Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll.
Quantes vegades haurem vist aquesta imatge? Moltes, segur. I més tenint en compte que darrerament ha estat molt present als diaris. Ha estat notícia la descoberta de les restes de pintura, o capes profundes, a la mateixa església de Sant Climent de Taüll i també la reconstrucció virtual de la imatge que s’ha fet allà (amb premi inclòs). Només fa un dies, ha estat escollida per votació popular com la pintura més representativa de Barcelona.
Aquest rostre serè del Pantocràtor (o Crist en Majestat, com recomanen que l’anomenem els historiadors de l’art), el tenim tots molt incorporat al nostre imaginari. Tant, que ha esdevingut tota una icona i que, per tant, no cal parar atenció als petits detalls per reconèixer-la. Igual que no cal entretenir-se a mirar el perfilat d’un tronc, per exemple, per reconèixer un arbre. Només ho fem quan el volem dibuixar. Aquesta mirada concreta i molt dirigida –com de dibuixant– és precisament la que ens cal als qui ens dediquem a estudiar els materials de les obres d’art.
Descoberta fruit de l’estudi
L’estudi implica acostar-nos als detalls, cada vegada de més a prop. En aquest cas, trobem el nimbe amb una creu envoltant el rostre. I als braços d’aquesta creu, unes línies de dibuix molt visibles que és difícil de creure que formessin part de l’obra acabada. Possiblement quedaven amagades. Potser tapades per una pintura ara perduda. O podrien haver restat sota un full metàl·lic, com el que es troba als frontals d’altar romànics sobre elements iconogràfics semblants. De fet, al costat de les línies, a diverses zones, s’observa la presència de restes negres que podrien ser brutícia o algun material més significatiu.
Localització del punt de mostra de les restes de la creu del nimbe del Crist de Sant Climent de Taüll.
Aprofitant el muntatge d’una bastida per fer els calcs de l’absis de Sant Climent, es va fer una exhaustiva recollida de mostres de diferents elements de la pintura mural amb la intenció de respondre interrogants sobre la tècnica d’execució. Era molt pertinent, així doncs, agafar una micromostra representativa d’aquestes restes negres de la creu del nimbe i sortir de dubtes.
Les anàlisis han servit per determinar que es tracta de restes de metall alterat, concretament d’estany. El daurat, amb un fort valor simbòlic, va ser un recurs molt utilitzat per destacar i jerarquitzar certs elements en una composició pictòrica durant tota l’edat mitjana. L’ús de fulls d’or està molt estès en tota la producció gòtica. Però també s’havien utilitzat metalls com la plata i l’estany per crear falsos daurats. Els fulls metàl·lics es recobrien amb colradures, és a dir, amb vernissos acolorits que aconseguien imitar la tonalitat de l’or. Hi ha diferents receptes que expliquen com fer-les, recollides en tractats antics com el de Teòfil o el Manuscrit de Montpeller.
Són diverses les obres romàniques del museu que contenen estany, el Frontal d’Ix o el Frontal dels Apòstols o de la Seu d’Urgell, per esmentar-ne dues, o la mateixa Majestat Batlló. Però mai fins ara no s’havia tingut constància que en la pintura mural romànica de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hagués utilitzat aquest recurs.
Punts en què es troba estany al Frontal dels Apòstols o de la Seu d’Urgell.
S’ha analitzat també una petita mostra de la policromia grisa del subpedaneum del Crist crucificat de les pintures murals de Sorpe, i s’ha detectat la presència de peltre, un aliatge d’estany i plom.
Localització del punt de mostra de la Crucificació de Sorpe.
Primícia per al blog
Les anàlisis d’aquestes dues mostres amb els resultats respectius, pel fet de ser novetat, es presentaran, de l’11 al 13 de juny, al proper congrés Art’14 que tracta sobre tècniques d’anàlisi no destructives i microanàlisi. Us avancem però, ara i aquí, si ens permeteu… la primícia.
Els historiadors de l’art valoren aquestes dades en el sentit que els permet fer comparacions amb altres obres que contenen materials similars i establir-ne connexions. A França, hi ha estany als conjunts pictòrics de Moissac (Tarn-et-Garonne) del segle XII, o a Saint Nicolas (Nogaro) i al mateix portal romànic de Cluny (1115-1129). A la creu del nimbe del Crist en Majestat de la portalada de Ripoll recentment també s’ha trobat peltre. Sembla que la tècnica dels pintors romànics de murs no diferia tant de la dels altres artistes o, potser, eren els mateixos.
Aquest és només un exemple de la informació que es pot extreure en mirar de prop el Crist de Sant Climent de Taüll. Seguim treballant-hi, i de ben segur que ja arribaran més novetats.
Per cert, si el pantocràtor de Taüll, o Crist en Majestat, és una icona, serem ara capaços d’imaginar-nos-el amb la creu daurada del nimbe?
Restauració i Conservació Preventiva
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
[…] Mirar de prop el Crist de Sant Climent de Taüll […]