Museu més ecològic i més econòmic: noves instal·lacions a art modern

12 de febrer de 2015

6.242

Tot i que no tenim tant d’impacte mediambiental com, per exemple, el sector industrial, els museus fem un consum important d’energia, sobretot per a la climatització, ja que cada sala ha de tenir un grau d’humitat i temperatura específic i constant, i per a la il·luminació dels grans espais dels edificis i les obres exposades.

La idea del museu sostenible, tot i ser molt recent en el marc de la museologia –les primeres referències explícites a la sostenibilitat cultural són de 2002–, ha esdevingut un dels grans reptes museístics del segle. Precisament, el tema del Dia Internacional dels Museus de 2015 proposat per l’ICOM és “Museus per a una societat sostenible”.

Des de principis del segle XXI, el terme sostenibilitat, que ja portava actiu des dels anys 1980 en relació amb altres sectors, s’ha introduït amb força dins l’àmbit dels museus, probablement a causa de la coincidència de tres factors: la crisi econòmica, el canvi climàtic i el creixement il·limitat de museus a tot el món.

Al Museu Nacional hem aprofitat la renovació dels espais d’art modern per instal·lar-hi mesures d’estalvi energètic. Així, no només som una institució més sostenible mediambientalment sinó que, a més, estalviem.

Mesures sostenibles a les sales d’art modern

Il·luminació LED

S’ha instal·lat un sistema d’il·luminació amb llums LED. Això suposa un gran estalvi energètic, ja que gràcies en aquesta tecnologia consumim el 70% menys d’electricitat que abans. A més, com que els LED escalfen menys, també es necessita menys climatització de l’aire de les sales.

Llum mínima per al manteniment

S’ha habilitat un sistema d’il·luminació alternatiu per quan les sales no estan obertes al públic, per poder realitzar-hi les tasques de manteniment, neteja i vigilància amb la llum mínima indispensable.

Il·luminació abans i després de la reforma

Museu controlat per xarxa

Des de la renovació, un sistema de gestió energètica envia a Internet totes les dades de consum de les sales d’art modern. Ara ja es té instal·lat el sistema de gestió energètica a gairebé totes les sales del museu, de manera que en tot moment podem saber quanta energia es consumeix i, fins i tot, podem rebre alarmes quan ens estem excedint.

Detectors intel·ligents de presència

El 2010 vam ser pioners a l’Estat espanyol a utilitzar detectors de presència per al control lumínic a les sales d’art gòtic. Ara també hi són a les sales de romànic i d’art modern.

Els llums que il·luminen les obres d’art s’apaguen quan no hi ha ningú a les sales, però de forma intel·ligent, sense que això sigui perceptible per als visitants. Aquests mateixos detectors regulen la il·luminació de vigilància/neteja/manteniment quan les sales són tancades al públic.

L’aire que respirem

Al museu es generen a l’any més de 6.600 tones de CO2. No obstant això, des de 2011 se n’estan reduint cada any al voltant d’un 10%.

A l’edifici hi ha instal·lades sondes que mesuren contínuament la quantitat de CO2 present a l’aire del museu, de manera que quan l’ambient ja està viciat es deixa entrar més aire de l’exterior de forma controlada.

Museu Nacional, museu sostenible

El Museu Nacional va començar a tractar la sostenibilitat ambiental quan el 2009-2010 va formar part, junt amb uns altres quatre museus, d’un estudi encarregat per la Generalitat per saber quin efecte de difusió i conscienciació podia tenir en la societat que els museus s’involucressin en la gestió sostenible.

Ara ja tenim dues certificacions internacionals (ISO14001 i EMAS) que impliquen tenir objectius mediambientals i també de difusió entre treballadors, proveïdors, visitants… La voluntat del museu és que, més endavant, es facin més inversions mediambientals de serveis energètics, que es pagaran amb els estalvis que estem aconseguint.

Reducció del consum del museu respecte l’any anterior

El Museu Nacional formem part, així doncs, del gran nombre de museus de tot el món que en la seva construcció o les seves reformes tenen molt en compte la sostenibilitat mediambiental. Va ser en la tercera de les anomenades Cimeres de la Terra, la de Johannesburg el 2002, que es va fer referència explícitament i per primera vegada a la sostenibilitat cultural. La relació entre cultura i medi ambient es va obrir pas progressivament tant en l’àmbit acadèmic com en les polítiques culturals.

El moviment dels museus verds va començar amb els museus d’infància i els de ciència. El Brooklyn’s Children Museum, per exemple, va ser el primer museu de Nova York a obtenir un certificat d’edifici ecològic. Més endavant, s’hi van sumar els museus d’art, molts d’ells inclouen, com nosaltres, la sostenibilitat dins la seva missió. Entre els museus de casa, trobem la Fundació Pau Casals, la Fundació Miró, el Museu d’Art de Girona i el Museu de Montserrat. Són, junt amb el Museu Nacional, les entitats que es van comprometre a implantar un projecte de millores mediambientals segons la normativa EMAS després de l’estudi esmentat.