Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Cèsar Favà i Mireia Mestre

El Museu Nacional d’Art de Catalunya exposa un conjunt format per quatre magnífiques pintures de Bartolomé Bermejo, un dels artistes més fascinants del segle XV. Dues d’elles, el Descens de Crist als Llimbs i la Resurrecció, formen part de la col·lecció del museu des d’antic.

Les altres dues, l’Entrada al Paradís i visió del Crucificat i l’Ascensió, són un dipòsit de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic (Barcelona), efectuat amb motiu de la remodelació de la col·lecció de Renaixement i Barroc, inaugurada el gener de 2018.

Fins al proper 19 de maig, totes quatre s’exhibeixen a la mostra Bermejo. El geni rebel del segle XV.

Unes taules i un munt d’incògnites

Des que van sortir a la llum a inicis del segle passat, aquestes taules han suscitat un gran interès tant pel seu innegable atractiu artístic, com també pels múltiples enigmes que les envolten. I és que, fins avui, continuen obertes qüestions tan transcendentals com són la cronologia i el lloc de realització, l’emplaçament original i posterior recorregut, o el conjunt pictòric al qual van pertànyer en origen. L’estudi material de les pintures permet, però, plantejar una resposta a aquesta darrera pregunta i esvair bona part de les incògnites que hem formulat.

A inicis del segle XX, les taules van arribar a Barcelona procedents de París i van ser venudes, per separat, a dues col·leccions de la ciutat. La peripècia va anar acompanyada de la revelació d’un dels secrets més rellevants que fins aleshores amagaven: la seva autoria. El polític i historiador
Salvador Sanpere i Miquel, que havia actuat de mitjancer en la seva venda, les va atribuir a Bermejo a partir de la comparació amb les obres que ja aleshores es coneixien de l’artista cordovès. La proposta, ràpidament acceptada per altres especialistes de l’època (p.6), s’ha mantingut plenament vigent fins als nostres dies, malgrat que, com en tants altres casos, no s’hagi pogut validar a partir de cap document.

Els estudis realitzats des d’aleshores han contribuït a conèixer millor les pintures, sobretot, la seva singular temàtica. Però altres interrogants van continuar oberts i no va ser fins a inicis del segle XXI que es va obtenir una dada especialment rellevant relativa al conjunt d’origen. El 2003, Santiago Alcolea va fer notar que les taules havien estat construïdes a partir de posts disposades horitzontalment i, per tant, com succeeix en els retaules gòtics de la Corona d’Aragó, devien haver conformat la predel·la d’un retaule. La dada, fonamentada en l’anàlisi visual del conjunt, va liquidar tot un seguit d’hipòtesis precedents que havien interpretat les pintures com a parts del cos principal d’un retaule.

Ara bé, a quin retaule de Bermejo van pertànyer? Les principals hipòtesis que continuen sobre la taula en l’actualitat són dues:

• Són part de la predel·la del retaule major de l’església de Santo Domingo de Silos, de Daroca, del qual es conserva la taula central i una de lateral al Museo de Prado, a banda d’un altre compartiment lateral en una col·lecció particular
• Són part de la predel·la del retaule desconegut de la capella del mercader Juan Loperuelo, al convent franciscà de Daroca.

La primera hipòtesi, sostinguda per Francesc Ruiz, parteix de la compatibilitat estructural de les taules amb el projecte documentat del retaule i, alhora, addueix vincles iconogràfics entre la predel·la i el cos principal del conjunt. La segona, defensada recentment per Fernando Marías, posa en valor la idoneïtat temàtica de les taules per a un context funerari, franciscà i d’ascendència judeoconversa, talment la capella privada de Loperuelo.

