Montse Badia
Guèisers al Museu Nacional d’Art de Catalunya és un projecte curatorial que reuneix quatre propostes artístiques resultat d’un procés de recerca al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ro Caminal i Cristina Lucas presenten el resultat d’aquesta recerca durant l’any 2022 i Raquel Friera i Núria Güell ho faran en el transcurs del 2023.
Conferència performativa realitzada el 16 de març de 2023 a la Sala de la Cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquesta intervenció forma part del programa “Guèisers”, comissariat per Montse Badia.
El treball de Cristina Lucas analitza els mecanismes de control del poder polític i econòmic, així com els patrons (de tot tipus) que determinen les nostres existències. Des d’una mirada ecofeminista interseccional, no exempta d’ironia i de sentit de l’humor, el seu treball se centra en la crítica a la societat patriarcal, la revisió del colonialisme i l’abús i les contradiccions del capitalisme.
Amb una voluntat més pedagògica que moralista, l’artista fa servir la narrativitat per presentar informacions contrastades mitjançant recursos procedents de sistemes oficials, com ara les cartografies o les escultures monumentals, als quals afegeix un plus de qüestionament i subversió. Cèlebre és el vídeo Habla, en què l’artista interpel·la a cops de martell una còpia de l’estàtua del Moisès de Miquel Àngel perquè parli. És icònica la imatge de l’artista enfilant-se per l’estàtua mentre colpeja amb el martell, físicament i simbòlicament, la càrrega heteropatriarcal que representa la figura de Moisès.
Habla, 2008. Vídeo HD 16:9. 7′. Cortesia de l’artista.
Les cartografies són utilitzades, més que com un sistema d’ordenació infal·lible, “com un sistema de representació que ajuda a entendre una cosa que és desconeguda i que, per tant, destapa coses”, com explica ella mateixa. En aquest sentit, Lucas ha treballat amb animacions que mostren mapes amb fronteres mòbils, per analitzar la idea de nació; amb mapes que recullen la implementació progressiva del sufragi universal, i, més recentment, amb cartografies a partir de la taula periòdica, en què els diferents elements són identificats pels seus símbols, així com pel seu valor econòmic, que es va actualitzant en temps real.
Pantone –500+2007, 2007. Vídeo animació, 41′. Cortesia de l’artista.
Una de les seves preocupacions més recents és el fracàs del contracte social i natural, i l’impacte i la inestabilitat que aquesta ruptura entre societat i natura té a les nostres vides a tots els nivells. Per assenyalar la urgència de la crisi mediambiental, Cristina Lucas es fixa en aquests elements bàsics, els minerals, que formen l’essència de l’univers, i també la de l’ésser humà i les seves funcions. Si bàsicament estem compostos pels mateixos elements que el nostre planeta, què ha fet que ens desconnectem tant del nostre entorn?
Orden elemental, 2016. Pantalles LED, programari i connexió a internet. Cortesia de l’artista.
Des de fa un temps, l’artista treballa directament amb aquests elements i pigments, i fa composicions molt lliures i experimentals amb oxigen, hidrogen, carboni, nitrogen, calci, fòsfor, potassi, sofre, sodi, clor, magnesi, ferro, fluor, zinc, silici, coure, iode, crom, seleni, níquel, bor, manganès, liti, molibdè, cobalt, osteïna. Cadascuna de les composicions conté al títol el referent filosòfic, científic o de pensament que l’ha portat fins allà, com Isabelle Stengers, Oswald de Andrade o Istvan Kenyeres, entre d’altres.
Composició Only the Naked Man Shall Understand (Oswald van Andrade), 2020. Pigments, roques i elements sobre fusta. Oxigen, hidrogen, carboni, nitrogen, calci, fòsfor, potassi, sofre, sodi, clor, magnesi, ferro, fluor, zinc, silici, coure, iode, crom, seleni, níquel, bor, manganès, liti, molibdè, cobalt, osteïna. Cortesia de l’artista.
En el context del programa comissarial “Guèisers”, Cristina Lucas exemplifica aquest dilema a partir d’un element molt concret, el cobalt, i la seva presència clau en diferents contextos:
- En la seva forma de vidre blau, el cobalt és utilitzat i conegut ja des de l’antic Egipte.
- En la seva forma de pigment, el més destacat és el blau, tot i que també destaquen el violeta i el groc de cobalt. Naturalment, el cobalt com a pigment és present en moltes de les obres que formen part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
- Al cos humà, el cobalt és un component de la vitamina B12, la qual ajuda a produir glòbuls vermells, per al metabolisme de les proteïnes i el manteniment del sistema nerviós central.
- El cobalt també és un element essencial per a la fabricació de les bateries elèctriques dels cotxes i altres productes de la indústria elèctrica i tecnològica.
Però el cobalt és un element limitat a l’escorça terrestre; per tant, és escàs, incapaç de cobrir l’alta demanda i, en conseqüència, amb uns preus cada cop més elevats.
Durant les seves investigacions en la col·lecció, els fons i les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Cristina Lucas va trobar una obra que sintetitzava a la perfecció l’encontre entre natura i tecnologia que ella plantejava a partir del cobalt: Mural per a IBM (1978),realitzat per Joan Miró i Joan Gardy Artigas. És un mural ceràmic compost per 406 rajoles de gres refractari i esmalts de colors blanc, negre, blau, vermell i verd. El blau del Mural per a IBM és, efectivament, blau cobalt.
Joan Miró i Joan Gardy Artigas. Mural per a IBM. Mural ceràmic de rajoles de gres refractari i esmalts de colors blanc, negre, blau, vermell i verd. Museu Nacional d’Art de Catalunya
Tal com mostren els registres de l’obra, actualment situada a la Sala de la Cúpula del MNAC, “el mural va ser encarregat a Joan Miró i executat per Joan Gardy Artigas amb destinació al vestíbul de la seu d’IBM a Barcelona, a l’edifici construït entre els anys 1972 i 1974, a la via Augusta de Barcelona, al número 226, a partir d’un projecte de José Antonio Coderch. L’any 1994, la Generalitat de Catalunya compra l’edifici, incloent-hi el mural, per traslladar-hi la seu del Departament d’Educació. Amb motiu de la venda de l’edifici l’any 2013, el mural va ser traslladat i dipositat al museu”.
Seguint la seva línia de treball habitual, Cristina Lucas ens proposa una conferència performativa, que fa un recorregut des del sorgiment astrofísic del cobalt, la manera com forma part del planeta i els nostres cossos; les funcions que exerceix a l’organisme; la relació amb l’art, en forma de pigment blau; el seu ús a la indústria, especialment a la tecnològica; la relació amb IBM, i el futur del cobalt i la seva sostenibilitat. A la conferència performativa de Cristina Lucas, les dades, els fets i també les contradiccions són presents, el flux d’informació ens permet anar més enllà dels relats oficials i descobrir que algunes de les propostes de futur que es plantegen no són realistes, ja que els recursos naturals són limitats. Urgeix, doncs, plantejar nous escenaris de futur.
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful