gràcies a les dades identificatives que genera cada obra es poden vincular al mapamundi interactiu a través de la georeferenciació. El seu web genera una nova fitxa de cada obra amb les dades bolcades de les col·leccions del propi museu i amb un enllaç directe a la fitxa original de cadascuna de les peces de manera que, de retruc, es potencia el tràfic entre ambdós webs. A més, les imatges no es poden descarregar des de TWW de manera que no sorgeixen problemes de llicències d’imatges tot i que ofereixen una visualització gràfica amb notables augments.

Vista de Tetuan, Marià Fortuny, 1860 ©Museu Nacional d’Art de Catalunya
Vista de Tetuan, Marià Fortuny, 1860 ©Museu Nacional d’Art de Catalunya

Els projectes col·laboratius, un millor accés al coneixement

Què cal, però, per tal de poder participar i, eventualment crear, projectes col·laboratius digitals com The Watercolour World que proposin una àmplia difusió de les col·leccions, és a dir, del coneixement generat des de les institucions d’arreu? D’entrada, és imprescindible treballar en la consistència i en l’enriquiment de dades, i generar una documentació sistematitzada de les col·leccions que segueixi rigorosament els estàndards internacionals elaborats per les institucions de referència com els vocabularis terminològics del Getty Institute, el llistat d’autoritats Viaf o la base de dades Geonames, entre d’altres. D’aquesta manera, es podran elaborar motors de cerca més potents i efectius, ja que, si tots parlen el mateix idioma. l’abast dels resultats és objectivament millor. Un cop es tenen les dades preparades, ja es pot interrelacionar amb tots els projectes que es vulguin i que segueixin aquestes directrius.

Panoràmica de Vogel Sang i Cloven Cliff (Noruega), Frederick William Beechey, 1818. ©National Library of Australia
Panoràmica de Vogel Sang i Cloven Cliff (Noruega), Frederick William Beechey, 1818.
© National Library of Australia

En un món interconnectat, la participació en aquest tipus de projectes en tots els seus vessants és el camí que estan seguint les principals institucions internacionals. L’estratègia, doncs, és clara, potenciar la interoperabilitat de dades per tal d’arribar a un major nombre i, sobretot, tipologia d’audiències. D’aquesta manera és possible, no només participar en múltiples projectes col·laboratius, sinó també en tot tipus d’aplicacions virtuals, com són bases de dades online, mapes interactius o línies del temps dinàmiques. Però no es tracta només d’una acció comunicativa o de difusió de les col·leccions, sinó que gràcies a aquests sistemes es millora i afavoreix l’estudi i la documentació de les obres ja que permet l’accés creuat a altres peces i estudis generats a qualsevol lloc del món. El projecte pioner en aquesta línia és el portal Europeana, una plataforma de patrimoni cultural digital europeu, finançada per la Comissió Europea i que actualment consta d’uns 58.500.000 d’objectes d’art, llibres, vídeos i registres sonors pertanyents a institucions de la Unió i que, a més, consta de diferents sub-plataformes temàtiques.

Entrada al Temple del Sol de Palmira, 1756 ©The Trustees of the British Museum
Entrada al Temple del Sol de Palmira, 1756 ©The Trustees of the British Museum

Tal com argumentava Fred Hohler, fundador de The Watercolour World, en una entrevista, en un món globalitzat com el nostre, problemàtiques com el canvi climàtic amb l’agreujament dels fenòmens naturals, malauradament cada cop més freqüents, com grans inundacions, incendis, etc. o els conflictes bèl·lics o terroristes, la preservació digital del patrimoni artístic garanteix una conservació i transmissió del coneixement, impensable fins no fa gaire.

Enllaços relacionats

Participar a Google Art Project: oportunitat o competència?

Laia Pérez

One comment

  • Manuel Vallejo ha dit:

    Una informació “colorida”, impresionant.
    Farem per anar veient imatges.
    mercés

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.