L’estudi material i les respostes als enigmes plantejats

L’estudi material de les taules efectuat al Museu Nacional d’Art de Catalunya i basat, entre altres evidències, en l’examen radiogràfic, ha permès restituir l’estructura de la predel·la que havien conformat en origen. En ella, les quatre escenes, avui separades, eren solidàries de dos en dos (Descens de Crist als Llimbs–Entrada al Paradís i visió del Crucificat; Resurrecció–Ascensió) formant dues taules que devien flanquejar un sagrari central. El rastre dels claus de forja, que fixaven els travessers de reforç del revers, demostra que aquests es disposaven en creu de sant Andreu a cadascuna de les dues taules.

Reconstrucció de l’estructura original de la predel·la de Crist Redemptor. Per Àngels Comella. Radiografies: À. Comella, V. Martí, À. Masalles; Esquema: À. Comella.
Vermell: forats dels claus de forja que fixaven els travessers eliminats
Groc: zona d’unió de les posts
Verd: elements metàl·lics perduts que unien les posts
Blau: elements metàl·lics moderns que uneixen els fragments serrats
Marró: travessers originals que reforçaven les taules, que van ser suprimits i substituïts per un engatillat

Però encara és més important el fet que les evidències materials semblen confirmar la identificació de les taules amb la predel·la del retaule de Santo Domingo de Silos.

Les taules de Crist Redemptor i les conservades del cos principal del retaule de santo Domingo de Silos presenten unes característiques comunes: tant la taula central amb el sant titular entronitzat, com la resta, són de fusta de pi, estan estopades i presenten un sistema constructiu similar amb posts unides a testa, reforçades amb espigues metàl·liques.

Els suports de fusta de la predel·la van ser ampliats com a mínim en alçada, de la mateixa manera que les taules conservades del cos principal del conjunt. Aquest fet, a més, coincideix amb allò que, segons els documents, va succeir amb el retaule de santo Domingo de Silos. Les dues escenes propietat del museu van perdre la part superior de la composició pictòrica que correspon a aquesta ampliació del suport, mentre que les de l’Institut Amatller l’han conservat i per això tenen més alçada.

Finalment, dues de les peces de la predel·la i les taules laterals del cos del retaule van sofrir les mateixes peripècies en dates relativament recents: per exemple, van ser serrades i els fragments resultants units de nou entre ells mitjançant elements metàl·lics, es van eliminar del revers els travessers de reforç col·locats en creu, es va aprimar el gruix de la fusta i es va consolidar amb un engatillat de característiques similars en totes elles. En definitiva, massa coincidències per ser fruit de la casualitat.

La identificació de les taules de Crist Redemptor com els compartiments de la predel·la del retaule documentat de Santo Domingo de Silos porta implícita una resposta a bona part dels enigmes plantejats al començament. A més d’oferir una data aproximada per al conjunt, compresa entre 1474-1479, estableix la seva realització per a l’església de Santo Domingo de Silos de Daroca, durant l’etapa aragonesa de Bermejo, cosa que explica la fortuna d’alguna de les seves composicions en la pintura del territori.

Enllaços relacionats

Bermejo, un geni rebel del segle XV

Catàleg de l’exposició Bermejo. El geni rebel del segle XVI

Bartolomé Bermejo. Museo del Prado

La Pinturagòtica hispanoflamenca : Bartolome Bermejo i la seva època 

«La incidencia de las fuentes escritas en la iconografía del retablo de Santo Domingo de Silos, de Bartolomé Bermejo», Francesc Ruiz i Quesada, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2009-2010

«Bartolomé Bermejo en Daroca: de pintores, conversos y tablas», F.Marías, Boletín de la Real Academia de la Historia, 2017

Mireia Mestre i

Cèsar Favà

+ posts

Àrea d’Art Medieval

• El retaule de Miralles s’exposa en la primera retrospectiva sobre Antoine de Lonhy
• Una taula gòtica de Lluís Dalmau, nou ingrés al museu
• Pintura "adversus iudaeos" a la col·lecció d’art gòtic
• Una nova atribució a Joan Mates, pintor del gòtic català