Restaurant el color de la llum: vitralls del Museu Nacional d’Art de Catalunya / 2

818
Valeria Mamczynski

En els darrers anys s’han portat a terme diversos projectes de conservació-restauració de vitralls de la col·lecció del Museu Nacional que us començava a explicar en un article anterior. En aquest segon article continuem el recorregut per la restauració d’aquests vitralls:

Tractament per a la unió de vidres fracturats

El cas que ens ocupa és el de vitralls extrets del seu emplaçament original, com ocorre amb les obres que formen part de la col·lecció del Museu Nacional, i que es traslladen al taller de restauració per tal d’intervenir-hi. Si presenten fractures de vidre que no comporten pèrdua de material original, a vegades els fragments es poden enganxar sense haver de retirar el plom, tot i que la millor opció és unir-los sense l’emplomat. Per això, després de fer la documentació fotogràfica, l’informe d’estat de conservació, els mapes de patologies, el diagnòstic i la proposta d’intervenció, el primer pas és alliberar els vidres trencats dels ploms que els envolten. El procediment és més o menys laboriós en funció de l’adherència del plom, de la situació del fragment i de la seva morfologia.

La Mare de Déu quan era xiqueta, 1910-1913. Fractures de vidre a la part inferior del plafó central: abans del tractament amb llum transmesa (esq.) i sense llum transmesa (dreta)
La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). Fractures de vidre a la part inferior del plafó central: abans del tractament amb llum transmesa (esq.) i sense llum transmesa (dreta)
Al·legoria de l’Exposició de Belles Arts, 1896.
Vidre plaqué amb decoració de grisalles i groc d’argent, que presenta moltes fractures i va ser intervingut, en el passat, afegint un paper encolat per evitar la pèrdua dels fragments de vidre.(Plafó central amb llum transmesa)

Els ploms tenen un perfil en forma de “H” invertida o ajaguda horitzontalment. El fragment de vidre és envoltat per “l’ànima” del plom (la part central) i mantingut per dues “ales” per sobre i sota la superfície del vidre (de tant sols uns mil·límetres). Cada plom està soldat un al costat de l’altre i així es crea una xarxa de ploms i vidres que conformen un plafó de vitrall.

Detall de la vista del perfil d'un plom
Detall de la vista del perfil d’un plom

Per extreure els vidres trencats de l’emplomat hem de fondre les soldadures dels ploms circumdants i aixecar les “ales” a 90 graus. El plom és un material molt mal·leable i s’ha de tractar delicadament perquè no es trenqui i sense deixar marques durant la seva manipulació. Aquest és un procés molt laboriós, que requereix força temps i que sempre s’efectua per la cara del revers, és a dir per la cara que no té decoració pictòrica. Quan totes les ales són obertes, els fragments trencats s’alliberen fàcilment.

La Mare de Déu quan era xiqueta, 1910-1913. Procés d’extracció d’un fragment de vidre fracturat (plafó central sense llum transmesa).
La Mare de Déu quan era xiqueta, 1910-1913. Procés d’extracció d’un fragment de vidre fracturat (plafó central sense llum transmesa).

En iniciar el procés de conservació-restauració de l’Al·legoria de l’Exposició de Belles Arts es van detectar una gran quantitat de vidres dobles (juxtaposició de dos vidres envoltats per un mateix plom). Es troben principalment a les zones que representen l’arquitectura de pedra i els nens vitrallers. La funció del vidre de tonalitat marronosa, per sobre d’un altre decorat amb grisalles i esmalts cuits, és donar una sensació de profunditat. A més, en aquest cas, és també un recurs tècnic per enriquir el vitrall amb una intenció publicitària molt clara d’allò que el taller de vitrallers era capaç de realitzar. L’objectiu consistia en exposar per als possibles clients, de manera concentrada en una vidriera, les proeses tècniques de la Casa Rigalt.

Molts d’aquests vidres dobles es trobaven fracturats i, en la majoria dels casos, hi havia brutícia atrapada entremig d’ambdós vidres, com si fos un sandwich. Així, va resultar necessària la extracció d‘una gran quantitat de vidres (més de 40) tant pel re-enganxat de fractures, a vegades en els dos vidres del mateix lloc, com també per a la neteja de la brutícia del mig.

