Si heu voltat per Barcelona potser haureu vist les banderoles en què anunciem la renovació de la col·lecció de Renaixement i Barroc, amb quatre fragments d’obres de grans artistes universals. Us expliquem aquí al blog alguns detalls d’aquestes quatre obres seleccionades per mostrar la riquesa i la varietat de la col·lecció.
Peter Paulus Rubens, Lady Aletheia Talbot, comtessa d’Arundel
La model retratada era muller de Tomas Howard, segon comte d’Arundel, figura important a la cort anglesa, destacat mecenes de les arts i la literatura, i propietari d’una de les millors col·leccions europees de pintura, escultura i llibres singulars. La parella pertanyia a la rara elit de la noblesa catòlica britànica. La protagonista llueix ostentosament al pit una preuada joia de la família amb el trigrama del nom de Crist (IHS), amb la qual cosa fa constar la seva fe religiosa. Rubens representa la dona en plena maduresa; accentua els trets fisonòmics de la dama per remarcar la seva fortalesa i determinació de caràcter, i neutralitza els aspectes més estètics de la composició.
L’estil de Rubens sovint s’ha qualificat d’excessiu, per l’èmfasi de color, la pinzellada solta i la sensualitat. Aquesta obra ens explica el seu art de maduresa, profundament influït per Tiziano, amb tons foscos i riques textures, és a dir, el color negre aplicat en intensitats diferents (només trencat pel blanc de la roba i les carnacions) i la llibertat de la factura per sobre de la precisió del dibuix. Una habilitat tècnica extrema, que fins i tot li serveix per captar la psicologia del personatge retratat. L’obra fou realitzada el 1620 a Anvers, quan de pas en el seu camí cap a Itàlia, Milady va posar per a Rubens per a un quadre de grup que es conserva a l’ Alte Pinakothek de Munic i en el qual està acompanyada per l’ambaixador britànic, el seu gos, el seu nan i el seu bufó.
En aquell moment, Anton van Dyck, amb 21 anys, era membre del taller de Rubens i podria ser que el mestre hagués convidat el deixeble a intervenir en la pintura de Lady Aletheia. La influència del jove aprenent es revela en detalls del retrat. Curiosament, aquell mateix any, Van Dyck va viatjar a Londres i va treballar pels Arundel.
Lucas Cranach, el Vell, Parella amorosa desigual
El quadre representa el robatori, per part d’una noia jove, a un vell imprudent que perd el món de vista a causa dels encants femenins. La noia s’aprofita que el vell està concentrat en l’abraçada per sostreure-li la bossa amb gran facilitat, tot llençant un somriure de satisfacció. La parella amorosa d’edat desigual és un tema de llarga tradició a la cultura occidental, sobretot dins el món literari, que assoleix una notable difusió a la primera meitat del segle XVI, molt especialment a Alemanya i Flandes.
Atesa l’amistat de Cranach amb el reformista Martí Luter, no ens ha de sorprendre que la imatge també contingui un missatge moralitzador, consistent en advertir sobre la necessitat que ha tenir l’home de reprimir els seus impulsos luxuriosos. Es tracta d’una iconografia que presenta una visió misògina de la dona, en convertir-la en un instrument diabòlic, un ésser perillós generador de pecat, d’humiliació, de perdició i de mort. Instrumentalitza els instints primitius de l’home per obtenir un benefici material. L’obra està signada i datada al costat del braç de la noia amb el distintiu de l’artista: un petit drac amb les cales cap dalt.
El Greco, Sant Pere i Sant Pau, entre 1590 i 1600
Aquesta obra del pintor cretenc va ingressar al museu l’any 1932, formant part de la col·lecció Plandiura. El tema central d’aquest quadre és la reunió entre els dos apòstols Pere i Pau, que havien mostrat el seu desacord. Una reconciliació que s’insinua tímidament en les mans unides que s’entrecreuen i no arriben a contactar, però que sembla que és al mateix temps un gest de cessió o reconeixement per part de Pere.
Pere hi apareix representat com un ancià cansat en un escenari de núvols que s’obre al blau del cel per ressaltar l’aurèola de santedat. Al seu costat apareix la poderosa imatge de Pau –sense aurèola- amb túnica verda i mantell vermelló, en la plenitud de la seva maduresa, subjectant amb orgull l’espasa o atribut que li és propi. L’obra mostra la gran riquesa argumental i cromàtica pròpies de l’art del mestre cretenc. El Greco atorga a les figures dels apòstols una llum interior, materialitzada corporalment en l’estilització dels dits, dotats d’una gràcia i sensibilitats extremes, o en la il·luminació dels rostres, que reflecteixen un estat de serenor espiritual.
Diego Velázquez, Sant Pau, cap a 1619
La monumental figura d’un home de mitjana edat, assegut en un plint de pedra, ressalta sobre un fons llis de gamma terrosa. Porta un mantell gruixut de drap marró que cobreix la túnica vermella i oculta la massa voluminosa del cos. La seva cabellera és fosca, la barba canosa i el rostre amb profundes arrugues. Mostra un llibre que indica la seva condició d’apòstol, i potser també la d’intel·lectual o filòsof. A dalt a l’esquerra, apareix una inscripció que l’identifica clarament: «S. PAVLVS». El pintor substitueix l’atribut tradicional del sant, que és l’espasa, i l’atansa a l’aire intel·lectual de la sèrie dels filòsofs que va pintar Josep de Ribera. L’aurèola de llum que volta el cap declara la seva santedat, i fa destacar la figura respecte al fons.
Es tracta d’una pintura de joventut feta quan Velázquez encara vivia a Sevilla. La manera de fer les arrugues, la barba i els plecs de la roba són aspectes característics, presents en la majoria de les produccions corresponents a l’etapa d’activitat del pintor a Sevilla, abans de traslladar-se Madrid i convertir-se en el millor pintor de la cort del rei Felip IV. Aquesta obra, reconeguda internacionalment, es considera fonamental per a l’estudi de la influència del realisme pictòric de Caravaggio a Espanya.
Enllaços relacionats:
Nova presentació de Renaixement i Barroc
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
[…] Quatre històries de Renaixement i Barroc […]