L’escultura de Pablo Gargallo El violinista pateix un greu deteriorament a causa de la incompatibilitat dels materials amb què està feta: una ànima de fusta recoberta de plom. Per aquest motiu, des d’Amics del Museu Nacional s’ha engegat una campanya de micromecenatge #SalvemViolinista. El restaurador Àlex Masalles explica els detalls de l’obra, el procés d’estudi i les intervencions fetes.
Al museu, que conserva un important fons d’escultures, Pablo Gargallo és a bastament representat amb obres en marbre i en metall.
Sabíeu que escultures d’espais públics de Barcelona com, entre d’altres, els Genets de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, els Aurigues olímpics de can Dragó, el Pastor del flabiol i el Pastor amb àliga i xai de la plaça de Catalunya o els grups escultòrics de la Cavalcada de les valquíries de la boca de l’escenari del Palau de la Música Catalana són totes obres de Gargallo?
Gargallo, artista clau dins la història de l’escultura catalana moderna, va incorporar a la seva producció algunes de les concepcions de les avantguardes escultòriques, per exemple la utilització de l’espai i del buit com a element constitutiu de l’obra i l’experimentació amb nous materials. No obstant la seva modernitat, Gargallo no va abandonar mai, al llarg de la seva carrera, l’estil classicista, sovint relacionat amb el modernisme i el noucentisme, que conreà des dels seus inicis. Atret pels metalls en làmina, com el coure o el plom, va cercar noves solucions tècniques i nous plantejaments formals, tot i que va continuar fent escultures amb materials tradicionals.
Pablo Gargallo al seu taller de l’Avenue du Maine de París (1928) © Fototeca.cat
Entre 1920 i 1923, Gargallo va treballar amb el plom, especialment en forma de xapa, tot incorporant aquesta matèria densa i dúctil a la construcció de les seves escultures atesa la seva gran mal·leabilitat i la facilitat amb què es podien fer les unions per soldadura. Va crear un total de nou escultures experimentant amb aquest metall, però El violinista –la primera de les nou– és l’única que incorpora al seu interior una ànima de fusta. El 1920, la Junta de Museus de Barcelona va comprar l’escultura i, des de llavors, la peça sempre ha estat exposada. Generacions successives de visitants l’han poguda contemplar als museus de la ciutat. Ara fa uns dotze anys es va observar per primer cop un petit bony al plom de les cames. Durant uns anys es va fer un seguiment periòdic de l’evolució de l’escultura fins que, a causa d’un agreujament progressiu de les condicions del plom, el 2010 es decideix retirar-la de les sales de la col·lecció permanent del Museu Nacional per col·locar-la dins una urna al taller de restauració de materials inorgànics, en condicions d’humitat relativa controlada per sota del 39% per intentar alentir al màxim l’alteració.
Estat actual d’El violinista de Pablo Gargallo
Un cop al taller, vam fer un examen visual exhaustiu i aprofundit de l’estat de conservació de l’escultura, per tal de diagnosticar quina era la patologia que patia i quines n’eren les causes. A més de les butllofes aparegudes a la superfície exterior del plom a les cames i a altres punts de l’escultura, es va trobar que algunes soldadures s’havien trencat i el plom s’havia deformat tot obrint unes ranures per on es podia veure la fusta de l’interior.
Àlex Masalles examinant l’escultura. Foto: Gianluca Battista
La presència de fusta era ben evident a la part inferior de la base on es veia el bloc cilíndric de pi que fa de peu de l’escultura, així com per darrere la cua dreta del frac. Es desconeixia, però, la forma de la resta de l’estructura interna amagada per les làmines de plom.
Un estudi comparatiu de les fotografies d’època en blanc i negre, tant les conservades al museu com les cedides pel Sr. Jean Anguera, nét de Gargallo, amb l’estat actual de l’obra ha revelat que algunes parts importants de l’escultura es troben força deformades, bé per accident bé per una manipulació maldestra, cosa que altera considerablement la seva forma original. Tenint en compte la fragilitat de l’escultura i la dificultat per moure-la sense provocar deformacions, no és estrany que se’n limités al màxim la sortida del museu. Amb tot, però, El violinista no ha pogut evitar els diversos trasllats que ha sofert la col·lecció al llarg de la seva història.
El progrés de la malaltia del plom va comportar l’eclosió de les butllofes a través de les quals es va poder veure una substància blanca semblant al guix, la composició de la qual va resultar ser carbonat bàsic de plom o hidrocerussita, el pigment conegut com a blanc de plom. No hi havia dubte que els vapors orgànics volàtils emesos per la fusta de pi de l’interior eren els responsables de la corrosió del plom per carbonatació, fenomen conegut des de fa molt de temps i que afecta, entre d’altres, els tubs dels orgues, les col·leccions numismàtiques i les maquetes de vaixells.