Al·legoria de l'Exposició de Belles Arts, 1896. Abans del tractament de restauració (sense llum transmesa (esq.), amb llum transmesa (al centre), i esprés del tractament de restauració amb llum transmesa (dreta)
Al·legoria de l’Exposició de Belles Arts, 1896. Abans del tractament de restauració (sense llum transmesa (esq.), amb llum transmesa (al centre), i esprés del tractament de restauració amb llum transmesa (dreta)
Fragment abans de la neteja i obertura de les ales de plom per treure el vidre doble
Fragment abans de la neteja i obertura de les ales de plom per treure el vidre doble
A l’esquerra,  retirada del doble vidre amb les ales de plom obertes a 90ºC. A la dreta, neteja amb un cotonet humit.
A l’esquerra, abaixant les ales de plom després de la neteja. A la dreta, fragment després de la neteja i recol·locació del vidre
A l’esquerra, abaixant les ales de plom després de la neteja. A la dreta, fragment després de la neteja i recol·locació del vidre

Un cop els vidres ja són fora del seu lloc, és important que els talls de les fractures estiguin perfectament nets per escolar l’adhesiu i enganxar els vidres. Com un trencaclosques, tots els fragments nets es col·loquen al seu lloc i amb l’ajuda de petits trossos de cinta adhesiva s’uneixen temporalment. A continuació s’escola l’adhesiu, una resina epoxídica líquida, per sobre cada fractura. Mentre la resina penetra per capil·laritat, s’ha d’observar i estar pendent del procés fins que finalitzi. Segons el tipus de resina, el procés de catalitzacio trigarà menys o més temps i, a vegades, es pot prolongar fins a quatre dies.

Fragment amb dos visdres fracturats i extracció dels dos vidres
Fragment amb dos visdres fracturats i extracció dels dos vidres      
Vidre de la cara exterior de tonalitat marronosa i neteja del vidre de la cara interior amb decoració de grisalles
Vidre de la cara exterior de tonalitat marronosa i neteja del vidre de la cara interior amb decoració de grisalles
Vidre enganxat temporalment amb cinta adhesiva per la seva cara exterior i aplicació de la resina epoxi per a reenganxar les fractures  per la seva cara interior
Vidre enganxat temporalment amb cinta adhesiva per la seva cara exterior i aplicació de la resina epoxi per a reenganxar les fractures per la seva cara interior
La unió provisional amb cinta adhesiva es fa per la cara exterior del vidre on no hi ha aplicació de grisalla
La unió provisional amb cinta adhesiva es fa per la cara exterior del vidre on no hi ha aplicació de grisalla
L’aplicació de la resina epoxi es fa per la cara interior del vidre on n’hi ha aplicació de grisalla. Es va controlant la penetració per capil·laritat de la resina
L’aplicació de la resina epoxi es fa per la cara interior del vidre on n’hi ha aplicació de grisalla. Es va controlant la penetració per capil·laritat de la resina

Un cop enganxats i nets, la unió dels fragments serà més o menys visible en funció de l’índex de refracció de l’adhesiu i la seva compatibilitat amb el del vidre: quant més semblant és al del vidre, menys visible és el tall.

Amb el fragment ja enganxat és el moment de tornar-lo al seu lloc original. Aquest pas és el que comporta més risc perquè l’espai buit on ha de recol·locar-se el fragment ha de permetre la seva inserció.

Extracció de les restes de resina mitjançant un cotonet amb acetona
Extracció de les restes de resina mitjançant un cotonet amb acetona

Les ales de plom que ressegueixen el perímetre han d’estar el més pujades possible contra els vidres del voltant i, quan finalment el fragment és dintre, s’ha de tornar a fer el mateix procés però a la inversa: és a dir, abaixar les ales dels ploms, amb molta cura sense fer pressió sobre els vidres, i tornar a soldar els ploms en els mateixos punts d’unió originals.

