Pacients de paper: tretze cartells i un dibuix modernistes

2.574

Berta Blasi

Tenim a la taula d’operacions catorze pacients de gran format. Es tracta de tretze cartells d’autors que han marcat el modernisme: Adolf Hohenstein, Jean Ubaghs, Théopile Alexandre Steinlen, Jules Chéret, Ethel Reed, Henri Privat-Livemont, Leonetto Cappiello, Henri-Gustave Jossot i Leonardo Bistolfi, i també un dibuix original d’Apel·les Mestres recentment identificat per Mercè Saura i Francesc Quílez.

Anvers del cartell E. & A. Mele & Ci by Leonetto Cappiello abans, durant i després de la restauració. Autoria: Berta Blasi.

Tots formen part de la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya i han estat seleccionats per a l’exposició Cartells de la vida moderna, organitzada per la Fundació ‘la Caixa’, que els donarà a conèixer arreu del país.

Preconsolidació per l’anvers amb paper japonès rehumectable del cartell E. & A. Mele & Ci de Leonetto Cappiello. Aquest procés garanteix que, durant la consolidació pel revers, el dibuix del cartell encaixi a la perfecció. Autoria: Berta Blasi.

Després de ser inspeccionats pels ulls experts de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del museu, es dicta sentència: els cartells no es poden exposar sense una intervenció prèvia que en garanteixi la preservació. Per això, alguns es restauren al museu mateix i d’altres s’externalitzen a tallers especialitzats que treballen sota la seva direcció com un engranatge perfectament encaixat. És el museu qui estableix els criteris d’intervenció, per exemple, sobre quins materials emprar i quines tècniques aplicar, o fins a quin punt cal netejar, reintegrar pèrdues de suport o cromàtiques, etc.

I així, arriben a la taula d’operacions catorze pacients de gran format.

Consolidació amb llum transmesa dels estrips i les pèrdues de suport pel revers del cartell E. & A. Mele & Ci de Leonetto Cappiello. La llum transmesa ens permet veure-hi petits estrips i pèrdues de suport que havien passat desapercebudes en la consolidació prèvia. És un pas absolutament necessari quan l’aplanat es du a terme per tensió, ja que aquests petits punts febles poden provocar grans estrips durant el procés d’assecat i tensat. Autoria: Berta Blasi.

Es tracta de tretze cartells impresos sobre paper que presenten les deterioracions típiques del gran format: plecs, estrips, pèrdues de suport, arrugues…, la majoria reparats o restaurats fa molts anys.

D’esquerra a dreta, Berta Blasi i Raquel García adhereixen les bandes de paper japonès al perímetre del cartell, que permetran l’aplanat per tensió del cartell E. & A. Mele & Ci de Leonetto Cappiello. Autoria: Berta Blasi.

Els restauradors solem dir que una de les pitjors situacions que podem trobar-nos és quan una obra ha estat intervinguda prèviament. Tot es complica quan ha estat molt tocada, perquè no sempre s’hi han aplicat els estrictes criteris que ens regeixen ara.

Neteja mecànica en sec dels cartells per eliminar la brutícia superficial. En aquest cas es tracta de la neteja d’un estrip amb una goma dura. Autoria: Berta Blasi.

A primer cop d’ull, dividim els tretze cartells en dos grups: uns que estan reforçats al revers amb cinta engomada de tipus kraft i uns altres amb el dors entelat. Imaginem les intervencions realitzades, possiblement a corre-cuita, amb la intenció de salvar com més patrimoni millor en el menor temps possible. Objectiu aconseguit: els tenim a la taula d’operacions, d’altra manera potser no hi haurien arribat mai.

Retoc cromàtic d’una pèrdua de suport reintegrada en el cartell La traîte des blanches de Théophile Alexandre Steinlen. Amb el retoc cromàtic s’aconsegueix integrar les pèrdues de suport amb un efecte òptic, fent que l’ull de l’espectador interpreti que en aquell punt no li falta el dibuix. Autoria: Berta Blasi.

