Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

M. Lluïsa Faxedas

A l’exposició Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918), que es pot  veure fins al 18 d’abril de 2022 al Museu d’Art de Girona, s’hi presenten algunes peces i documents procedents del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Sales de l’exposició Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918) ©Museu d’Art de Girona.

Entre ells s’hi presenten els petits catàlegs de les exposicions que Lagar va celebrar el 1916 i el 1918 a les Galeries Laietanes, aquesta segona juntament amb la seva companya, Hortense Bégué, que són imprescindibles per conèixer què hi va exposar i, per tant, què pintava durant aquest període català. També hi trobem una postal que Lagar va enviar al seu galerista i mecenes Santiago Segura, promotor de les Laietanes, per felicitar-li el cap d’any de 1918, i que ell mateix va il·lustrar amb l’aquarel·la d’un bodegó molt en la línia que estava treballant en aquell moment. I, finalment, també s’hi mostra l’oli Pastoral, una peça destacada d’entre les que Lagar va realitzar en la seva estada catalana. 

Celso Lagar (Barcelona, Galeries Laietanes, 23/9/1916-14/10/1916) / Celso Lagar. Escultures i dibuixos animalistes de Hortanse Begué. (Barcelona, Galeries Laietanes, 1/4/1918-14/10/1918). Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Postal que Lagar va enviar al seu galerista i mecenes Santiago Segura, promotor de les Laietanes, per felicitar-li el cap d’any de 1918. Museu Nacional d’Art de Catalunya

D’aquesta pintura, tanmateix, en sabem poques coses, ja que amb aquest títol no la podem identificar amb certesa amb cap de les incloses en els catàlegs que coneixem de les exposicions de Lagar dels anys 1915-1918. La peça va entrar al fons del museu el 1960 com a donació de J. S. Dellal per mediació de la Crane Kalman Gallery de Londres. Això vol dir que la pintura segurament va viatjar a París amb Lagar quan l’artista s’hi va tornar a instal·lar el 1919; és allà on el galerista anglès Crane Kalman el devia contactar a finals dels anys cinquanta, que es va esmerçar per donar difusió a la seva obra, llavors pràcticament oblidada.

Celso Lagar. Pastoral. 1916. Oli sobre tela. 80,5 x 65 cm

Des del punt de vista temàtic i formal la pintura s’apropa molt a les obres que considerem més «noucentistes» de les que va pintar Lagar, sempre que assumim el primitivisme com un tret afí al moviment i, per tant, la datem entre el 1915 i el 1916. Es pot comparar, per exemple, amb el gravat que apareix a la portada del catàleg de l’exposició de les Galeries Dalmau del 1915, en què una figura evocativa d’Eva ofereix una fruita a Adam sota la mirada atenta d’un gos. En el gravat, els trets marcats dels personatges tenen un caràcter obertament primitivista, i sobretot el rostre-màscara de la dona, amb els ulls ametllats, apunta un element molt característic de l’obra d’aquest artista; en la pintura, les faccions se suavitzen lleugerament.

Celso Lagar i M.Bagué. Catàleg de l’Exposició de Celso-Lagar i Hortense Begué, organitzada a les Galeries Dalmau del carrer Portaferrisa, del 28 de gener al 12 de febrer. 1915. Barcelona. Arxiu municipal de Girona

Una altra pintura amb la qual té similituds interessants és La vida al camp (1915), que es va poder veure a la primera exposició que Lagar va celebrar a Catalunya, a les Galeries Dalmau, el febrer de 1915. En aquesta obra dues dones nues ens somriuen des d’un paisatge rural vagament mediterrani; a l’oli del Museu Nacional hi apareix el que podem identificar com una família, també nus en un context natural. Ambdues pintures remeten als motius de la joventut, la maternitat, la fertilitat, la ingenuïtat infantil i l’harmonia amb la natura, estretament lligats a la iconografia de la pastoral que tant d’èxit va tenir en la pintura europea de principis de segle. En aquest context, el tema de la pastoral evocava una certa nostàlgia d’una vida natural perduda davant els ràpids canvis imposats per la industrialització i l’empenta de la vida urbana. Tot i ser un tema de ressonàncies clàssiques, són molts els artistes moderns que el van tractar, com ara Signac, Gauguin o Matisse. En el context de l’art català, també fou el tema escollit per Joaquim Sunyer en dues de les seves obres més icòniques, Pastoral i Mediterrània, ambdues de 1910-1911.

Celso Lagar, La vida al camp, 1914-1915. Oli sobre tela, 82 × 101 cm. Colección Azcona. ©Museu d’Art de Girona

Precisament, a l’obra de Lagar del període català, i més concretament en la que identifiquem amb aquesta tendència més primitivista, hi podem detectar clares concomitàncies amb la pintura de Sunyer, sobretot en la representació dels arbres, amb una certa geometrització del paisatge, i en aquesta temàtica en què s’integren els cossos nus en els paisatges. Òbviament, en el rerefons de tots dos hi ha un clar ascendent de l’obra de Cézanne, tan apreciada en aquell moment al nostre país. Lagar mateix va publicar el 1915 un article a la revista gironina Cultura titulat «El Renacimiento del arte después del cubismo», en el qual fa esment del paper precursor de l’artista francès en la gènesi de la pintura moderna, i s’acaba reivindicant ell mateix com a iniciador d’un art primitiu, igual que Cézanne es veia a si mateix com a «primitiu d’un art nou».

Celso Lagar «El renacimiento del arte después del cubismo», Cultura, any II, vol. I, núm. VI, febrer 1915, p. 181-182

En el cas de Lagar, i concretament en aquesta Pastoral que comentem, també veiem, com apuntàvem abans, una forta accentuació dels trets primitivistes dels rostres i els cossos de les seves figures (ulls ametllats, rostres-màscara ovalats, formes corporals rotundes i simplificades) que comparteix amb l’obra de la seva companya, l’escultora Hortense Bégué (com mostra l’excel·lent Cap de dona de 1913 present a l’exposició de Girona). Ambdós s’haurien interessat per aquest element primitivista ja en els anys parisencs previs a la vinguda a Catalunya, ja que aleshores era una de les tendències més importants del moment. L’amistat amb Amedeo Modigliani, autor d’un magnífic retrat de Lagar, hauria reforçat aquest interès per allò primitiu com a font de modernitat, i al seu torn haurien pogut influir en alguns artistes catalans, com és el cas del jove escultor gironí Fidel Aguilar, amb l’obra del qual veiem punts en comú evidents. 

Amedeo Modigliani. Retrat del pintor Celso Lagar. 1915. Oli sobre cartró. 35 x 27 cm. © The Israel Museum, Jerusalem