La conservació preventiva: en quin punt ens trobem?

1.432
Ruth Bagan
Restaurant el Crist de Capdella

Restaurant el Crist de Capdella

La ciutat de Torí ha acollit al setembre el congrés internacional de l’IIC (International Institute for Conservation of Historic and Artistic Works), una de les institucions de més pes en l’àmbit de la preservació del patrimoni cultural. El congrés se celebra cada dos anys des de l’any 1961, i en aquesta ocasió la conservació preventiva en va ser la protagonista, amb el títol Preventive Conservation: The State of the Art.

Ha passat gairebé un quart de segle des del primer congrés dedicat exclusivament a aquesta disciplina, celebrat a Ottawa l’any 1994. Durant aquest temps la conservació preventiva ha assolit un alt grau d’especialització i, en alguns països, de maduresa.

El congrés ha reunit professionals de 53 països, la major part conservadors-restauradors, però també conservadors científics i responsables de la gestió de col·leccions, entre d’altres. S’han posat sobre la taula avenços en qüestions tècniques específicament lligades a la conservació preventiva i al mateix temps s’hi han presentat visions i perspectives de caire més conceptual, relacionades amb el creixement i amb el desenvolupament de la professió.

Visita tècnica als laboratoris del Centro Conservazione e Restauro La Venaria Reale

Visita tècnica als laboratoris del Centro Conservazione e Restauro La Venaria Reale

Visita tècnica als laboratoris del Centro Conservazione e Restauro La Venaria Reale

_

Sessions destacades del congrés

Stefan Michalski, conservador científic del CCI (Canadian Conservation Institute) va donar el tret de sortida amb la conferència del premi Forbes d’aquest any. De manera brillant va parlar de l’essència i de l’autenticitat dels objectes, de la relació d’aquests atributs amb la materialitat i, sobretot, de com n’és de significativa la nostra feina com a responsables de preservar aquesta “essència” atorgada per la comunitat.

Hem pogut conèixer de primera mà el paper de la conservació preventiva en projectes tan rellevants com el del GEM (Grand Egyptian Museum), a punt de ser inaugurat a prop de les piràmides de Gizeh, o en la implementació de millores a la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis, per reduir l’impacte dels visitants en les pintures i estabilitzar el microclima.

Les comunicacions de caràcter més tècnic han mostrat l’aplicació de la biotecnologia en la conservació d’escultures a l’exterior, o els estudis previs que hi ha darrere la il·luminació d’objectes excepcionals com és el Sant Sudari de Torí, els quals van permetre aconseguir una correcta percepció dels detalls i del color amb uns nivells d’il·luminació molt inferiors als estàndards de conservació.

La il·luminació és un element central en les polítiques de conservació als museus. Organitzar un programa de rotació d’obres exposades esdevé una tasca complexa i plena de matisos, més enllà de recomanacions i normatives, tal com recull una de les presentacions sota el provocatiu títol Spread or sacrifice: dilemma for lighting policies.

Tasques d’il·luminació al Museu Nacional

Tasques d’il·luminació al Museu Nacional

Com afrontem la presa de decisions?

La presa de decisions en l’àmbit de la conservació preventiva és un difícil joc d’equilibri entre preservació i accessibilitat. Per donar suport a aquesta tasca i facilitar la definició d’una estratègia de conservació de les col·leccions, en els últims anys s’han desenvolupat eines cada cop més específiques. Unes venen del camp científic, de la informàtica (com és el cas de l’eina web HERIe presentada al congrés), i d’altres de la planificació estratègica i de la gestió de riscos, com el model ABC desenvolupat per Stefan Michalski.

També ha estat el moment de fer una ullada per revisar o readaptar mètodes de treball amb una llarga tradició, com el programa Re-Org de reorganització de magatzems, o l’aplicació de l’anomenada conservation heating (calefacció de conservació), molt estesa als edificis històrics del National Trust al Regne Unit.

En qualsevol cas, queda clar que la documentació que generem –dels processos de conservació i restauració, així com els estudis tècnics i el monitoratge de factors ambientals, entre d’altres– construeixen una base fonamental per a la presa de decisions i per traçar plans d’actuació a mig i llarg termini.