I ara, quan ens arremanguem les mànigues de la bata blanca de metgesses del patrimoni, quan tractem individualment cada pacient, ens adonem que cadascun pateix d’un mal: la majoria d’entelats es retiren fàcilment, però de sobte n’hi ha un que es nega a marxar del revers del cartell. Les cintes engomades que porten tant de temps sobre el paper es resisteixen a separar-se’n, però alhora n’hi ha alguna que marxa només de mirar-la. Tots els segells són insolubles, menys un de rebel que decideix fer una broma pesada…

Eliminació de l’entelat del revers del cartell Ars d’Adolf Hohenstein en un procés humit. Autoria: Berta Blasi.

Arriba aleshores el moment de l’all in i ensenyem les cartes. Apostem fort per tot el que hem après al llarg dels anys de professió i formació continuada, i ho posem en joc. I aquest coneixement adquirit ens recompensa amb uns resultats més que espectaculars. Jutgeu-los vosaltres mateixos.

Detall del cartell La traîte des blanches de Théophile Alexandre Steinlen on es pot veure la feina feta al taller de restauració. Els fragments s’han encaixat i consolidat, s’han reintegrat les pèrdues de suport o zones on faltava el paper i finalment s’han reintegrat cromàticament. Autoria: Berta Blasi

L’aplanat per tensió és un procés que requereix una elevada expertesa tècnica. S’han de tenir sota control molts factors i l’experiència, com sempre, és un grau. Aquí es pot veure el cartell amb les bandes de paper japonès acabades de subjectar a la taula (esquerra) i el cartell un cop sec i tensat (dreta). S’observa com les ondulacions han desaparegut completament. Cartell La traîte des blanches de Théophile Alexandre Steinlen. Autoria: Berta Blasi.

Cartell Première Exposition Internationale des Arts Décoratifs Modernes de Leonardo Bistolfi: anvers amb llum rasant, revers amb les cintes de paper kraft i anvers després de la restauració. Autoria: Berta Blasi.

Retoc cromàtic d’una pèrdua de suport reintegrada en el cartell La traîte des blanches de Théophile Alexandre Steinlen. Amb el retoc cromàtic s’aconsegueix integrar les pèrdues de suport amb un efecte òptic, fent que l’ull de l’espectador interpreti que en aquell punt no li falta el dibuix. Autoria: Berta Blasi.

Berta Blasi i Raquel García retiren les intervencions anteriors, que en aquest cas es tracta d’un entelat pel revers del cartell La traîte des blanches, aprofitant el procés de neteja humida per capil·laritat.

Després de retirar les reparacions anteriors, els cartells queden fragmentats en mil bocins que de mica en mica es preconsoliden temporalment per l’anvers per assegurar que el dibuix encaixa a la perfecció. Després es consolidaran els estrips pel revers i es retirarà la preconsolidació de l’anvers. Cartell E. & A. Mele & Ci.

Finalment, per harmonitzar estèticament el cartell i poder-lo contemplar amb tota la seva esplendor, es duu a terme una reintegració cromàtica, és a dir, s’acoloreixen les grans pèrdues de suport per tal de poder gaudir visualment el conjunt de la peça E. & A. Mele & Ci.

Berta Blasi
Restauradora @taller_BBlasi

Enllaços relacionats

Sessió en línia sobre la conservació i restauració del patrimoni documental

+ posts
Berta Blasi

2 Comments

  • Gabriel Vilaginés ha dit:

    Formidable el treball dels restauradors.
    Feina potser poc reconeguda pels simples observadors de la peça un cop restaurada.
    Algun reconeixement , públic, de la vostra feina, mereixeria una exposició monogràfica:
    “50 ANYS RESTAURANT”…..

    A més del vostre reconeixement, crec que seria molt didàctica.

    Felicitats… i molta ciència i paciència

  • Respon a Redacció museu Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.