L’altra cara del diner: la moneda subversiva

475
Albert Estrada-Rius

La moneda ha estat una de les manifestacions de poder més preuades per l’autoritat pública al llarg de la història. A més, en circular de mà en mà, ha esdevingut un suport propagandístic extraordinàriament eficaç. Això justifica la cura amb la qual el governant hi ha projectat imatges i missatges. Es tracta d’un tret tan evident i accessible que, en repetides ocasions, s’ha desafiat l’autoritat emissora i s’ha subvertit el suport monetari fent-lo servir com a plataforma de consignes contestatàries.

La contramarca

I com? Sovint, només ha calgut contramarcar-hi missatges al damunt. Altres vegades, s’ha arribat a posar en circulació peces antagòniques a la moneda oficial. La col·lecció del Gabinet Numismàtic de Catalunya conserva exemples d’aquest ús polític de la moneda, vinculats a la història recent.

Exemples de rals de vuit espanyols contramarcats per anglesos i portuguesos per validar-los com a moneda pròpia.

La contramarca s’ha donat des de l’antiguitat i implica gravar, amb mitjans manuals o mecànics, signes o imatges damunt el camp original de la moneda. A vegades ho feia la mateixa autoritat emissora, per exemple, per alterar el valor de la moneda sense haver de reencunyar-la; d’altres, per apropiar-se de divises estrangeres ben valorades, tal com britànics o portuguesos van fer amb els rals de vuit espanyols. En els darrers dos-cents anys diferents grups contestataris han seguit aquesta estela en benefici de les seves idees, i n’han deixat molts testimonis, alguns dels quals comentem seguint un ordre cronològic.

5 pessetes d’Amadeu I de 1871 amb la contramarca MEMO

5 pessetes del Cantó de Cartagena de 1873

Peces subversives

L’efímer Amadeu I va ser objecte d’una intensa campanya de descrèdit que va arribar als seus duros amb el gravat de la paraula MEMO sobre la inscripció monetària. Al final del Sexenni Revolucionari va esclatar el conflicte cantonalista que va tenir a Cartagena la seva manifestació més grotesca. Allà, els cantonalistes assetjats van desafiar l’Estat, no contramarcant el numerari anterior, sinó encunyant peces de plata amb el valor de 5 pessetes i amb una inscripció en contra de les forces “centralistes”. Simultàniament, el pretendent carlista, Carles de Borbó i Àustria-Este, establia la seva cort a Estella i posava en circulació monedes de 5 pessetes que també desafiaven les oficials.

Des de la perspectiva del Govern, tant les unes com les altres eren il·legítimes i subversives, si bé, a la pràctica, el metall, el mòdul i el valor de totes al carrer era el mateix i qui les emetia les tenia per bones.

Alguns exemplars de la sèrie de medalles fabricades a la Casa Vallmitjana de Barcelona per encàrrec de la Unió Catalanista, 1900

Durant el llarg període de la Restauració borbònica, es documenten alguns episodis d’utilització de simulacres monetaris amb finalitats polítiques. Per exemple, la Unió Catalanista, fundada el 1891, va posar en circulació l’any 1900 una sèrie de medalles en or, plata i coure assimilables en metall, mòdul i valor als patrons monetaris vigents, amb la pretensió que circulessin com a moneda patriòtica.

Capçalera de diari i xavalla amb la consigna política ¡Maura no! difosa el 1909.

En la majoria de casos, però, el numerari simplement se subvertia contramarcant en el camp algun missatge de manera més o menys barroera. Un dels casos més clars va ser la instrumentalització de la moneda en la campanya contra Antoni Maura, l’aleshores president del Govern, pel front de les esquerres, que s’oposava a la forta repressió posterior a la Setmana Tràgica (1909). A la col·lecció es conserven set exemplars de moneda de coure espanyola amb la contramarca MAURA / NO i un de sol amb la inscripció VIVA MAURA / SI / 1909. Aquest darrer exemplar ens dóna un interessant contrapunt de reacció dels partidaris del president amb les mateixes armes.

