Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Conxa Rodà

La tecnologia, ho sabem i ho vivim, avança molt de pressa. Alguns avenços han arrelat i s’han estès a una velocitat vertiginosa. D’altres que semblava que podien fer-ho han anat quedant pel camí. Això aconsella una certa prudència abans d’embarcar el nostre museu en nous suports, xarxes o funcionalitats, però sense adormir-se, perquè els usos socials evolucionen ràpid també i no és bo quedar-se desfasats. Algunes porten ja força temps en marxa i ara agafen nova volada o nous girs.

Des de poc abans d’acabar l’any, han proliferat els articles predictius sobre què ens portarà el 2015 quant a tecnologia. Sumat això a les reflexions escoltades a un parell de conferències i a aportacions pròpies, m’ha semblat interessant mirar de destil·lar quines de les tendències apuntades ens toquen més de prop als museus.

Tecnologies i tendències en fort creixement

1. Transformació digital integral

La tecnologia digital ja és a tot arreu, però encara no prou integrada al llarg de tota l’organització. Les innovacions tecnològiques més les demandes i expectatives creixents dels usuaris, requereixen una aproximació integral i estratègica per tal d’utilitzar efectivament la tecnologia digital com a motor de canvi de processos i serveis. Com més eines, canals i usos, més evident es fa la necessitat d’una estratègia digital que ho relligui tot i ho orienti eficaçment cap a aconseguir acomplir la nostra missió i objectius com a museu. Dos excel·lents exemples d’estratègia digital de centres patrimonials els trobem a la Tate Digital Strategy 2013-15, i al tot just acabat de publicar Pla estratègic 2015-2017 de la Digital Library of America, un projecte digital que comprèn biblioteques, arxius i museus.

Ens cal repensar en clau digital els processos (de treball, eines col·laboratives, sistema integrat de gestió dels actius digitals), els serveis als usuaris i els canals de distribució. Es farà més necessari incloure la dimensió digital des de l’inici dels projectes i no com un afegit posterior. Això no vol dir fer en digital el mateix que ja fèiem en analògic, requereix un nou plantejament, nous mètodes, noves idees, nous productes. Lligat a això, tot i que no només en clau digital, anirà prenent força la necessitat també d’una estratègia de continguts, és a dir, planificar i gestionar els continguts en múltiples suports i plataformes per a audiències múltiples d’una manera integral, coordinada i distribuïda dins tot el museu.

2. Mòbil arreu i per fer pràcticament tot. Les característiques de connectivitat ubiqua i permanent, global, en temps real, més les funcions de geoposicionament i personalització fan de la informació contextualment rellevant un factor diferencial que només permet el mòbil.

Museus i mòbils fa temps que fem camí, però ja no n’hi haurà prou a tenir apps més o menys reeixides, cal sobretot tenir els nostres webs ben adaptats per a dispositius mòbils i anar incorporant la mentalitat mobile first quan ens plantegem nous projectes. Segons diversos estudis, més del 50% del temps de navegació per Internet es produeix des de mòbil. És essencial, en conseqüència, garantir que l’experiència dels nostres continguts per a l’usuari sigui mobile friendly. L’accés a xarxes socials des del mòbil és superior al fet des de l’ordinador de taula o el portàtil, per tant serà important tenir present la navegació mòbil també quan emetem a les xarxes (per exemple, el simple fet d’informar que un enllaç és un vídeo o un pdf és un petit gest ben útil als usuaris mòbils).

Eines com els Beacons facilitaran incorporar elements interpretatius als espais on no disposem de WiFi i sense ser intrusius per a la resta de visitants.

3. Posar l’usuari al centre, més que mai. Aconseguir una bona experiència d’usuari i en conseqüència el seu engagement guiarà els desenvolupaments d’eines, continguts i funcionalitats. I tenim cada cop més un usuari multidispositiu i connectat permanentment, amb unes expectatives altes de servei. Com va dir fa poc Gerry McGovern al seu Customer-Centric Webinar, “the website is not for the organisations, the website is for the customer [user]”, ‘el web no és per a l’organització sinó per al client/usuari’. I el que diu del web és extrapolable als diferents serveis i continguts que fem als museus. O, com es va dir al Webinar de Forrester Top Emerging Technologies cal atraure, servir i retenir clients/usuaris a partir de tres vessants: tecnologia, personal tecnològicament preparat i major oferta de productes i serveis digitals. Recomano llegir l’entrevista a Peter Gorgels, artífex de la renovació digital al Rijksmuseum, sobre com la renovació del museu i l’estratègia digital han transformat l’experiència del visitant. El cas més recent és el del renovat museu del Disseny de l’Smithsonian, el Cooper Hewitt que ha posat tres diferents suports i sistemes –llapis digitals, taules interactives i sala immersiva– al servei d’una experiència participativa dels visitants.

