El museu ha coeditat juntament amb Norma Editorial el còmic Gòtic, de l’escriptor Jorge Carrión i el dibuixant Sagar Fornies, en què exploren la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional. Jorge Carrión ens explica el procés de creació de la publicació.
És difícil canviar d’hàbits, sobretot si t’han donat uns resultats acceptables. De manera que quan Pepe Serra, director del Museu Nacional, i Lluís Alabern, cap de mediació i programació cultural, ens van demanar que llegíssim la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional en clau de còmic, Sagar i jo vam tornar a quedar els divendres al matí, com havíem fet uns anys abans per entrevistar ferrovellers i seguir les rutes del metall per la nostra beneïda ciutat, és a dir, per anar trobant les històries, les dades i els espais que es convertirien en Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, una recerca periodística en vinyetes.
Aproximant-nos a la col·lecció d’art gòtic
Guiats per Lluís, per Cèsar Favà, conservador de la col·lecció d’art gòtic, o pel nostre compte, durant els divendres de diversos mesos ens vam anar familiaritzant amb aquests quadres, aquests fragments d’obres perdudes, aquestes estàtues i aquests retaules, fins entendre la seva lògica i el seu imaginari. Sobretot els dels retaules, que es troben alhora tan a prop i tan lluny de la historieta. Perquè, encara que també es narren en vinyetes, són religiosos, mitològics, monàrquics, jeràrquics, mentre que el còmic és un llenguatge irònic, modern, que no s’entén sense la premsa ni sense la massa, és a dir, sense la democràcia.
Aviat vam entendre que l’estratègia per aproximar-nos a aquest món no podia ser la mateixa que havíem seguit en el nostre primer còmic. Encara que era forta la temptació de prendre el camí del documental The National Gallery, l’obra mestra de Frederick Wiseman, de la mateixa manera que a Barcelona. Los vagabundos de la chatarra havíem agafat el testimoni de Joe Sacco, intuïm que el periodisme i el documental no eren les vies òptimes per arribar on volíem arribar. Havíem d’inventar la nostra pròpia ruta.
El nostre mètode de treball
Vam començar buscant els colors predominants de cada àmbit de la col·lecció per intentar copsar-los a través de l’aquarel·la.
Això ens va permetre dividir el futur llibre en quatre capítols. La decisió va anar generant conceptes, fils conductors i materials, sobretot a partir de la idea que els museus són màquines d’expropiar i d’ordenar, però també espais monstruosos on els imaginaris es barregen i on és possible rastrejar tant els estrats de l’horror com els de l’amor.
En renunciar al periodisme, renunciem a la narració i als personatges (també a nosaltres mateixos com a personatges, als nostres diàlegs).
El llibre es va convertir en un assaig creatiu, no limitat, per tant, al discurs reflexiu o analític, sinó obert a la poesia, a la fotografia, a la pantalla i al diàleg amb l’anacronisme perquè era important crear enllaços directes entre l’art gòtic, les icones i les tecnologies de la nostra època.
Assajar, convertir el llibre en laboratori, ens ha permès sintonitzar amb la idea de museu del segle xxi. Un espai també obert i en transformació.
Enllaços relacionats
Gòtic, de Jorge Carrión i Sagar Fornies
Còmic i museu, una història pendent
De vinyeta en vinyeta. Itinerari en clau de còmic per art modern
One comment
[…] museu ha coeditat amb Norma Editorial el còmic Gòtic, de l’escriptor Jorge Carrión i el dibuixant Sagar Fornies, en què s’explora la […]