Com hem restaurat la talla romànica de sant Joan Evangelista

2.962
Mireia Mestre

Talla de sant Joan Evangelista, i sant Joan i la Mare de Déu d’Erill la Vall a l’exposició actual al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Pocs endevinarien de quina institució prové la talla romànica de sant Joan Evangelista que s’exposa actualment com a obra invitada al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un important col·leccionista d’art, el prevere vilafranquí Manuel Trens, sacerdot que també va ser director del Museu Diocesà de Barcelona, va donar l’escultura el 1972 al museu de Vilafranca del Penedès. És l’actual Vinseum (Museu de les Cultures del Vi), que molts associem amb objectes del cultiu de la vinya i la producció del vi, però que també conserva interessants col·leccions d’art.

Un salt enrere de més de 40 anys

Tenim rarament la sort de conservar documentació escrita sobre els processos de conservació i restauració que es van dur a terme a Catalunya abans de 1980 en les obres d’art dels museus. Aquell any, l’Ajuntament de Barcelona va organitzar una exposició, Barcelona restaura, comissariada per Joan Ainaud de Lasarte, que mostrava, al Saló del Tinell, obres de tot Catalunya restaurades pels serveis municipals de Barcelona, als tallers del Palau Nacional. Aquesta exposició i el seu catàleg, amb breus explicacions sobre les intervencions fetes a les obres, van marcar, sens dubte, un abans i un després en el món de la conservació i restauració a Catalunya.

Una de les obres que s’hi mostraven era precisament la talla de fusta de sant Joan Evangelista, classificada dins el taller escultòric anomenat d’Erill la Vall. Els serveis de restauració municipals de Barcelona la van restaurar el 1973, un any després que Mn. Manuel Trens la donés al museu de la seva vila natal. Al text del catàleg, s’explica que la imatge conservava restes de policromia a les carnacions i a la túnica del sant. S’apuntava que podia procedir d’un baldaquí amb columnes decorat pels quatre evangelistes, atès l’encaix de sota les cuixes que devia servir per acoblar-lo al suport.


Talla de sant Joan Evangelista l’any 1973, abans d’iniciar el primer procés de restauració al Museu d’Art de Catalunya

L’escultura estava mutilada i degradada a causa de l’atac de xilòfags, a més de presentar esquerdes profundes al suport. La restauració va consistir, llavors, en una desinsectació química i en una consolidació de la fusta amb resina acrílica i cera líquida que servia per tapar els forats de corc i omplir les esquerdes. Finalment, es va aplicar una capa també de cera líquida a tota la superfície per homogeneïtzar-la i protegir-la. El text anava il·lustrat amb dues fotos d’abans d’intervenir i amb una en curs de restauració.

Restauració de la talla de sant Joan avui

Després de quaranta anys, els responsables del Vinseum van demanar al Museu Nacional una nova desinsectació de l’obra, un projecte d’estudi aprofundit i una restauració. Al museu vam proposar, a canvi, l’exposició del sant Joan Evangelista, un cop restaurat, en l’àmbit dels grups dels Davallaments de la Creu procedents de la vall de Boí. La fórmula d’exposar una “obra invitada” té la virtut de facilitar el diàleg entre l’obra forana i les de la pròpia col·lecció que obliga necessàriament a revisar i repensar les obres del seu entorn. Durant uns mesos, l’elegant escultura del Vinseum visita el Museu Nacional d’Art de Catalunya, canvia de context i conviu amb altres talles de fusta de la col·lecció de la seva mateixa època, d’una procedència similar i que, fins i tot, potser van ser fetes per artistes del mateix taller d’escultors que habitualment es data a finals del segle xii.


L’obra exposada al Museu Nacional en l’àmbit dels grups dels Davallaments de la Creu procedents de la vall de Boí

Aquesta segona visita del sant Joan als tallers del Museu Nacional ha estat l’ocasió per fer un examen científic dels aspectes materials i tècnics de la talla, i s’han comparat els resultats amb els d’altres imatges del mateix taller que es conserven dins i fora del museu.

