El Museu Nacional restaura obres del Monestir de Ripoll

1.915
Joan Pey

Quatre bases romàniques procedents del fons de Santa Maria de Ripoll (BdV 520)

Us són familiars aquestes quatre bases escultòriques de pedra tallada del segon terç del segle XII? Són propietat del monestir de Ripoll i estan en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya, exposades a les sales d’art romànic. Un cap de lleó, que pertany a la col·lecció del Museu Nacional i que se sabia que procedia de Ripoll, s’ha pogut retrobar amb la seva base de la qual es va separar en el passat.

Base del baldaquí de Ripoll després de la intervenció (BdV 520.01)

Base del baldaquí de Ripoll després de la intervenció (BdV 520.02)

Base del baldaquí de Ripoll després de la intervenció (BdV 520.03)

Base del baldaquí de Ripoll deprés de la intervenció (BdV 520.04)

Un suport d’acer inoxidable uneix el cap de lleó al cos de manera que sigui desmuntable quan calgui (BdV 520.02)

A finals de març de 2011, al Museu Nacional vàrem rebre en dipòsit, de part del Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, un conjunt de quatre bases romàniques procedents del fons de Santa Maria de Ripoll, per tal de ser exposades a les sales del museu. Sembla, segons alguns historiadors de l’art, que podrien haver format part del baldaquí de l’església del monestir. En les condicions del dipòsit es determinava un intercanvi de serveis: el Museu Nacional acceptava el compromís de restaurar aquestes quatre bases i altres obres d’art d’escultura arquitectònica que formen part de la col·lecció procedent del monestir.

Procés de neteja (BdV 520.03)

Unió dels fragments trencats (BdV 520.01)

L’abril de 2015 es va signar la primera addenda al conveni en virtut de la qual el museu es feia càrrec de la restauració de l’anomenat Sarcòfag de l’abat Vilaregut, restauració actualment conclosa, amb l’obra ja retornada al monestir.

Sarcòfag de Vilaregut (BdV 523_087779)

Estat de conservació inicial del sarcòfag (BdV 523)

Procés de neteja (BdV 523_1748)

Procés de neteja (BdV 523_6528)

Estat final de l’obra després de la restauració (BdV 523_090613)

El juliol de 2017 es va signar una segona addenda per la qual es traslladaven temporalment al museu dues obres romàniques: un capitell del tipus corinti de principis del segle XI i un relleu amb figura nimbada del segle XII amb la mateixa finalitat.

Capitell corinti (BdV 516.04_091590)

Capitell corinti (BdV 516-04_091586)

Estat de conservació inicial del capitell corinti (BdV 516.04_091604)

Relleu amb figura nimbada (BdV 544_091618)

En general, l’estat de conservació d’aquestes obres és conseqüència dels factors de degradació mediambientals, però sobretot dels episodis de destrucció per causes naturals i actes de vandalisme que va patir en diferents períodes el monestir de Santa Maria de Ripoll fins a concloure amb el seu abandó. Els antecedents històrics descriuen, en aquest sentit, esdeveniments de tot tipus que varen finalitzar amb els avalots sobrevinguts a la primera onada de bullangues l’estiu de 1835, en el context de la primera guerra carlina. Les funestes conseqüències d’aquest saqueig, amb un grau de destrucció patrimonial molt elevat, i la desamortització dels béns dels ordes seculars varen provocar l’exclaustració i abandonament definitiu del cenobi. A dia d’avui, en l’estat de conservació d’aquesta minvada mostra d’escultura arquitectònica que ha passat pels tallers de restauració del museu, hi és present de forma aclaparadora la memòria d’aquests fets.

D’aquestes obres, que fins fa poc es conservaven a les galeries del claustre, destaquen per la seva singularitat els basaments, que es creu que podrien formar part d’un segon baldaquí de fusta recobert de plata que cobriria l’altar major de la basílica, elaborats el segon terç del segle XII en un moment de gran vitalitat artística. La qualitat que testifica aquest petit grup d’elements preservats, amb diferents graus de mutilació, ens porta a imaginar el que probablement havia de ser una estructura litúrgica monumental, de característiques tècniques i formals extraordinàries.

El relleu amb figura nimbada que actualment es troba en estudi i que s’intervindrà al llarg del 2018, s’havia dit que podria formar part també d’aquest baldaquí. El tipus de pedra que el constitueix, però, una sorrenca segurament local, no es correspondria amb el tipus utilitzat per elaborar els basaments, litologia equivalent a una modalitat de calcària fòssil de tonalitat lleugerament ocre, un tipus molt semblant a la pedra emprada per esculpir els capitells situats a la part baixa del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, en bona part també del segle XII.

Aquest relleu, de format rectangular, representa una figura amb nimbe entronitzada que sustenta un llibre amb la mà dreta. La figura es manté força íntegra i les pèrdues de pedra, gens menyspreables, afecten parts poc rellevants del personatge. En alguns casos hi ha una manca de cohesió dels minerals de composició. Aquestes petites disgregacions han produït zones amb pèrdues subtils de volum, però substancials, sobre algunes parts del rostre, entre d’altres.

Erosions a la cara de la figura i trencaments de la pedra a la part superior del relleu (BdV 544_0361)

De forma conjunta al relleu, va ingressar al museu, amb les mateixes condicions, un capitell de tipus corinti de característiques ben interessants. Aquest capitell formaria part d’un conjunt conegut de 28 capitells del segle XI descoberts a diferents llocs de la Catalunya Vella. De composició coríntia, alguns autors apunten un ascendent que els relaciona amb l’escultura andalusina, que exemplificaria les influències que varen impregnar, a l’alta edat mitja, el món carolingi per part de la cultura islàmica. Aquest capitell s’inclou en el grup de vuit unitats i diversos fragments de característiques semblants que actualment es conserva al monestir de Ripoll.

La feina de restauració al Museu Nacional es basa habitualment en les obres de la col·lecció, però també s’intervé en peces que formen part d’exposicions temporals i dipòsits, de propietat privada o d’altres institucions patrimonials, quan s’estableixen convenis d’intercanvi que beneficien ambdues parts, com en el cas de l’acord amb el Patronat del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Enllaços relacionats

Tres capitells romànics de Sant Miquel de Fluvià identificats al Museu Nacional

Joan Pey
Conservador-restaurador de materials inorgànics

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.