Mindfulness al Museu Nacional

606
Sandra Esteban

Mindfulness al museu

Una nova formació al museu

Si com a treballadors del museu ens haguessin dit fa uns anys que estaríem fent un curs de mindfulness no ens ho hauríem cregut. Idiomes, ofimàtica, tècniques i sistemes de gestió, metodologies… són els cursos de formació més comuns que han ofert les empreses en els darrers anys.

Per fi han arribat nous cursos enfocats al benestar del treballador, esperem que per quedar-s’hi. Com a treballadors ho necessitem i ho estàvem esperant.

Gestió del temps i de l’estrès, menjar saludable, gestió del lideratge, comunicació afectiva i construcció de la confiança són alguns exemples de la introducció de formació enfocada a un altre aprenentatge que també ens fa més rics.

Les empreses han, o haurien, de tenir en compte també aquest aprenentatge emocional. Cuidar el treballador d’una manera més integral. Si treballem més feliços, més motivats, més enfocats, també som més productius i més eficaços.

Curs de mindfulness al museu

Aquest mes d’octubre una vintena de treballadors del Museu Nacional ens hem apuntat a un curs de Mindfulness i autocura comprensiva amb el Dr. Marcial Arredondo Rosas.

L’objectiu del curs ha estat donar-nos eines per poder gestionar situacions d’estrès i ajudar-nos a la regulació emocional.

Alguns dels motius pels quals els assistents ens hem apuntat han estat:

  • aprendre a aturar el soroll de la ment
  • aprendre a gestionar l’estrès en el ritme laboral del museu
  • conciliar millor la vida laboral amb la familiar
  • aprendre a centrar-se en una tasca i no dispersar-se en moltes

Què és el mindfulness?

El mindfulness és una manera d’estar. Estar atent en tot moment al que està passant en el nostre exterior i interior, sense fer-hi judicis de valor. El mindfulness és autoobservació.

Si ens coneixem millor a nosaltres mateixos tenim més llibertat.

Sovint, enlloc de ser conscients del que estem vivint en el present, anem amb el “mode automàtic”. Tenim soroll mental, ens anticipem al que pot o no pot passar i tendim a avaluar el passat… Ens dispersem i els nostres sentits es desconnecten.

Aquesta imatge il·lustra molt bé els dos tipus de “modes” amb els quals funcionem:

Mind full o Mindfull?

Al mode conscient o mode ser mantenim l’atenció focalitzada en el present, sense viatjar mentalment a cap altre temps ni a altre lloc diferents del que estem vivint o està passant en el present, en l’ara.

Quan anem amb el pilot automàtic o mode fer estem físicament en un lloc, però mentalment som en altres llocs.Mode ser i mode fer

Els 3 pilars del mindfulness

  1. Intenció: tenir la intenció de reorientar l’atenció
  2. Actitud d’amabilitat: no una actitud exigent. És un esforç lleu, sense tensió
  3. Atenció: focalitzar la nostra atenció i posar-la allà on nosaltres volem

El mindfulness no equival a felicitat. És adonar-se d’allò que tenim en el nostre exterior i interior, estar atent i despert sense ser reactiu al que està succeint. És treballar amb els nostres condicionaments que no podem escollir (factors genètics, de criança, culturals, entorn…) per assolir allò que sí podem escollir: quina versió d’un mateix volem ser.

Ens mirem de manera amable i compassiva?

Sovint tenim més compassió amb qualsevol persona del nostre entorn que no pas amb nosaltres mateixos. Als nostres temps i a la nostra cultura, la tendència és castigar l’error, criticar-lo. Quan cometem un error o ens equivoquem, en lloc de donar-nos suport, ens castiguem. En un moment que necessitem amabilitat, ens responem amb duresa i això influeix en la nostra autoestima a tots nivells.

Durant el curs hem observat com ens sentim amb nosaltres mateixos quan ens tractem de manera amable, amb alegria; en contraposició a quan ens tractem de manera dura i estricta.

L’experiència ens ha fet veure que la relació que tenim amb nosaltres mateixos en el nostre interior, fins i tot si tenim un rostre somrient o seriós, té un impacte en com ens sentim.

Segons el Dr. Arredondo, hem de sentir un amor incondicional cap a nosaltres mateixos i tenir una autoestima regulada. Podem entrenar una veu interior més compassiva.

Com ens regulem emocionalment?

Segons Paul Gilbert, tenim 3 sistemes de regulació emocional:

  • sistema d’amenaça
  • d’assoliment
  • de calma-connexió

Sistemes de regulació emocional

El sistema d’amenaça s’activa quan detectem possibles perills o amenaces. És un sistema d’actuació ràpida que provoca estrès, ansietat, ira, indignació, etc. El sistema d’assoliment (logro), és el que ens empeny a cercar la satisfacció de desitjos i necessitats materials i immaterials. Quan aconseguim els nostres objectius ens aporta plaer i benestar. Des d’aquest sistema connectem amb emocions de plaer o excitació lligades a l’estimulació.

Quan s’activa el sistema de calma-connexió, connectem amb sentiments positius, ens sentim segurs. Des d’aquest sistema connectem amb emocions de benestar, no lligades a una estimulació interna, que proporcionen una sensació de pau i seguretat.

Les nostres amenaces venen del nostre propi pensament, tenim grans baralles internes. Si aconseguim estar presents i en calma, la nostra ment es converteix en un lloc de seguretat.

Sovint, en la voràgine del ritme laboral, vivim en un ambient d’estrès, amb terminis que cal assolir, en definitiva, ens sentim envoltats d’amenaces.