Detall de la carbonatació del plom a les cames tal com es presenta a dia d’avui
És clar que Gargallo no era conscient que estava fent servir dos materials químicament incompatibles: el plom i la fusta. Des del moment que va acabar de soldar l’última planxa es va iniciar a l’interior de l’escultura l’atac del plom pels àcids volàtils emanats per la fusta, que ha continuat sense interrupció fins als nostres dies. Una reacció química que ha anat treballant inexorablement, fins i tot en el supòsit que la fusta ja hagués deixat d’emetre compostos orgànics volàtils.
Després de realitzar diversos estudis sobre possibles tractaments del plom, aprofitant unes peces de plom del Gabinet Numismàtic de Catalunya afectades per la mateixa corrosió, es va concloure que el més adient era tractar el plom en un forn de plasma fred per tal d’eliminar els productes de la corrosió. Una prova feta al forn de plasma de l’IQS (Institut Químic de Sarrià) de Barcelona sobre una maqueta similar a l’escultura, ens va confirmar que calia desmuntar El violinista abans del tractament per alliberar les làmines de plom de l’ànima interna de fusta per tal que el tractament sigui efectiu.
Abans d’aquesta operació traumàtica, gens freqüent en les intervencions de restauració, calia conèixer els materials i la tècnica de construcció de l’escultura, així com el grau d’afectació per carbonatació a l’interior del plom. L’escultura va viatjar fins al Paul Scherrer Institut de Suïssa on, gràcies a un projecte de recerca europeu, va ser analitzada en tot el seu volum amb dues tècniques d’anàlisi no destructives: radiografies de neutrons i tomografies.
Radiografia de neutrons d’El violinista obtinguda al Paul Scherrer Institut de Suïssa, on es pot distingir clarament l’ànima interna de fusta (en negre)
Ara sabem que Gargallo va fer El violinista amb làmines de plom retallades, conformades en fred, soldades i clavades amb claus i gavarrots sobre una ànima de fusta de pi que li fa d’estructura de suport. Només al cap hem pogut detectar uns vint-i-dos claus que fixen les làmines que dibuixen els cabells. L’ànima de fusta està tallada amb gúbies a partir d’un bloc de fusta format per tres taulons encolats i té una forma molt aproximada al volum de la figura de plom. Quasi es podria dir que la fusta està “vestida” amb un frac de plom.
L’estudi amb neutrons també ens va permetre veure l’abast de la corrosió a l’interior del plom que podríem estimar en un 15-20% del total de la superfície interna, molt més important del que es pensava.
Reconstrucció virtual en 3D on es mostren, en vermell, les zones afectades per carbonatació del plom a l’interior de l’escultura
Amb totes les dades obtingudes a través dels estudis previs duts a terme sobre l’escultura hem pogut dissenyar una estratègia específica d’intervenció que consistirà fonamentalment en:
- escaneig 3D de totes les parts de l’escultura
- desmuntatge de l’obra garantint la mínima invasió del plom original
- tractament de la corrosió del plom en forn de plasma fred
- eliminació de les deformacions plàstiques i reintegració de les pèrdues
- substitució de l’ànima interior de fusta per un suport de material inert, en cas que es comprovi científicament que la fusta segueix emetent compostos orgànics volàtils
- muntatge i unió de les parts
- construcció d’una safata per a la futura manipulació i el transport de l’obra
- presentació de l’escultura en una vitrina de conservació passiva
Cost de la intervenció
La utilització de diverses tecnologies industrials, com ara escaneigs en 3D, fresats numèrics, impressions digitals en 3D o el tractament en forn de plasma seran imprescindibles per portar a terme la intervenció proposada.
El cost total per a la contractació de les empreses que participaran en les diverses fases del projecte, després de valorar diverses ofertes, és de 46.000 €, un preu que no inclou les feines de conservació-restauració del museu, ni les radiografies de neutrons i tomografies prèvies. Només el cost d’aquestes proves realitzades al reactor de neutrons del Paul Scherrer Institut, necessàries per tenir un coneixement de l’interior de l’escultura, a més de poder quantificar i localitzar la seva alteració, sobrepassaria de molt la quantitat calculada per a les tasques de les empreses.
No volem renunciar a exposar de nou El violinista de Gargallo i per això els Amics del Museu, han mostrat el seu compromís ferm amb la conservació de les col·leccions del museu i han endegat una campanya de micromecenatge per recollir els fons necessaris que permetran afrontar els costos d’aquesta complexa intervenció.
Enllaços recomanats
Restauració de béns culturals (vídeo del programa Arts i oficis, canal 33)
SOS para salvar una escultura de Pablo Gargallo, El País, 12 d’abril de 2016
Estudi científic de l’obra El violinsta
‘El violinista’ de Pablo Gargallo / ‘The violinista’ by Pablo Gargallo, vídeo 04:17 min
Conservador-restaurador de materials inorgànics
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
[…] El violinista de Pablo Gargallo: una qüestió d’incompatibilitat […]
[…] El violinista de Pablo Gargallo: una qüestió d’incompatibilitat […]