Èlia Llach
L’artista Èlia Llach va presentar el passat 24 de novembre a la Sala Oval del museu l’espectacle Entre dues ales, amb la col·laboració de dues entitats vinculades a Poblenou i a Can Felipa: la Coral del Joncar i el Barcelona Estels Club. L’hem convidada a compartir l’experiència al blog.
L’espectacle estava emmarcat dins de la convocatòria d’Arts Visuals del Centre Cívic Can Felipa, en l’exposició que enguany porta per lema Sobre la Bellesa, i dins el La (B) Felipa, un programa que es planteja com a espai d’experimentació, aprenentatge i producció on artistes, entitats, institucions i col·lectius treballin conjuntament per a crear i produir accions de mediació públiques relacionades amb el projecte.
El projecte de mediació va promoure des del principi el treball en xarxa entre les entitats tenint en compte els interessos i objectius de tots, i generar així un espai de creació conjunta per tal que les persones implicades participessin activament i creativament del procés de treball i presentació pública de l’esdeveniment. Les idees i aportacions de tots els implicats, ja fos als assajos amb la coral al teatre de Can Felipa o als assajos amb els estels al Pavelló Municipal d’Esports dels Països Catalans de Badalona, es van tenir en compte i es van debatre per a una posada en comú.
Així doncs, el projecte Entre dues ales es va veure reforçat per la professionalitat i la passió de Jordi Piccorelli, director musical de l’esdeveniment, qui a la vegada va convidar a participar-hi la Coral Lo Rossinyol de Sant Antoni de Vilamajor, i de Víctor López, representant del Barcelona Estels Club, per a la construcció i el vol dels estels.
Des de bon principi, l’espectacle va voler relacionar les dues agrupacions, en el moment en què el cant de la Coral i el vol dels estels eren coprotagonistes d’un espectacle que havia de teixir-se al mateix temps que avançava l’acció i el diàleg entre les dues. Mentre que el vol dels estels responia amb diferents moviments al cant, aquest enarborava la veu amb el vol per crear així un seguit de situacions que, gràcies a la música improvisada amb la tècnica del Soundpainting i diferents adaptacions musicals, van deixar un ampli marc d’actuació durant els dies dels assajos, que es van poder veure després en la seva presentació pública.
Apunt personal
A títol personal, l’espectacle Entre dues ales naixia amb una pregunta: podem dibuixar amb la nostra veu, a l’aire?
Per fer això potser hem de portar les paraules a una segona sonoritat, a una comprensió diferent, alliberant-les de tota la subjecció que ens impedeixi avançar. Un dibuix i una veu totalment entregats, vius i en expansió. Un dibuix i una veu que desbordin i envaeixin l’espai traçant en les seves esperances, els seus èxits i les seves derrotes, l’adveniment que mai ha de deixar de ser festejat.
Entre dues ales, espectacle d’Èlia Llach al Museu Nacional. Foto: Xavi Arqués
Des de temps immemorials la humanitat ha alçat les seves mirades al cel perquè allà ha cregut llegir els senyals d’un destí. Potser poder dibuixar allò que brindi l’oportunitat de reconciliació entre la veu i l’aire, en el seu esvaïment i en la seva permanència, arrabassi la forma amb la qual el dibuix mai farà altra cosa que aproximar-se a una aparició fugaç.
Enllaços relacionats
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful