Liberxina. La coordinació d’una exposició

3.987
Milena Pi

Amb la inauguració d’una exposició acaben un seguit de processos previs que desperten, cada vegada més, l’interès d’un públic inquiet. En els darrers anys les institucions culturals s’han afanyat a respondre, visualitzant aquestes fases a través de la documentació gràfica i audiovisual de muntatges, treballs de restauració, moviments interns de peces, etc.  En aquest article farem un repàs bàsic i accelerat de les fases de coordinació de l’exposició temporal Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971 que es pot visitar fins l’abril.

Conferència inaugural a càrrec d’Alex Mitrani i Imma Prieto. Foto Milena Pi

Conferència inaugural a càrrec d’Alex Mitrani i Imma Prieto. Foto Milena Pi

De la idea al paper:  desenvolupament del projecte curatorial

Com comença tot? L’origen d’una exposició pot ser divers: celebrar una efemèride, aprofundir en el resultat d’una recerca al voltant d’un autor, una època. Liberxina neix com un encàrrec de direcció al conservador d’Art Modern i Contemporani i també comissari Alex Mitrani, i a la comissària independent Imma Prieto per tal d’encetar una nova línia de treball al Museu Nacional, una sèrie d’exposicions que proposin una lectura analítica de l’art català de postguerra.

És, doncs, un projecte de documentació i de recerca.

A partir d’aquí ja es pot formar l’equip de treball.  El projecte aterra al Departament de Registre i Exposicions del museu i se li encarrega a una de les coordinadores d’exposicions de l’àrea, la persona que des d’aquest moment centralitzarà el projecte.

Entre tots es comença a treballar en la columna vertebral de l’exposició, el llistat d’obres. La recerca dels comissaris ja fa més d’un any que està en marxa, i a través de visites a artistes, consultes a institucions, arxius i catàlegs s’enumeren les obres que es volen exposar. Les peces responen a un relat, allò que es vol transmetre i que ha quedat recollit en el projecte curatorial.

Sol·licitud de préstecs

En aquesta primera fase una bona recollida de dades és fonamental. No us faci mandra afegir més i més columnes a l’Excel: autor, títol, any, prestador, adreça i persona de contacte, telèfon, mail, mides de les peces, material, estat de conservació, com figurar als crèdits, fotografia, drets. Tot ens ho tornarem a trobar al llarg del camí i tot és necessari.  Un cop ho tinguem ja es poden preparar les cartes de préstec.

En aquesta exposició hi ha un centenar d’obres, de 41 artistes i 47 prestadors.

Primeres obres i documentació de treball. Foto: Milena Pi

Primeres obres i documentació de treball. Foto: Milena Pi

Del paper a l’espai: el projecte museogràfic

En paral·lel cal aixecar el cap del paper i baixar a la sala. De quin espai disposem? Quins elements arquitectònics ens condicionaran?

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Entra en escena el dissenyador, el seu encàrrec és executar el projecte museogràfic i el disseny de cartel·les i vinils. A l’equip s’hi sumen Toni Giró, de TAT_lab i Marta Aymar coordinant la producció gràfica. En resulta un document que recull tots els elements de l’exposició: el disseny de l’espai i la gràfica, la construcció d’estructures, la disposició de les peces, els amidaments, el disseny de suports, vitrines i peanyes, la il·luminació específica.

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Disseny d’espai i d’elements. Toni Giró, TAT_lab

Volum i color

Per Liberxina dissenyador i comissaris treballen amb tres colors bàsics: vermell, negre i blanc, i la tipografia dels àmbits recorda a la de la pel·lícula de Carlos Duran que dona nom a l’exposició.

La principal dificultat d’aquesta fase ha estat l’enorme heterogeneïtat de formats: fotografia original, fotografia de nova producció sobre paper baritat, fotografia en reproducció digital sobre forex, paper, gravat, collage, pintura, escultura, audiovisual, llibres i altres objectes poques vagades museïtzats com discs de vinil.

