La taula de La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve del retaule de Sant Esteve de Granollers, exposada al museu juntament amb altres pintures del mateix retaule, representa l’emperador romà Teodosi II i l’emperadriu Eudòxia que condueixen la seva filla, la princesa Eudòxia, posseïda pel dimoni, davant les relíquies de sant Esteve. Mostra el moment del miracle, quan el dimoni surt de la boca de la princesa. També apareix un pelegrí mutilat que espera una curació miraculosa per intercessió del sant.
L’aplicació del color
L’estudi analític de les mostres i l’examen minuciós de l’obra ens permeten conèixer millor la manera de treballar del pintor. Un cop enguixada la superfície de la taula, realitzava el dibuix, ja sigui a carbonet, a pinzell o incís, i aplicava els fulls metàl·lics, que en aquest cas s’han identificat d’or fi i de plata.
Després aplicava els colors i, pel que fa a les vestidures, acoloria cada peça de roba de forma individual. Per exemple, en el cas de la dalmàtica (túnica oberta pels costats) de Teodosi II, de color vermelló, va deixar el cinyell (cinturó) de reserva per pintar-lo després. Per això, sota el blau no apareixen restes de vermelló. El mateix succeeix amb la capa curta del pelegrí, que va acolorir deixant de reserva el dibuix de la bossa que després va pintar de color groc.
Les vestidures dels cinc personatges i com l’artista ha aconseguit els colors
La paleta bàsica de colors de les vestimentes la formen sis colors: vermelló, carmí, blau, groc, blanc i verd; també inclou el negre, que no ha estat estudiat de forma individualitzada.
- Teodosi II
L’emperador du al cap un bonet de color blau, de seda, amb corona daurada realitzada amb relleu d’estuc per donar-li volum; el daurat està fet amb pans d’or fi. Vesteix una dalmàtica de color vermell encès, per a la qual, segons les anàlisis químiques, el pintor, sobre la preparació de guix, va emprar un compost de mercuri, el cinabri o vermelló, intercalat amb un colorant orgànic, laca vermella, tal com s’aprecia en l’estratigrafia de la mostra. Destaquen la mòlta acurada del cinabri i la deposició homogènia de les capes. Amb l’ús del carmí aconseguia els ombrejats.
El folre de la dalmàtica és d’ermini, molt preuat i emprat per la gent benestant. La dalmàtica està rivetejada per una franja amb decoracions daurades, fetes amb estuc en relleu. Sota la dalmàtica, l’emperador porta la fopa, una túnica llarga i folgada. Destaquen els punys de pell, on s’aprecien els pèls delicadament pintats un a un a punta de pinzell. A la cintura du un cinyell blau clar amb decoracions daurades. El pigment que s’hi ha identificat és un compost de coure, l’atzurita, barrejat amb gran quantitat de blanc de plom. La secció transversal de la mostra del blau està formada per cinc capes: preparació de guix, emprimació, blanc de plom, atzurita i blanc de plom, i el negre carbó en la superior, que correspon al dibuix decoratiu. Destaca la de color blau, més gruixuda que les altres, on els grans d’atzurita, de morfologia heterogènia i poc triturats, estan barrejats amb blanc de plom.
- Eudòxia
L’emperadriu apareix mig amagada en un segon pla. Du el cap cobert per una lligadura: bonet alt i troncocònic amb crespina i corona, i amb toca blanca de teixit de lli. La corona és daurada i realitzada amb la mateixa tècnica que la del seu marit. Com a peça d’abric vesteix una fopa (túnica llarga i folgada) de mànigues amples de color verd, rivetejada amb estuc en relleu i daurat amb or fi. De la fopa, només veiem la de la mà esquerra que deixa veure la gonella, tota daurada.
En l’estratigrafia de la mostra de la fopa s’han identificat quatre capes pictòriques formades per la barreja d’un verd de compost de coure (possiblement el verdet) amb groc de plom i estany, i amb blanc de plom; només canvien les proporcions. La mostra s’ha pres en una zona a tocar del rivet daurat, i, per això, s’hi han trobat restes de pans d’or fi, com es pot veure a la imatge 11, amb el bol o preparació argilosa per rebre els fulls metàl·lics dipositat sobre la preparació de guix.
- La princesa Eudòxia
Porta el cap cobert amb una lligadura, igual que la seva mare, amb un bonet alt i troncocònic, de color carmí amb degradacions, decorat amb unes línies reticulades fetes a punta de pinzell. Completa el bonet un subtil vel transparent que cau amb delicadesa fins a les espatlles. Du una roba llarga amb cua sumptuosa que imita el vellut, llavorat i anellat amb or. L’escot està guarnit amb randes aplicades. La roba és tota daurada amb pans d’or fi, brunyits i decorats amb la tècnica del punxonat. S’enriqueix amb una policromia on es reprodueixen les flors de les magranes amb les tiges i les fulles de la planta. Actualment, aquests motius vegetals han sofert una alteració cromàtica i es perceben de color negre, quan en origen eren blaus. Aquests dibuixos vegetals de la roba, observats amb llum rasant, prenen volum, perquè el pigment es va aplicar amb el pinzell carregat de matèria pictòrica. Aquestes ornamentacions estaven inspirades en repertoris tèxtils; no cal dir que es tracta d’un teixit car i luxós. Precisament, al Museu del Disseny de Barcelona es pot contemplar un fragment de teixit del segle XV amb unes magranes idèntiques.
