Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Montse Gumà

Francesco Botticini, L’Assumpció de la Mare de Déu, probablement cap a 1475-1476, National Gallery [domini públic]

Com ens diu Louis Réau en la Iconografia de l’art cristià, “Déu no viu sol al Paradís”. L’acompanyen els seus guàrdies de corps i les milícies, i els ministres que fan d’intermediaris entre Déu i els homes, i els transmeten les seves instruccions. Però qui són aquests personatges?: els àngels. No tots els àngels són iguals, tal com veurem a continuació.

S’organitzen en tres ordres, dividits en tres cors cadascun, i la Mare de Déu n’és la reina. Cada cor té les seves funcions i una representació plàstica pròpia que enumerem, tot seguint un ordre de més a menys important.

Primera jerarquia: consellers divins

• Serafins: són els encarregats del tron de Déu, a qui lloen. Presenten tres parells d’ales amb ulls, amb les quals es protegeixen de la llum de Déu. Una combinació de serafí i arcàngel apareix a Santa Maria de Taüll, en un dels intradossos laterals dels arcs que precedeixen l’absis. En aquest cas, el serafí, amb els tres parells d’ales, està flanquejat per dues representacions alades i antropozoomòrfiques dels evangelistes Marc i Joan, i a l’extrem, l’arcàngel Gabriel, identificat per una inscripció. Encara que no s’ha conservat, a l’altra banda hi deuria haver representats els altres dos evangelistes acompanyats d’un querubí, com a Sant Climent de Taüll o a Santa Eulàlia d’Estaon.

Arc del Tetramorf amb serafí i arcàngel de Santa Maria de Taüll, cap a 1123

L’absis de Santa Eulàlia d’Estaon està presidit per la Maiestas Domini o Crist en Majestat, dins una màndorla ametllada, amb els símbols dels evangelistes a l’entorn, entre els quals destaca el de Joan, amb cos humà i cap d’àliga. El toro de Lluc i el lleó de Marc surten de la part inferior de la màndorla en posició centrífuga. Als costats, un querubí i un serafí, identificats per inscripcions, i als extrems els arcàngels Miquel i Gabriel, amb rètols que els identifiquen com a advocats. Al semicilindre, hi ha el Baptisme de Crist per Joan Baptista, al Jordà, amb un àngel que li sosté les vestidures, com es veu a la imatge següent.

Absis d’Estaon, mitjan segle XII

• Querubins: són els encarregats de les estrelles i els guardians de la llum. Tenen dos parells d’ales i, segons algunes tradicions, quatre rostres: bou, lleó, home i àguila, els animals que passaran a ser símbol dels quatre evangelistes. A la imatge de sota, de l’absis d’Esterri de Cardós, a banda i banda del Tetramorf, apareixen representats un querubí i un serafí amb l’encenser i les ales plenes d’ulls, que vol dir que Déu ho veu tot i ho sap tot. Als extrems, i en una disposició que ja hem comentat en els exemples anteriors i que veurem habitualment en altres decoracions murals, els arcàngels intercessors: Gabriel, a la dreta, i Miquel, mig esborrat, a l’esquerra.

Absis d’Esterri de Cardós, segona meitat del segle XII

• Trons: són els encarregats de dur un registre de les accions dels homes i els constructors de l’ordre universal. Duen també el tron de Déu pel Paradís. Se’ls representa com éssers d’ales circulars amb els colors de l’arc de Sant Martí, com es veu en el detall de les pintures de Santa Maria d’Àneu.

Detall de les Pintures de Santa Maria d’Àneu, finals del segle XI – inicis del segle XII

Segona jerarquia: governadors del cel

• Dominacions: són els encarregats de regular les obligacions dels àngels inferiors i els responsables que l’univers es mantingui en ordre. Reben ordres de serafins i querubins i fins i tot de Déu. No es manifesten directament als homes. Duen ceptre i corona.
• Virtuts: són els encarregats de supervisar les persones. Es representen en forma de raigs de llum que inspiren els homes i duen un llibre a la mà.
• Potestats o Puixances: són els encarregats de salvaguardar la consciència i la història, les ideologies i les qüestions intel·lectuals. Supervisen la distribució de poders entre els humans.

