De la reserva a la vitrina: recuperació del Retaule-tabernacle de sant Nicolau /2

Núria Prat i Pere de Llobet

Què hi ha a sota de la policromia visible?

La talla representa sant Nicolau de Bari, abillat de bisbe, amb mitra i casulla. La mà dreta està en actitud de beneir i molt probablement a l’altra mà, actualment perduda, subjectava el bàcul. L’escultura és de factura gòtica, mentre que la policromia que observem és posterior, sembla barroca, amb unes decoracions florals i llamats sobre d’or. Possiblement la policromia original es deuria malmetre perquè el fet és que la van repolicromar tot i que en desconeixem els motius. Van enguixar de nou tota l’escultura, – a sobre de la policromia gòtica-, i la van policromar com se’ns presenta actualment. Observant amb deteniment a les zones de pèrdua de la part baixa de la talla, es dedueix que hi ha una altra policromia subjacent, tal com ens ho confirma la imatge radiogràfica.

Part baixa de la talla de Retaule-tabernacle de sant Nicolau raigs x — Imatges de la part inferior de la talla, amb llum difusa i raigs X. En la imatge radiogràfica es detecta una policromia subjacent amb canvis de composició que s’assenyalen amb fletxes verdes. Imatge raigs X tractada: Àngels Comella

Els claus de forja de l’escultura

El cos principal de la talla és d’un sol bloc de fusta massissa i els braços eren dos fragments afegits. Els raigs X ens revelen que l’escultura està proveïda de cinc claus de forja, dos dels quals servien per subjectar les mans al tronc.

Els altres claus de forja a l’interior de l’escultura. Quina funció tenen? Es tractaria de reparacions? El tercer clau, està ubicat a dins del cap i podria tractar-se d’una antiga intervenció? Pensem que sí, que es va fer en el moment que s’executava l’obra, per estabilitzar una fissura del suport.

Templet i claus de forja — Imatge amb llum difusa: s’assenyalen els dos clau de forja que subjectaven els braços i el forat d’encaix on anava inserit el braç perdut.
Imatges de raigs X: s’indiquen els claus de forja dels braços i el de l’interior del cap. També s’han marcat en la imatge del cap del sant unes línies, que corresponent a la fissura vertical de la talla que en la zona del cap tant és visible per l’anvers (de color verd) com pel revers de l’obra (color taronja). Foto: Núria Prat – Imatges Raigs X tractades: Àngels Comella

Es localitzen dos altres claus de forja a la mà dreta, al dit del mig i a l’índex. Igual que en el cas anterior, creiem que es tractaria d’una intervenció realitzada en el moment de concebí l’obra.

Intervenció als dits. Fotos: Núria Prat - Imatge Raigs X tractada: Àngels Comella — En la imatge de raigs X s’assenyalen els claus de forja. Fotos: Núria Prat – Imatge Raigs X tractada: Àngels Comella

La interpretació que es fa al veure aquests claus de forja a l’interior de l’escultura, és que es va triar un bloc de fusta que estava fissurat d’origen. Es va realitzar el treball de talla i es van clavar els claus de forja com a reforç al suport. Posteriorment es va enguixar la talla i es va policromar i daurar. No s’ha detectat la utilització d’endrapat.

L’escultura de sant Nicolau presenta una fissura que la travessa verticalment des del cap fins a la base.

El revers de la talla és pla i no va ser policromat ni buidat; per tant, el més habitual en aquest tipus d’obres seria trobar-nos amb la fusta vista, però aquest no és el cas. Mentre que sí que ho és el de l’escultura ‘Sant diaca’, que també s’ha deixat en préstec a la mateixa exposició ‘Nord & Sud’, però només a la seu de Vic. Tota la superfície del revers de l’escultura de ‘Sant Nicolau’, va ser recoberta amb una argamassa granulada (composta per una cola/adhesiu i una càrrega inert de granulometria considerable), que li confereix un augment de pes notable. La talla fa 98 x 24,5 x 14,8 cm i pesa 9,100 kg. No se sap en quin moment es va afegir aquesta argamassa, però tot fa pensar que es va reomplir per minimitzar els efectes de la fissura del suport. No obstant això, amb el temps, s’ha produït la continuïtat de la fissura en aquesta massilla afegida tot i que l’obra és estructuralment estable.