![Imatges de la plantilla del dibuix de la flor de la magrana en blau. (13) Fragment de teixit de seda i fil d’or, vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre tafetà, Itàlia o València, segona meitat del segle XV. Imatges de Núria Prat i Grau Martín Ros, R.M., “Fragment de teixit”, La Barcelona gòtica, Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, 1999, p. 211-212 [catàleg d’exposició]](https://blog.museunacional.cat/wp-content/uploads/Imatges-de-la-plantilla-del-dibuix-de-la-flor-de-la-magrana-en-blau.jpg)
Les anàlisis químiques de la mostra han identificat diferents estrats: sobre la preparació de guix es va aplicar el bol de color vermell-terrós, una argila formada majoritàriament per òxids de ferro. La capa cromàtica blava és gruixuda i està formada per grans d’atzurita de diferents granulometries, un compost de coure que no requereix una mòlta enèrgica perquè si es mol massa, el blau perd intensitat.
- El pelegrí
Vesteix a la manera de les persones humils, amb gipó (un tipus de vestidura) de mànigues ajustades i al cap un bonet blavós, ambdós de llana. Al segle XV el bonet es portava a tota hora. Normalment era de llana, tot i que els més luxosos eren de seda o vellut. Du una capa curta molt senzilla, de color carmí, amb diferents tonalitats que marquen els volums del drapejat. En l’estratigrafia de la mostra analitzada, que es correspon a l’ombrejat de la peça de roba, s’han identificat sis capes, constituïdes per un colorant orgànic, la laca vermella, barrejat amb blanc de plom, amb diferents proporcions i gruixos per aconseguir les degradacions cromàtiques i les diferents tonalitats, dipositades sobre la capa ocre d’emprimació i la preparació de guix.
L’home porta també un capell penjant, per guardar-se del sol, amb les petxines de sant Jaume, símbol de pelegrinatge. Hi destaquen també les claus de sant Pere, perquè indiquen que les relíquies de sant Esteve eren a Roma, lloc on ocorre l’escena. En bandolera, veiem una bossa, guarnida amb unes línies de color vermell-ataronjat. El color groc de la bossa s’ha pintat amb groc de plom i estany barrejat amb blanc de plom, sobre la preparació de guix. En la darrera capa es va afegir el mini, per aconseguir una tonalitat ataronjada.
Una calça i un estival negres molt simples completen el conjunt del pelegrí. L’embenat de la cama esquerra és blanc amb unes línies de color gris. L’estratigrafia d’aquesta mostra és senzilla: una capa pictòrica de blanc de plom subdividida en dos substrats. En el darrer, el blanc de plom està barrejat amb partícules de negre carbó.
- Sant Esteve
Apareix ajagut amb les vestidures de diaca de teixit de vellut llavorat i anellat amb or. A la dalmàtica s’ha aplicat la mateixa tècnica d’execució que a la roba de la princesa Eudòxia: és tota daurada amb pans d’or fi, a l’aigua, brunyit i decorat amb punxonat. Sobre els pans d’or s’han pintat al tremp ornaments vegetals, a punta de pinzell. Segueix apareixent la magrana, patró decoratiu recurrent del gòtic, però més evolucionada; ja no té tija i la fruita és més oberta, com en altres models de teixits de l’època. Sota la dalmàtica, el sant vesteix l’alba que, a la zona dels peus, és guarnida amb un parament amb unes aplicacions de teixit de vellut, llavorat i anellat amb or. Recolza el cap sobre un coixí amb passamaneria i borla.
En una segona part, desenvoluparem amb més profunditat l’ús del dibuix incís per part de l’artista en la tècnica d’execució emprada.
Referències
Garriga Riera, J., “L’antic retaule major de sant Esteve de Granollers, dels Vergós”, Lauro. Revista del Museu de Granollers, 15, 1998, p. 15-35
Martín Ros, R.M., “Indumentària. El vestit gòtic. El segle XIV”, “l’aparició del concepte moda cortesana. El segle XV”, “Renaixement i Barroc”, a Art de Catalunya 12. Disseny. Vestit. Moneda i medalles, Barcelona, 1997, p. 161-187.
Ruiz Quesada, F., “Els Vergós i el Retaule de Sant Esteve de Granollers. Un nou apropament a la seva complexitat” Entra a l’església gòtica de Granollers, Barcelona, 1997, p. 74-81 (catàleg d’exposició).
Nota de l’autora: Agraeixo la col·laboració de Rosa M. Martín i Ros pel seu assessorament sobre la indumentària i la del doctor Antoni Morer i Munt, per a la realització de les anàlisis químiques.
Restauració i Conservació Preventiva
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Un artícle molt seriós, documentat i educatiu per els que no conexeim en profunditat l´art.
El recomano al cent per cent. Preciós i formatiu. Enhorabona a l´autora,
[…] La sumptuositat de la «moda» i la brillantor dels colors del gòtic I Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núria Prat (19/02/2015) […]