Atribuït a Lluc Borrassà, Retaule de Sant Miquel Arcàngel, [representació dels nou cors angèlics], cap a 1430-1450, Koninklijk Museum voor Schone Kunsten d’Anvers [domini públic]

Tercera jerarquia: missatgers divins

• Principats: són els guardians de les nacions i en supervisen les qüestions polítiques, militars i comercials. Vesteixen com a guerrers o diaques i duen lliris a la mà.
• Arcàngels: són els prínceps i els líders dels àngels. Influeixen en els grans esdeveniments humans. Són els únics dels quals coneixem el nom. En la decoració de l’absis de Santa Maria d’Àneu, al registre inferior, apareixen dos serafins amb tres parells d’ales, que canten el “S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S” en lloança a Déu. Subratllem també el protagonisme que prenen els tres arcàngels, Miquel, Gabriel i Rafael, advocats el dia del Judici Final. Com veiem a la imatge següent, Miquel apareix a l’esquerra de la conca absidal i Gabriel, a la dreta. Rafael, en canvi, està representat al costat dels serafins, en el registre del mig. La parella de rodes enceses, relacionades amb la visió profètica d’Ezequiel, es poden associar amb els trons, tal com hem vist abans.

Pintures de Santa Maria d’Àneu, finals del segle XI – inicis del segle XII

• Àngels: són l’ordre inferior de la jerarquia angelical, però els més coneguts pels homes, perquè són els missatgers de Déu a la Terra. Són els soldats de l’armada i sostenen encensers o torxes. El Crist en Majestat dins la màndorla de l’absis de Sant Climent de Taüll, apareix envoltat d’àngels que presenten o sostenen els símbols dels evangelistes, per assenyalar-ne el caràcter celestial, un paper que se’ls atorga en molts altres exemples. Completen l’escena dues imatges simètriques que simbolitzen un serafí i un querubí, amb les habituals ales plenes d’ulls.

Detall de l’Absis de Sant Climent de Taüll, cap a 1123

Seguint l’evangeli de Lluc, també és un àngel qui fa l’anunci als pastors del naixement d’un nen, el futur Salvador. També és un àngel-estrella qui guia els Mags fins a la cova per presentar-los el nou nat, aquest cop seguim l’evangeli de Mateu. I un àngel els avisa, mentre dormen, que han de tornar a casa per una altra ruta si volen salvar la vida.

Isidre Nonell, L’Anunciata, 1896

Francesc Pla (el Vigatà), Naixement de Jesús i adoració dels pastors, cap a 1780

Poc a poc, els àngels es multipliquen i acaben esdevenint un grup d’àngels músics que canten el Gloria in excelcis Deo a l’infant. O, com a la taula de la Mare de Déu dels Consellers, el Càntic dels càntics, “Tota pulcra es, amica mea, et macula non est in te”, en clara al·lusió a la Immaculada Concepció de Maria.

Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445

Associats també a la figura de Maria, els trobem anunciant-li la mort, o en les escenes de la Dormició i de la Coronació de la Mare de Déu.

Mestre de Riglos, Anunci de la mort i Dormició de la Mare de Déu, cap a 1440-1460.

Pere Garcia de Benavarri, Dormició de la Mare de Déu, cap a 1450-1455

Frontal d’altar d’Avià, cap a 1200

Giovanni da Bologna, Coronació de la Mare de Déu amb quatre àngels, cap a 1380-1389

En un proper article, ens centrarem en els arcàngels principals: sant Miquel, Gabriel i Rafael, una iconografia de llegenda.

Referències relacionades:

Pseudo-Dionís Areopagita, La jerarquia celestial. La jerarquia eclesiàstica, Barcelona, 1994

Montse Gumà

+ posts

Projectes digitals

• Sant Miquel, Gabriel i Rafael: una iconografia de llegenda /2
• Lluïsa Vidal, una dona artista en un món d'homes
• El Palau Nacional, un edifici amb molta història /2
• El Palau Nacional, un edifici amb molta història /1