Bitllet de 50 pessetes del Banc d’Espanya amb el segell de la República estampat el 1931 damunt la imatge d’Alfons XIII

Xavalla amb la contramarca contra el mateix monarca, Alfons XIII

La proclamació de la II República el 1931 i el fet que la moneda preexistent seguís en circulació va dur, com a mesura provisional, l’estampació de l’escut de la República i la llegenda REPUBLICA ESPAÑOLA, en tinta violada, damunt del bust d’Alfons XIII en els bitllets de 50 pessetes. Aquests eren els únics bitllets del Banc d’Espanya en els quals estava representada la imatge del sobirà, atès que, en principi, la representació del monarca estava reservada a la moneda metàl·lica i no als bitllets de paper. El monarca tampoc escapava de les ires populars i en una moneda es pot llegir MORI / EL REY.

Xavalla amb contramarques polítiques impulsades, respectivament, per les Joventuts Socialistes i per
Esquerra Republicana de Catalunya després de l’esclafament de la revolució d’Astúries 1934.

Les tensions socials en el nou règim no van trigar a aparèixer i la manifestació de les filies i les fòbies polítiques es va manifestar en els missatges gravats en la moneda menuda, la que circulava en la vida quotidiana i per totes les mans. Es documenten les inscripcions FUERA FALANGE / Y LA CEDA.

Després de la sufocació de la Revolució d’Astúries de 1934, les  Joventuts Socialistes van demanar per als condemnats l’amnistia, fent gravar massivament en les monedes de coure la inscripció AMNISTIA J. * S., mentre que des de l’entorn d’Esquerra Republicana de Catalunya es feia el mateix, però amb la consigna VISCA CATALUNYA LLIURE.

Diverses inscripcions propagandístiques parietals i xavalla amb consignes de la CNT / FAI del període de la Guerra Civil.

L’esclat de la Guerra Civil va portar un increment de les dissensions en els moviments sindicals del territori controlat pel govern de la República. I va continuar el fenomen de contramarcar la moneda menuda de coure amb consignes polítiques i electorals, com es veu a la col·lecció. En són exemples, VIVA LA CNT, CNT / OBREROS / NO VOTAR / FAI. També n’hi ha amb les sigles del Partit Obrer d’Unificació Marxista, el POUM.

Durant el tardofranquisme el fenomen va tornar a abundar i són freqüents contramarques com ara PUJOL, moviment impulsat per l’Acadèmia de la Llengua Catalana per donar suport a Jordi Pujol empresonat el 1960, o JD 1975, corresponent a la Junta Democràtica, mentre que durant la Transició van aparèixer les contramarques VOTA NO 1978, en contra de la Constitució. o TEJERO, en suport al coronel protagonista del cop d’Estat fallit del 23 de febrer de 1981.

5 euros del Banc Europeu amb consigna independentista estampada amb segell de goma

Aquest tipus d’utilització política de la moneda ha perdurat fins avui. Destaca la campanya dedicada a segellar bitllets d’euro amb inscripcions reivindicatives independentistes diverses.

Cartera amb un dels joc d’euros de fantasia emesos pel Gremi de Filatèlia i Numismàtica anualment des del 2014

Simulacre de bitllet de 500 euros amb denúncies polítiques llençat per Josep Garganté, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona en el ple del Consistori del 24 de juliol de 2015

Finalment, altres variants de l’ús polític de la moneda són la preparació de diverses formes de proves, invencions o fantasies monetàries, amb finalitat de proveir el mercat col·leccionista amb peces amb un rerefons reivindicatiu o patriòtic  o, directament, amb la voluntat de blasme polític. En el primer sentit, destaquen les emissions anuals de proves d’euros emesos des de 2014 com a fruit d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Filatèlia i Numismàtica de Catalunya. Com exemple de la darrera finalitat, assenyalem un cas molt recent: els simulacres de bitllets de 500 euros que el regidor de la CUP Josep Garganté va llençar al Consistori de l’Ajuntament de Barcelona el 24 de juliol de 2015 per protestar contra el projecte de candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026.

Enllaços relacionats:

Insurreccions. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Exposició comissariada per Georges Didi-Huberman, del 24/02/2017 al 21/05/2017

Insurreccions. Catàleg de l’exposició

Soulèvements Jeu de Paume, París. Exposició comissariada per Georges Didi-Huberman, del 8/10/2016 al 15/01/2017

Albert Estrada-Rius
Gabinet Numismàtic de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.