Artworks installed in an exhibition at the Museu Nacional

_

Cap a un model de conservació més sostenible

La cerca de la sostenibilitat en l’àmbit de la preservació del patrimoni cultural fa temps que “empeny” la recerca científica i la gestió de col·leccions. En aquest context, el Getty Conservation Institute ha presentat la iniciativa Managing Collection Environments (MCE), que busca integrar estratègies de control climàtic més pragmàtiques i sostenibles, i dotar els professionals de la conservació d’eines que permetin equilibrar les necessitats de preservació de les col·leccions i els recursos de què disposen les institucions. Una part d’aquesta iniciativa se centra en les polítiques de préstec entre museus, un camp on la manca de flexibilitat pel que fa a consignes de clima encara està molt estesa, ja sigui per la incertesa de les conseqüències o per defugir conflictes de responsabilitats.

Revisió d’obres en préstec al Museu Nacional

Revisió d’obres en préstec al Museu Nacional

La sostenibilitat traduïda en edificis de baix consum energètic ha estat present amb un model de reserves de baix consum energètic, on la combinació de la inèrcia tèrmica del sòl, un bon aïllament i accions puntuals de deshumidificació poden proporcionar un correcte control del clima amb un baix consum d’energia.

Així mateix, el projecte d’ampliació del SFMOMA (San Francisco Museum of Modern Art), finalitzat el 2016, ha aconseguit reduir considerablement la despesa energètica sense renunciar a les necessitats de conservació i d’accés a les col·leccions. El treball interdisciplinari d’arquitectes, conservadors-restauradors, enginyers, conservadors de col·leccions i experts en sostenibilitat han estat decisius.

Els problemes de sostenibilitat dels models turístics actuals també han estat presents amb el cas de Pompeia. Amb gairebé 3.500.000 de visitants cada any, l’equip responsable de la conservació veu absolutament necessària la sensibilització del públic per reduir els danys causats per l’impacte turístic. Aquesta conscienciació i implicació de la comunitat en la preservació del seu patrimoni cultural esdevé fonamental per garantir l’èxit dels programes de conservació.

Substitució del producte per al control passiu de les vitrines al museu

Substitució del producte per al control passiu de les vitrines al museu

Canvi de paradigma i necessitat d’adaptació

Un dels aspectes més positius durant el congrés ha estat la constatació que, en alguns països, la conservació preventiva s’ha desplaçat cap a posicions centrals de gestió dins l’estructura de les institucions. Un cop més, s’han demostrat els beneficis d’incorporar professionals de la conservació en els projectes expositius i museístics des del principi, en la presa de decisions per treure profit de la seva expertesa.

Com a professionals hem passat de centrar-nos en l’objecte i en les nostres habilitats manuals a tenir una visió més global de les col·leccions i del context en què es troben. Això comporta tenir una visió més àmplia i integradora de la gestió de la conservació, i desenvolupar habilitats i recursos que van més enllà de la nostra formació acadèmica. De fet, el concepte de les soft skills apareix en nombroses ocasions per fer referència a aquestes habilitats: comunicar, convèncer, dialogar, treballar en equip, compartir coneixements i decisions amb professionals d’altres camps, etc.

Un bon exemple d’aquesta dinàmica de treball és la presentació del PCWG (Preventive Conservation Working Group) de la National Gallery de Londres, creat a partir de representants de diversos departaments del museu amb l’objectiu d’afrontar els nous reptes en matèria de conservació, derivats de l’augment de visitants, dels nous usos dels espais i de la col·lecció, així com dels intensos programes expositius i de préstec.

Jornada de portes obertes dels Conservadors-Restauradors del museu

Jornada de portes obertes dels Conservadors-Restauradors del museu

És un fet que els museus han canviat i estan canviant. Això es tradueix en noves activitats, en nous públics i en un context cada cop més complex per a la conservació de les col·leccions. Hem de garantir un accés segur al patrimoni i alhora cercar la sostenibilitat en el manteniment de les col·leccions i de les organitzacions que les preserven. Però també hem de ser capaços d’adaptar-nos al canvi. En altres paraules, hem de fer-ho possible.

Activitat programada a les sales de la col·lecció permanent

Activitat programada a les sales de la col·lecció permanent

Recommended links:

IIC 2018 Turin Congress

IIC 2018 Turin Congress Preprints

 

Ruth Bagan
Restauració i Conservació Preventiva

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.