Amb aquest post continuem la sèrie Curiositats de la col·lecció. El primer article el vàrem dedicar a l’Art Modern.
Sabies que la modernitat d’El Greco es deu a la barreja de dues tendències expressionistes del segle XVI?
El Greco era un expressionista formal (gràcies a Venècia) i un anticlàssic (gràcies al manierisme), dues tendències molt allunyades del gust hispà de l’any 1577 quan va arribar finalment a Toledo.
Tal com el nom indica, El Greco és un pseudònim en italià d’un pintor grec anomenat Doménikos Theotokópoulos. Nascut a Creta, es va educar a Venècia, on pintors com ara Tiziano modelaven els volums a través del color (la importància del dibuix era nul·la), el resultat del qual era una pintura desmaterialitzada. Més endavant, es va establir a Roma, on, juntament amb Florència, triomfava l’estil manierista, que marginava la imitació de la natura i deformava els cossos a causa del moviment (ja sigui provocat per una acció externa o per una acció de l’ànima).
Tot i que en vida va gaudir de certa fama i clientela, posteriorment va ser considerat un pintor extravagant. La fama mundial li va arribar amb el descobriment de la seva pintura a partir de mitjan segle XIX.
Sabies que Martiri de sant Cugat d’Ayne Bru va ingressar al museu en l’automòbil del pintor Ramon Casas?
Una de les millors pintures de la col·lecció d’art del Renaixement i el barroc va ser comprada l’any 1907, després d’una llarga i complexa negociació entre Gaietà Barraquer, assessor artístic del bisbat de Barcelona, i tres il·lustres membres de la Junta de Museus: Josep Pijoan, Raimon Casellas i Emili Cabot. Una vegada es va tenir l’autorització per anar-la a buscar al monestir de Sant Cugat del Vallès, el més raonable hauria estat anar-hi amb un camió, i fer-ne un bon embalatge. Però no van tenir espera, van trobar Casas, que es va oferir a recollir l’obra amb el seu automòbil descobert. Van posar la pintura sobre el seient i van fer els revolts de la carretera de l’Arrabassada subjectant-la amb les mans. L’episodi històric de l’entrada a Barcelona amb el cotxe de Casas, baixant el passeig de Gràcia “amb aquell trofeu”, es coneix per dues cròniques escrites, una del mateix Pijoan (1928) i una altra de l’escriptor Josep Pla (1959).
Sabies que aquesta obra està feta amb alabastre de Sarral i que el seu autor va ser el “descobridor” d’aquestes pedreres?
Durant anys es va creure que aquest conjunt de la Dormició de la Mare de Déu, de 1534-1537, estava fet de marbre importat d’Itàlia, però el mite va caure quan es va analitzar el material. Era alabastre, una matèria que no s’importava. El conjunt s’atribueix al valencià Damià Forment, qui pocs anys abans, el 1527, en un dinar amb l’abat de Poblet es va fixar en un saler d’alabastre que hi havia damunt la taula. La curiositat de l’escultor va portar-lo a localitzar unes pedreres alabastrines prop de la població de Sarral. El retaule major del monestir de Poblet va ser executat amb aquesta matèria, així com altres obres posteriors. L’alabastre de Sarral era usat puntualment des d’època medieval, però a partir d’aleshores i gràcies a Forment, la seva explotació va esdevenir una activitat molt important per a la vila de la Conca de Barberà.
Sabies que el dogma de la Immaculada Concepció no va ser aprovat pel Papa fins l’any 1854?
Tot i ser una iconografia molt popular, aquesta doctrina ha generat un debat intens entre els teòlegs cristians al llarg de la història. La Immaculada (o Puríssima) Concepció de Maria és un privilegi exclusiu de la Verge, segons el qual la Mare de Déu seria l’únic descendent d’Adam i Eva concebut sense el pecat original, ja que la seva concepció existia en el pensament de Déu abans de la Creació del món. Després que aquesta creença s’hagués difós àmpliament a finals de l’època medieval, el 1477, el papa Sixte IV va acceptar positivament un postulat sobre aquest tema. La primera representació artística d’una Immaculada Concepció s’identifica amb una obra de la catedral de Cahors, de 1484. A partir d’aleshores, la seva representació es va incrementar i evolucionar, fins arribar a l’art barroc del segle XVII, amb obres com la de Zurbarán, que en fixen la tipologia definitiva.
Sabies que l’expressió “vestit a l’espanyola” no es refereix a la moda d’aquella època?
A la França del segle XVIII dir que s’anava “vestit a l’espanyola” era equivalent a dir que es vestia de manera pintoresca i de fantasia. En realitat, es tractava d’un abillament d’estil francès de l’època dels reis Enric IV i Lluís XIII, que exerciren de monarques entre 1589-1610 i 1610-1643, respectivament. Per tant, es tracta d’un joc burlesc, i dir vestit “a l’espanyola” era sinònim de dir que s’anava amb roba molt passada de moda. Actualment, es conserven catorze retrats de Fragonard d’aquestes característiques, i la sèrie s’anomena “retrats de fantasia”. El 2012 va aparèixer al comerç d’art un full amb dibuixos fet de manera ràpida (augmentava el conjunt de retrats fins a divuit) i anotacions que permetien identificar els personatges. Sota la pintura del museu hi figuraven les lletres “Chal”, que Blumenfeld (2013) ha identificat amb Michel-Ange Challe (1718-1778), pintor, arquitecte i escriptor francès.
Enllaços relacionats
Renaixement i barroc, Col·lecció online del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Història de la col·lecció
Joan Yeguas
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
[…] Curiositats de la col·lecció: Renaixement i barroc […]
[…] Curiositats de la col·lecció: Renaixement i barroc […]