Adela Laborda, Francesc Quílez i Mercè Saura, amb la col·laboració de Carme Osan
El museu conserva al Gabinet de Dibuixos i Gravats uns 15.000 exlibris, terme llatí emprat per denominar aquelles petites obres d’art impreses sobre paper que indiquen el nom del propietari d’un llibre i que solen anar adherides a la guarda anterior.
Més enllà del seu interès artístic, aquestes produccions tenen una gran rellevància històrica, atès que documenten un període de gran activitat de les arts gràfiques catalanes, amb la recuperació de pràctiques i oficis tradicionals. Aquesta fecunditat creativa hauria estat impensable sense l’existència d’uns clients amb alta consciència cultural. En aquest sentit, la pràctica de col·leccionar exlibris no es pot entendre sense l’aparició d’un context cultural en el qual l’hàbit de la lectura i el culte al llibre són valors socialment assumits.
Un caràcter distintiu
Els exlibris del Gabinet procedeixen principalment de la col·lecció formada pel pioner de les arts gràfiques modernistes a Catalunya, Alexandre de Riquer, i del recull aplegat pel seu deixeble, Josep Triadó. Es tracta de fons que inclouen obra pròpia de cadascun d’ells i que alhora són complementaris. Mentre Riquer va demostrar predilecció per les produccions angleses i nord-americanes, Triadó es va decantar sobretot per l’art alemany i centreeuropeu.
Alexandre de Riquer, Ex-libris Pau Font de Rubinat, 1903
La col·lecció del museu permet resseguir les fites de l’exlibrisme entre el segle xvi i les darreres dècades del xx de la mà dels grans mestres del gènere.
Obrint camí a l’exlibrisme
Riquer i Triadó van ser considerats ja en el seu temps els impulsors del ressorgiment de l’exlibrisme hispànic que va tenir lloc a principis del segle xx. Tots dos van saber despertar l’interès d’un seguit d’artistes que van afavorir el desenvolupament del col·leccionisme, basat sovint en l’intercanvi d’exemplars.
Artur Carbonell Carbonell, Rafael Masó ex-libris, cap a 1933
Això va garantir la difusió internacional de l’exlibrisme català i el coneixement local dels corrents estrangers en un moment de convivència entre modernisme i noucentisme. Precisament, aquests dos moviments artístics es troben molt ben representats en la col·lecció exlibrística del museu.
Japonisme
Aquesta col·lecció, convé remarcar-ho, estableix vincles sorprenents amb el cartellisme modern, un altre tresor del Museu Nacional.
De fet, tant els exlibris com els cartells són deutors de les estampes japoneses, les quals, eludint la sensació de profunditat i a través de recursos com les tintes planes o el traç de contorn, es convertirien en un dels paradigmes estètics de finals del segle xix i començaments del xx.
Un tret comú
Si alguna cosa uneix els exlibris de tots els temps és que han estat creats per al gaudiment personal. No és estrany, doncs, que plasmin una ampla llibertat creativa, a més de gran bellesa i utilitzen una gran diversitat de mitjans gràfics, compositius i tècnics.
Llorenç Brunet Torroll , Ex-libris de Joseph Monsalvatje, 1918
Malgrat ser de dimensions reduïdes, no hi falten elaborades referències a la mitologia clàssica, al món medieval o a les tradicions populars: centaures, faunes, nimfes, fades o princeses centren de vegades obres plenes de fantasia.
En d’altres, en canvi, s’obre pas la ironia i fins i tot hi ha lloc per a la broma macabra. La presència de la imatge de la mort, associada a l’acte de la lectura i als efectes perniciosos que aquesta comporta, remet a la iconografia barroca del memento mori.
Enllaços relacionats
“Exteriors” de luxe: la col·lecció d’enquadernacions d’Alexandre de Riquer
Llibres il·lustrats de la biblioteca privada d’Alexandre de Riquer/1
El japonisme i la seva presència a la biblioteca del museu
Àlbum de Pinterest sobre exlibris del Museu Nacional
XXXV Congrés Internacional d’exlibristes Catalunya
Francesc Quílez i Mercè Saura, amb la col·laboració de Carme Osan
Gabinet de Dibuixos i Gravats
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Molt interessant. M’ha agradat molt el tema escollit. Gràcies
Moltes gràcies a tu per llegir-nos, Carlos!