L’estudi radiològic mostra que l’escultura és monòxila, tallada en un tronc de perer, té restes d’endrapat a la zona del coll i dos fragments de la mateixa fusta de perer afegits a les espatlles, fixats amb espigues. Els conservadors-restauradors vam plantejar la hipòtesi que aquestes fustes corresponien a l’arrencament de dues ales que s’haurien trencat. És a dir, que sant Joan hauria estat representat amb ales, tot assenyalant el llibre amb el dit índex i acompanyat per l’àliga, el símbol d’aquest evangelista.

Revers de l’obra amb les zones d’on possiblement arrencaven les ales

Revers de l’obra amb les zones d’on possiblement arrencaven les ales

L’encaix amb angle d’uns 75º, a l’alçada de les cuixes, fa pensar que l’escultura inclinava el tors cap endavant, mirant els fidels des de dalt

L’encaix amb angle d’uns 75º, a l’alçada de les cuixes, fa pensar que l’escultura inclinava el tors cap endavant, mirant els fidels des de dalt

Amb les anàlisis, s’han determinat els pigments utilitzats, com estaven aglutinats i la manera d’aplicar-los. Els pigments identificats són propis de la producció romànica: blanc de plom, negre carbó, mini, cinabri, orpiment, blau d’indi o pastel, a més d’algun colorant orgànic. Tots ells estaven aglutinats al tremp d’ou, aplicats per capes i al damunt d’una preparació de guix en dos estrats superposats.

Presa de micromostres per part de la de la química del museu, Núria Oriols

Presa de micromostres per part de la de la química del museu, Núria Oriols

Imatge al microscopi òptic 20x d’una mostra de carnació. En la seqüència de l’estratigrafia s’aprecia una capa inferior de policromia rosada i uns estrats superiors que corresponen a un repintat posterior d’un rosat més clar

S’ha posat de manifest igualment que el rostre de sant Joan està repintat amb una carnació de blanc de plom i vermelló, aglutinats amb oli, i aplicada sobre una nova preparació de guix. Aquesta repolicromia molt més tardana, que també és visible en el color vermell del vestit, era una pràctica habitual en les imatges que estaven al culte i que es volien mantenir en bones condicions.

La restauradora del museu, Anna Carreras, treballant al revers de la talla

El darrer procés de restauració de l’obra al Museu Nacional ha consistit, doncs, en:

  • un tractament de desinsectació per anòxia
  • una neteja de les restes de policromia
  • eliminació de cera d’abella d’antigues restauracions dins les esquerdes, als forats i a tota la superfície de la fusta que li donaven un aspecte enxarolat a la talla
Restes de cera que s’han retirat de les esquerdes en l’actual restauració

Restes de cera que s’han retirat de les esquerdes en l’actual restauració

  • s’han retirat, a més, els estucs de guix afegits que alteraven els volums i el treball acurat de talla
  • s’ha finalitzat amb una reintegració volumètrica puntual, amb pasta de fusta, per tapar i anivellar els nombrosos forats de xilòfag
  • i s’ha fet una mínima reintegració cromàtica
Aspecte de les reintegracions volumètriques, d’estuc i cera, de la restauració de 1973

Aspecte de les reintegracions volumètriques, d’estuc i cera, de la restauració de 1973

La talla de sant Joan avui

La talla de sant Joan avui

Amb motiu de l’exposició, hem publicat una breu monografia Jo, Joan. Una talla romànica recuperada, coordinada pel comissari de la mostra, Jordi Camps.

Copia de fullet

Enllaços relacionats

Catàleg de l’exposició Jo, Joan. Una talla romànica recuperada (pdf – 1,32 Mb)
Davallaments de la vall de Boí a la col·lecció del Museu Nacional
Mare de Déu i sant Joan del Davallament d’Erill la Vall
Figures del Davallament de Santa Maria de Taüll

+ posts

Conservació preventiva i restauració

Mireia Mestre
Conservació preventiva i restauració

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.