Muntatge d'exposició Visitants del Museu Nacional Inatal·lació d'obra d'art

La comunicació interpersonal no violenta

En la comunicació no violenta l’important no és qui té la raó, l’important són les necessitats, tant les pròpies com les de l’altre.

Els sentiments no ens els provoca l’altre, els provoquen les nostres pròpies necessitats no satisfetes. Darrera de cada sentiment hi ha una necessitat no coberta.

En la comunicació no violenta totes les necessitats tenen el mateix valor, tant les nostres com les del nostre interlocutor.

Les etapes de la comunicació no violenta són:

  1. Observació
  2. Sentiments
  3. Necessitats
  4. Petició/estratègia

Primer hi ha un estímul que desencadena un sentiment (o sentiments). En l’observació podem utilitzar mindfulness, i amb l’observació del cos i la compassió podem saber quins sentiments tenim. El següent és veure quines necessitats no cobertes hi ha al darrere del que sentim. Finalment, acabem per poder fer o demanar alguna cosa per tal de satisfer la nostra necessitat.

És molt important fer una petició i no pas una exigència. Amb una petició, s’activa el sistema de calma i connexió, l’altra persona ho veu com una invitació i una cooperació. Des de l’exigència, s’activa el sistema de lluita i pot provocar sentiments com submissió, oposició, ressentiment, rebel·lia.

De quina manera vols que els altres facin allò que vols que facin? Depèn de la manera de demanar-ho podem provocar que ho facin des de la por i la submissió o des de la confiança i la cooperació. Tu tries.

Practiquem mindfulness

Durant la formació hem realitzat progressivament exercicis per aprendre diferents tècniques de mindfulness.

Pràctica de Mindfulness Pràctica de mindfulness

Per exemple, tancar els ulls i posar la ment en focus, aturar-se en allò subtil, calmar la respiració, focalitzar l’atenció en alguna part del cos o repassar el cos de dalt a baix. La ment tendeix a anar-se’n, però durant la pràctica l’hem de tornar a dur al focus.

El Dr. Arredondo ens ha explicat que no hem de respondre d’una manera reactiva als nostres pensaments per passar a respondre de manera conscient.

Si en la pràctica sorgeix alguna inquietud, l’hem d’observar, no centrar-nos en la inquietud. Deixar-la passar i que marxi. Permetre allò que apareix en la nostra ment sense enganxar-nos.

De vegades sentim dolor quan realitzem la pràctica de focalitzar l’atenció en el cos o apareix alguna molèstia. Hem experimentat que si posem la ment en focus, portem el dolor a un segon pla i perd protagonisme.

Hem realitzat alguna pràctica adreçada a fixar-nos en moments ordinaris del nostre dia a dia que ens proporcionen benestar. Petits moments de la nostra rutina que ens aporten felicitat i benestar, en definitiva, calma. En lloc de recrear-nos en experiències negatives, fixar-nos en allò que ens nodreix. Connectar amb una situació agradable i sostenir-nos-hi.

Formació de mindfulness

Algunes cites que m’han fet pensar

“He patit tant per coses que mai no van arribar a passar” —Montaigne

“Entre estímul i resposta hi ha un espai. En aquest espai descansa el nostre poder de triar la resposta. A la nostra resposta hi ha el nostre creixement, la nostra llibertat i felicitat” — Víctor Frankl

“Som com Velcro per a les experiències difícils o desagradables i com Teflon per a les vivències agradables” —Rick Hanson

Concloent l’entrenament… Cap a l’adquisició de l’hàbit

En acabar les sis sessions d’entrenament de mindfulness tots hem coincidit a valorar-lo molt positivament.

Hem après a ser conscients de quan ens posem en el “mode automàtic”, o quan davant un tema preocupant alimentem la preocupació amb la pròpia ment. Primer hem d’acceptar la situació, no resistir-nos-hi i després respirar. Si activem el “mode ser” mitjançant el mindfulness regulem la nostra emocionalitat.

Només podem actuar sobre nosaltres mateixos, no és a les nostres mans canviar els altres o allò que no depèn de nosaltres. Acceptació.

També hem après que és possible cridar la veu interior que té cura de nosaltres mateixos, la que ens cuida i ens fa sentir bé, en lloc de la veu de l’autocrítica i l’autoexigència.

Tot allò que fem amb consciència ens enriqueix, ja sigui menjar, practicar sexe, passejar, escoltar un company/a, mirar una obra d’art… Amb consciència tindrà més sabor, serà més autèntic i tindrà més intensitat.

Ens queda molt de camí per agafar l’hàbit i utilitzar el mindfulness en el nostre dia a dia, però gràcies al curs ja tenim unes quantes eines per fer-ho.

Quan serà el proper curs?

Mindfulness al museu

Enllaços recomanats

Meditación para potenciar el cerebro, La Vanguardia

Matthieu Ricard – Altruismo y Neurociencias, Youtube

Wherever You Go There You Are. Mindfulness Meditation (For Everyday Life), Jon Kabat-Zin, (pdf, 260 Kb)

Sandra Esteban
Projectes digitals

2 Comentaris

  • Dan Crosas
    3 de desembre de 2018 - 1:49 pm | Enllaç permanent

    Molt interessant!
    Molt bona síntesi, fa ganes d’aprofundir els temes que toques Sandra.
    Gràcies!!

    • Sandra Esteban
      3 de desembre de 2018 - 2:25 pm | Enllaç permanent

      La veritat és que em va encantar la formació, va ser molt terapèutica i aplicable en tots els àmbits de la vida. Moltíssimes gràcies pel teu comentari, Dan!

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.