Es posaran en valor tots els punts de contacte amb els usuaris, per tant, els sistemes de CRM (Customer Relationship Management), de gestió integral relacional dels contactes, prendran més impuls.

4. Més analítica i més analítica predictiva. Immediatament relacionat amb el punt anterior de posar l’usuari al centre, ve la necessitat de conèixer millor aquest usuari i el seu comportament digital per adaptar-hi la nostra oferta de continguts i serveis. Llançat un nou web o app, si analitzem bé les dades fruit de l’ús i de la interacció, disposarem d’informació valuosa per fer-hi retocs i millores. Els estudis se centraran a conèixer millor com l’usuari interactua amb els diferents dispositius per a diferents moments i contextos. Creixerà l’analítica avançada, que permet fer prediccions en base a les dades d’explotació. Les dades en temps real afavoriran escurçar el lapse entre el coneixement i les accions a prendre. Serà fonamental que als museus apliquem una gestió integrada de les dades de comportament de l’usuari als diferents canals digitals –web, mòbil, xarxes, eticketing– i, a més, creuar-les amb les del visitant presencial.

Bons exemples són la Tate amb excel·lents mètriques digitals i el Dallas Museum of Art (DAM), que porta anys analitzant els públics a través del seu Framework for Engaging with Art i que el 2013 ha incorporat una plataforma digital d’analítica dels Amics del museu per analitzar, entre d’altres, la repetició de la participació.

5. Xarxes socials: més intensitat, més complexitat, més cost

L’entrada a les xarxes socials és gratuïta, sí, però el manteniment, l’alimentació contínua de nous continguts i la interacció amb els usuaris no ho són: requereixen temps, formació i esforç.

Passada la fase d’arrencada dels museus a les xarxes, caldrà dedicar-hi més recursos, especialment per part d’aquells centres en creixement exponencial de xarxes i d’usuaris. Això farà encara més necessària una bona tàctica: la distribució de l’acció social per tot el museu, tant per sostenibilitat de recursos com per oferir pluralitat de perspectives. Aquesta acció social distribuïda haurà de ser, és clar, planificada i coordinada, per no perdre rumb ni duplicar. També en social ens cal una estratègia.

Destacarà el creixement de les plataformes de vídeo social. Vivim en una cultura cada cop més visual. Les prediccions a Internet diuen que l’any 2017 el 70% del consum serà de vídeo. Pujarà la tendència a publicar vídeos nadius directament a d’altres entorns fora de Youtube: els vídeos a Facebook són més compartits que a Youtube, Slideshare ha obert la funcionalitat de vídeo al públic general i sembla que Twitter ho farà en breu. Pujarà també el vídeo interactiu. En aquest àmbit, la majoria dels museus tenim deures per fer: incrementar la quantitat i la qualitat dels nostres vídeos i esmolar la imaginació, per exemple, per crear sèries d’episodis en vídeo i explorar la narrativa transmedia.

6. Open Data: dades obertes per facilitar la descoberta i l’ús dels continguts. L’accés lliure a les dades amb dret a usar-les, reutilitzar-les, treballar amb elles i generar nous continguts, productes i coneixement és una tendència global clarament a l’alça. Els museus ja hem començat aquest camí d’alliberar imatges i bases de dades de les col·leccions, publicar textos en Creative Commons, facilitar accés a l’API (interfície de programació d’aplicacions) perquè els desenvolupadors puguin treballar-hi. Magnífics exemples són el del Rijksmuseum i el d’Europeana que va llançar l’API per permetre accés lliure a més de 30 milions d’objectes de col·leccions agregades de museus i biblioteques de tot Europa. Museus com el British, Louvre, la Glyptothek de Munic o el nostre hem pujat imatges d’obres a Wikimedia Commons, que té com a objectiu construir un fons de fotografies en alta qualitat i lliures, així com constituir una base de dades de qualitat científica.