Imatges del revers de les dues escultures, la de ‘Sant Nicolau’ i la de ‘Sant diaca’. Aquesta darrera talla està vinculada al ‘Retaule-tabernacle de Cap d’Aran’. Fotos: Núria Prat

El procés de neteja de la talla

Es va realitzar el procés de neteja de la policromia i del daurat amb molta cura, utilitzant primer diverses barreges aquoses (només a la policromia) i en una segona fase de la neteja es varen emprar barreges de diferents dissolvents. Imatges 15-a i -b i, 16-a i -b.

Procés de neteja de la mitra. En la imatge frontal de la mitra, s’observa que les bandes daurades no són llises. Es poden veure petits bonys, realitzats amb estuc en relleu. Molt probablement, en origen representaven pedres precioses que la guarnien. Quan la talla es va policromar de nou, van daurar tota la superfície de les bandes, de manera que aquesta pedreria ha quedat oculta. Fotos: Núria Prat

El procés de neteja de la talla. — Detalls del procés de neteja de la cara del sant i de la casulla decorada amb motius florals realitzats amb la tècnica del llamat. Fotos: Núria Prat

Les portes o taules policromades

Les taules preservades representen diferents escenes de la vida de sant Nicolau de Bari i, a diferència de la talla, conserven la pintura gòtica original, però amb grans zones de pèrdues i repintades.

El retaule-tabernacle estava proveït d’unes dobles portes o batents?

Aquesta va ser la pregunta que se’ns va formular des del Departament de Medieval del museu. Actualment, es conserven únicament les dues taules laterals i aparentment no semblava que hi hagués una continuïtat. S’havia de trobar algun vestigi als extrems de les portes, que ens indiqués que hi anava el sistema de subjecció de les ales frontals, les que tancaven el tabernacle. L’estudi radiogràfic va ser decisiu!

En una intervenció anterior (no documentada), es van col·locar uns empelts o trossos de fusta als marges de les taules, coincidint amb els travessers, i, d’aquesta forma, quedava amagat qualsevol rastre dels punts de subjecció amb les portes frontals. La radiografia mostra que, més enllà dels empelts, a l’interior de les taules, apareixen uns buits del suport de fusta i a dins, s’aprecien les restes de ferro. Ens està indicant que, en un passat, hi havien uns elements de ferro, és a dir, els encoratges per subjectar les frontisses. Aquestes eren les que permetien fer els moviments d’obrir i tancar de els batents perduts.

Apareixen uns buits del suport de fusta i a dins, s’aprecien les restes de ferro — Muntatge de les imatges de raigs X del tabernacle i dels batents. S’han pintat de blau els empelts de fusta no originals i amb fletxes vermelles s’indiquen les zones buides de fusta i amb restes d’òxid, on anaven els ferros de subjecció de les ales frontals perdudes. Imatges de raigs X tractades: Àngels Comella

La restauració de les portes: un abans i un després

La policromia i el daurat dels batents estaven recoberts per un estrat resinós alterat de color marronós i brut. S’havien produït pèrdues importants que afectaven tant a les escenes pictòriques com els fons daurats. En una anterior intervenció (no documentada), es van estucar i reintegrar aquestes pèrdues de forma no gaire curosa. Per exemple, es va massillar deixant en alguns llocs una superfície rugosa que cobria més enllà de la pèrdua i es van fer repintades sobre la pintura original que, amb el pas del temps, s’havien enfosquit. En el procés d’intervenció s’han eliminat aquestes repintades i s’han ajustat o enretirat els estucs que no es conservaven en bones condicions.

Intervenció dels batents — L’estrat resinós alterat, la brutícia i les repintades es van retirar amb isòtops impregnats amb les barreges de dissolvents adients. Foto: Paz Marquès

Es va decidir, en un primer moment reintegrar les zones de pèrdua de color més grans amb una tinta plana neutre. Es va fer una prova i es va observar que els neutres prenien massa importància i interferien amb la contemplació de l’obra. És per això que, finalment, es van fer uns neutres vibrants, utilitzant diferents tons i sobreposant-los a base de veladures i petits punts. La reintegració pictòrica es va realitzar amb pigments en pols aglutinats amb vernís de retoc.