Determinar una a una la manera d’exposar les obres respectant-ne la naturalesa ha estat tot un repte. Un full de diari de 1968 l’emmarcaríeu amb marc de fusta o alumini? Hi posaríeu passe-partout o aniria “a sang”?

Per descomptat, aquesta feina no seria possible sense consultar  l’equip de Conservació Preventiva i Restauració i del museu, que ens guiarà alhora de garantir la integritat de les peces i determinar la millor manera d’exposar-les.

Disseny de gràfica. Toni Giró, TAT_lab

Disseny de gràfica. Toni Giró, TAT_lab

Marta Aymar preparant la prova gràfica. Foto: Milena Pi

Marta Aymar preparant la prova gràfica. Foto: Milena Pi

El compte enrere. De la producció a la inauguració

Tres setmanes abans de la inauguració de Liberxina l’acció passa de l’oficina a la sala d’exposició i al moll de càrrega. Un bon calçat, moltes butxaques, cinta mètrica i telèfon en mà és el kit imprescindible per a entrar a la fase de producció. Comencen a participar equips de professionals externs i la coordinació del calendari (diagrama de Gantt) ha de ser precisa.

Muntatge d’estructures. Foto: Milena Pi

Muntatge d’estructures. Foto: Milena Pi

  • La sala es condiciona, es pinten parets i en munten estructures elèctriques i de fusteria. Per Liberxina ha calgut retallar un envà i construir la cambra negra que acull les pintures florescents. L’alçada dels llums per augmentar-ne l’efecte i l’afegit d’una cortina són decisions pròpies del muntatge que s’han de resoldre in situ, valorant el temps i el pressupost.
  • Concentració: les obres –prèviament assegurades i gestionat el transport- ingressen al museu.
  • Les peces es desembalen sota la supervisió dels restauradors. En alguns casos ha calgut que passin pel taller o es replantegin sistemes de subjecció.
  • Finalment, gràfica i obra s’instal·len, i amb la visió de conjunt es fan els retocs definitius.

Concentració d’obres. Foto: Milena Pi

Concentració d’obres. Foto: Milena Pi

Núria Prat, restauradora, presenciant el desembalatge, certifica l’estat de conservació.

Núria Prat, restauradora, presenciant el desembalatge, certifica l’estat de conservació. Foto: Milena Pi

Desembalatge. Foto: Milena Pi

Desembalatge. Foto: Milena Pi

Instal·lació. Foto: Núria Prat

Instal·lació. Foto: Núria Prat

Com una orquestra

Una comunicació constant i anticipada amb tots els departaments del museu és condició necessària per evitar presses i tensions. En aquest punt de la coordinació ja són molts els equips que hi estan implicats, i tots –des dels seus àmbits- treballen en la mateixa direcció.

Manteniment, museografia, restauració, seguretat i neteja. Comunicació, estratègia digital, premsa, màrqueting, protocol i patrocini. I, en paral·lel, i des de l’inici, les companyes de publicacions que preparen el catàleg.

La inauguració marca l’inici del recorregut públic del projecte, però no el final. La raó de ser de l’exposició és compartir-la, debatre la idea, descobrir obres i autors. La feina de coordinador/a d’exposicions  continua, un altre cop des de la taula, per enllestir tràmits pendents i, més endavant, plantejar el desmuntatge i dispersió de les obres.

Muntatge de l’exposició. Foto: Milena Pi

Muntatge de l’exposició. Foto: Milena Pi

Muntatge de l’exposició. Foto: Milena Pi

Muntatge de l’exposició. Foto: Milena Pi

Muntatge de l’exposició. Foto: Milena Pi

Muntatge de l’exposició. Foto: Milena Pi

I vosaltres, teniu preguntes sobre la feina d’un coordinador? Si coordineu exposicions, voleu compartir alguna experiència?

Enllaços relacionats

Dossier de premsa de l’exposició Liberxina (pdf, 8’2Mb)

L’art modern creix, dossier de premsa, pdf 3’7Mb)

Liberxina. L’empenta i l’empremta de la revolta

 

+ posts

Digital Mèdia

Milena Pi
Digital Mèdia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.