Excel·lent reflexió i referències de museus que han alliberat imatges i continguts es troben a l’article de Mia Ridge a Museum identity: Where next for open cultural data in museums? Els museus haurem d’esforçar-nos a millorar la qualitat de les metadades per fer els nostres continguts trobables, útils i rellevants. Així establirem més i millors connexions entre els objectes de les col·leccions i donarem peu a la creació de noves recerques, aplicacions, mapes, infografies, nous usos educatius, jocs i més, tot facilitant el desenvolupament i la innovació. Aquest camí no està exempt de dificultats, des de tecnològiques fins a conceptuals, passant per temes de drets. Però és una tendència que anirà a més i jo crec que, almenys per als museus públics, hauria de ser, per missió i per vocació, una fita cap on dirigir esforços.

7. Social selling i mobile selling. La monetització de les xarxes socials no farà sinó créixer. Aquest concepte, d’entrada, sembla que va en contra de la pròpia naturalesa de les xarxes, nascudes per ser connexions entre persones i en absolut com a canals comercials de les marques. Però el cert és que els usuaris són a les xarxes i allà s’hi han llançat les empreses per “vendre” la seva oferta. Els museus som segurament poc inclinats a això i preferim focalitzar-nos a estendre el coneixement i a generar interès pel museu (vinguin o no a visitar-lo presencialment, comprin o no el que sigui que oferim). Temps al temps. Les xarxes poden ser també per als museus un bon canal per vendre tiquets, carnets del museu, paquets de serveis o articles de la botiga. Caldrà, però, fer-ho molt bé per no generar rebuig a l’usuari i fer prevaler el contingut i la interacció sobre el missatge comercial.

Lligat a això creixerà també la publicitat a xarxes i via mòbil. Segons els experts, els ingressos per publicitat s’estan produint ja al mòbil. Facebook ja fa temps que allotja anuncis i ara recentment també Twitter ha llançat els tuits promocionats. S’ha anunciat que properament Instagram també incorporarà publicitat. Com més i més contingut s’aboca a les xarxes, més difícil es fa trobar el nostre contingut i creixerà la tendència de pagar per ser vist.

Tot això i més tindrà el seu màxim sentit si hi aportem valor afegit i fem millor de connectors entre les col·leccions i els públics.

És de notar que tecnologies com la realitat augmentada i la gamificació, que podríem qualificar de tendència a l’alça als museus, han estat assenyalades pels experts en tecnologia com a baixa prioritat. Això potser és degut al fet que ja tenen un fort grau d’implementació, tot i que als museus encara estiguem fent el viatge d’anada en aquests terrenys. D’aquestes i altres tecnologies emergents com impressió 3D, Wearables, Big Data, Internet of Things i d’altres, en parlarem aviat a la segona part d’aquest article.

15 tendències tecnològiques als museus el 2015 /2

Tendències tecnològiques més enllà de 2015 / 3

Enllaços recomanats

10 Social Media Trends for Museums, Arts Digital

Open Glam

Narrativa transmedia en el museo, Jordi Busquets

How Engagement Analytics Can Help Museums Connect to Audiences at Scale, Robert Stein, Museums and the Web 2014

15 Mobile Trends to Watch in 2015, Mashable

Les 5 tendències e-learning que es consolidaran el 2015, Diari Ara, Bernat Vilaró

Digital by Default, UK Government, 2014

Conxa Rodà

+ posts

Co-directora del Curs d'Estratègia Digital_UOC_Museu Nacional d'Art de Catalunya
Co-directora del congrés CIMED de Museos y Estrategias Digitales

• Conxa Rodà

  https://blog.museunacional.cat/author/conxa-roda/

  L'ADN col·laboratiu dels museus
• Conxa Rodà

  https://blog.museunacional.cat/author/conxa-roda/

  Experiències digitals per connectar amb els visitants de museus
• Conxa Rodà

  https://blog.museunacional.cat/author/conxa-roda/

  Museums and the Web 2019: un resum
• Conxa Rodà

  https://blog.museunacional.cat/author/conxa-roda/

  Museus avui i demà: oberts per defecte