L’absis virtual de Sant Climent de Taüll: un projecte compartit

Imatge de l’actual projecció virtual de les pintures romàniques a Sant Climent de Taüll.

Pintures originals al Museu Nacional.

L’església de Sant Climent de Taüll, situada a la vall de Boí (Alta Ribagorça) i declarada patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, ofereix des de novembre de 2013 una innovadora presentació de les seves pintures romàniques, a través d’un vídeo mapping virtual que recrea, dins l’absis major i el presbiteri de la nau central, els frescos originals, que actualment es troben al Museu Nacional.

El mapping de Taüll projecta no només els frescos del museu tal com es veurien al seu lloc original, sinó que a més permet veure com eren aquestes pintures murals en la seva totalitat l’any 1123, i també les restes de la pintura original que han quedat a la paret de l’absis, anteriorment ocultes darrere l’antiga còpia pintada sobre guix que ara és substituïda per la projecció digital.

Recuperació dels vestigis de la pintura original a l’església de Sant Climent. Fotografia de Mercè Marquès.

La nova museïtzació de l’església de Sant Climent forma part del programa de restauració i millora Romànic Obert, en el qual el museu ha col·laborat, ja que és el conservador de les pintures originals que s’exposen permanentment a les sales. L’emplaçament actual dels frescos es va produir perquè, a principis de segle XX, l’art romànic estava al punt de mira de compradors, col·leccionistes i marxants d’art, així que les pintures es van arrencar i portar a Barcelona entre 1919 i 1923 per evitar-ne l’espoli.

Sant Climent de Taüll, 1904. Fotografia de Lluís Domènec i Montaner, Arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

En l’execució del projecte de l’absis virtual, mentre que a Taüll l’equip dirigit pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya intervenia en els vestigis pictòrics romànics localitzats in situ, l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del museu va treballar paral·lelament en el conjunt de pintures originals que conserva.

Al museu, es van dur a terme dues accions: l’extracció de mostres de la policromia per completar les anàlisis existents i l’elaboració d’uns calcs de tota la pintura de l’absis que hi ha al museu per poder comparar-los amb les restes que es van trobar a l’església de Sant Climent a les capes profundes de la paret, sota una pintura blavosa que ho cobria tot. Els calcs fets al museu van ajudar a certificar els vestigis trobats, ja que coincidien exactament amb la policromia de l’original.

Les pintures de Sant Climent de Taüll al museu mai han estat restaurades de manera integral, així que tant per fer els calcs com per saber l’estat de conservació actual del fresc es va instal·lar una bastida a l’interior de la recreació arquitectònica de l’absis al museu, per poder accedir de prop a les pintures originals. Llavors, es van mirar diversos aspectes com ara les teles de traspàs amb la policromia, les línies de tall d’aquestes teles, els claus que les subjecten a la quadrícula de fusta, les reintegracions cromàtiques realitzades en el moment del muntatge o els indicis de dibuix preliminar.

Núria Prat i Paz Marquès, restauradores del museu, calcant en el pis inferior.

La presa de mostres

La presa de mostres, realitzada per la química del museu, Núria Oriols, tant al museu com a Taüll, ha completat una extracció anterior i ajuda a conèixer millor la tècnica d’execució: pinzellades, aplicació dels colors, superposicions, gruixos dels estrats, alteracions químiques dels colors, possibles aplicacions metàl·liques…

Núria Oriols: mostra del pis inferior de les pintures del museu. Fotografia de Paz Marquès.

Els recursos per calcar: un calc suportat per imants

Fer un calc d’unes pintures murals és una pràctica habitual per obtenir informació. Tota la feina prèvia s’havia planificat: la llegenda dels colors triats de manera convencional, un sistema de quadratura, els fulls de paper transparent…

Com fixaríem, però, el paper de polièster a la policromia? Una cinta especial podia ajudar, però no era suficient quan la zona superior de la semicúpula feia corba en sentit horitzontal i vertical. Uns imants van ser la nostra solució i els vam posar sobre els claus de ferro que s’havien fet servir per muntar les pintures sobre el suport.

Anna Carreras, restauradora del museu calcant el rostre del Crist. Fotografia de Paz Marquès.

La conservació i la projecció

L’estat de conservació de l’absis amb les pintures originals és, en general, correcte. En l’actualitat continuem analitzant i treballant amb totes les dades extretes d’una feina realitzada ja fa 10 mesos i esperem obtenir resultats interessants.

Resultat del calc dels peus i la túnica de Crist en Majestat. Fotografia de Paz Marquès.

Calc de la banda esquerra del pis inferior de l’absis del museu. Fotografia de Paz Marquès.

L’absis virtual de Sant Climent de Taüll ha guanyat diversos premis per la seva aportació decisiva a la difusió del patrimoni. El reconeixement ens el sentim també una mica nostre!