Qüestió de màgia: màrqueting als museus

1.714

marketing museos

No hi ha res més inspirador si «ets de màrqueting» i treballes a i per a un gran museu públic com la cita inicial del llibre de Philip Kotler i Nancy Lee, Marketing en el sector público: «Dediquem aquest llibre a tots els agents actuals i futurs implicats en la recerca del bé comú: el bé per al govern, el bé per als ciutadans i el bé per al medi ambient. La nostra intenció és que cadascú de vosaltres descobreixi la contribució que pot fer als principis i les tècniques tradicionals del màrqueting per millorar el rendiment del seu organisme. Esperem que vegeu que l’autèntica màgia del màrqueting és (senzillament) un plantejament orientat al ciutadà

Així de fàcil, i sembla que així de difícil en alguns moments de la història dels museus: un plantejament orientat a l’usuari que comença per una mentalitat i un estil de direcció que vulgui connectar amb la gent, innovar i, sobretot, que es faci la pregunta clau: què interessarà la societat, el ciutadà i li aportarà valor de manera que sigui rendible per a nosaltres? Si ens fem aquesta pregunta sense esquinçar-nos les vestidures i disposem d’uns bons pilars estratègics, la brúixola està ben orientada perquè aquesta unió doni els seus fruits.

I som aquí. Al museu aquesta orientació, basada en l’intercanvi amb la societat, la duem a terme mitjançant un màrqueting de serveis. Uns serveis transformats en activitats, beneficis i programes que van units a l’existència d’un producte tangible, que es toca i, per cert, potser el més bell amb què un professional ha de treballar: l’art. Així doncs, si bé és cert que hi ha poc marge de maniobra amb el «producte» que ens ve donat –l’obra d’art que conforma la col·lecció del museu–, tenim, en canvi, un territori enorme a explorar per acomplir aquesta premissa del màrqueting: dissenyar una proposta que connecti, interessi i aporti valor al públic. Ja que la matèria primera per elaborar la proposta la tenim i és gairebé infinita: disposem del context històric per crear el relat, d’un entorn físic –en el nostre cas, un palau–, però que també compta amb un vessant intangible que acull i conté serveis, de les relacions de col·laboració amb altres centres o museus que enriqueixen les idees, del coneixement que ens aporta el visitant si hi parem atenció i, sobretot, d’un equip de professionals multidisciplinars. Tot un luxe.

D’aquesta manera, sota el paraigües de màrqueting de serveis i utilitzant el mètode i les eines que ens permeten construir a llarg termini –anàlisi, diagnòstic, objectius mesurables, estratègies i plans d’acció–, des del Museu Nacional d’Art de Catalunya:

■  dissenyem propostes per al viatger que visita la ciutat i el museu (màrqueting turístic. Promoció)

■  implementem plans per ampliar l’oferta del museu als ciutadans d’altres parts del territori (màrqueting de proximitat. El museu és teu)

■  creem comunicacions basades en el coneixement del visitant per establir relacions duradores (màrqueting relacional)

■  establim accions comercials que aportin valor a l’activitat de les empreses i per extensió als seus clients (màrqueting d’esdeveniments. MNAC Events)

■  elaborem accions participatives i de diàleg basades en l’ús de la tecnologia (màrqueting digital i de continguts)

■  construïm activitats i programes dirigits a col·lectius amb risc d’exclusió social (màrqueting responsable. Apropa Cultura)

■  innovem amb accions que surten al carrer per ser més a prop de les persones (street màrqueting. Madrid acoge al MNAC)

Un bon ventall de projectes de màrqueting que, per la seva naturalesa extrínseca –aquesta mirada cap enfora– obtindran resultats diversos, perquè és la societat, el comportament del mercat mateix qui avalua i retroalimenta les estratègies del museu. Qüestió de màgia? Sí, però també imprescindible el treball dur i rigorós. Tot això és el que volem anar compartint amb vosaltres en aquest blog.

En el cas dels museus públics on hi ha una àmplia activitat burocràtica basada en la llei, creus que aquesta preval majoritàriament per sobre de l’interès per la satisfacció dels receptors del servei?
 
Poca implicació del ciutadà amb el museu significa indiferència? creus que estudiar, conèixer i diversificar les propostes pot ajudar a buscar complicitats i, per tant, beneficis mutus?
Elisabet Pueyo
Màrqueting

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.