La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). Procés de recol·locació d’un fragment de vidre ja enganxat (amb llum transmesa)
La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). Procés de recol·locació d’un fragment de vidre ja enganxat (amb llum transmesa)
 
La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). Procés de recol·locació d’un fragment de vidre ja enganxat (Esq. i centre sense llum transmesa, dreta amb llum transmesa)
La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). Procés de recol·locació d’un fragment de vidre ja enganxat (Esq. i centre sense llum transmesa, dreta amb llum transmesa)
La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). A l’esquerra, amb els vidres fracturats fora de la xarxa de plom (plafó central amb llum transmesa). A la dreta, amb els vidres enganxats i recol·locats (plafó central amb llum transmesa)
La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). A l’esquerra, amb els vidres fracturats fora de la xarxa de plom (plafó central amb llum transmesa). A la dreta, amb els vidres enganxats i recol·locats (plafó central amb llum transmesa)

La descripció d’aquests processos ens dóna una idea de només algunes de les intervencions que formen part d’un projecte de restauració d’un vitrall. Cada obra té les seves peculiaritats i el conservador-restaurador ha d’afrontar desafiaments tècnics diversos, però, en matèria de vitralls, som conscients que tractem amb un material translúcid i que va ser creat amb la intenció de deixar passar la llum per transformar-la. És per això que tota intervenció que realitzem estarà condicionada per aquest precepte. De fet, al laboratori de restauració, treballem sobre una “taula de llum” i necessitem la llum per actuar sobre el vidre. Els materials com la resina, que fem servir per l’enganxat de fractures de vidre, ha de ser un adhesiu incolor perquè no es vegi quan la llum hi incideixi, així com tot material aliè a l’obra, no original i que interrompi la seva lectura, haurà de ser eliminat.

Sant Miquel Arcàngel (cap a 1894). Obertura dels dos vidres “plaqués” sobre la taula de llum per procedir a la neteja de la brutícia i l’eliminació dels insectes
Sant Miquel Arcàngel (cap a 1894). A l’esquerra, neteja de la brutícia a la cara interior i marges del vidre superior. A la dreta, neteja i eliminació dels insectes del vidre superior.
Sant Miquel Arcàngel (cap a 1894). A l’esquerra, neteja de la brutícia a la cara interior i marges del vidre superior. A la dreta, neteja i eliminació dels insectes del vidre superior.
Sant Miquel Arcàngel (cap a 1894). Abans i després de l’eliminació dels insectes i la brutícia entremig dels vidres plaqués.
 Sant Miquel Arcàngel (cap a 1894). Abans i després de l’eliminació dels insectes i la brutícia entremig dels vidres plaqués.

Els jocs pictòrics creats per l’artista vitraller només poden ser percebuts gràcies a la incidència de la llum. Jugant amb aquesta, l’enginy de l’artífex pot transformar les línies de plom en traços d’un dibuix, utilitzant grisalles i esmalts per dibuixar perfils i ombres o combinar tipus i colors de vidres diferents. La finalitat del conservador-restaurador és; preservar el caràcter únic i original de la peça amb un criteri de mínima intervenció mitjançant la comprensió de la seva manufactura i els seus elements compositius.

Un vitrall és concebut per ésser traspassat per la llum, ja sigui solar o artificial, que és l’element fonamental que li dóna vida, permet a la imatge sortir fora del seu marc i ser llegida pels nostres ulls.

La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). Abans i després del tractament de restauració
La Mare de Déu quan era xiqueta (1910-1913). Abans i després del tractament de restauració
Valeria Mamczynski Guerizoli, l’autora d’aquest article, és restauradora freelance especialitzada en conservació-restauració de vidre. Va estudiar a l’Escola del Vidre de Barcelona (Fundació Centre del Vidre de Barcelona) entre els anys 2003 i 2005 cursant l’especialitat de Vidrieres i Escultura en vidre. Va obtenir la Llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona l’any 2008 i, entre els anys 2010 i 2011, li va ser atorgada una beca Andrew W. Mellon Research Fellowship al Metropolitan Museum of Art de  Nova York on es va especialitzar en la conservació-restauració de vidre.  

Enllaços relacionats

Restaurant el color de la llum: vitralls del Museu Nacional d’Art de Catalunya / 1

Valeria Mamczynski
Restauració i Conservació Preventiva

One comment

  • […] un proper article continuarem parlant de la restauració d’aquesta col·lecció de vitralls del Museu […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.