Un mort ressuscitat: l’autoretrat de Viladomat

2.373

autoretrat de Viladomat

En ocasió de les exposicions al voltant de la figura del pintor Antoni Viladomat, se n’ha restaurat l’Autoretrat. L’obra, que estava a les reserves del museu, no es mostrava a causa del seu estat de conservació. La pintura palesa les conseqüències d’unes infaustes vicissituds sofertes en el passat. L’any 1814, durant la primera guerra carlina, cremava en una foguera juntament amb altres peces, al mig de la plaça de Berga. Sortosament, va ser salvada abans que les flames la destruïssin totalment. Segons Francesc Miralpeix, tenim constància que la pintura va ser restaurada per un tal Mn. Aragón i que posteriorment va romandre en unes golfes de l’Hospital de Berga.

Ingrés al Museu Nacional i estat de conservació

Al registre del museu es ressenya que el 31 d’agost de 1951, la Junta Municipal acorda comprar la pintura a Enriqueta Farriols, vídua de Cabañó, per valor de 5.500 pessetes.

L’obra es presentava amb un marc que ocultava una part de la pintura original. De les vicissituds que havia patit la peça, en deriven les abundants pèrdues de les capes de preparació i de color. A primer cop d’ull, aquestes mancances no resultaven evidents perquè l’obra arribà a les nostres mans amb els desperfectes restituïts: massillats i en gran part reintegrats. Tanmateix, l’estuc no només s’havia disposat en les zones de pèrdua, sinó que s’havia estès per sobre de la pintura original i s’havia seguit el mateix criteri amb la reintegració pictòrica. El 70% de l’obra estava repintat i de manera poc curosa, amb una capa superficial deshomogènia i amb zones excessivament brillants que contrastaven amb d’altres de mats. D’aquestes intervencions no es té documentació escrita, però les podem ubicar al llarg del segle XX.

A causa de l’acció del foc, la capa pictòrica presentava butllofes, un clivellat peculiar i el cromatisme original que havia virat cap als colors en tons marronosos, fet característic d’una pintura que ha estat sotmesa a altes temperatures. Aquests trets són irreversibles.

llum-rasant-viladomat

Imatges amb llum rasant abans de la restauració: la pintura presenta els efectes del foc.

L’altre retrat de l’autoretrat: la figura d’una dona

En la radiografia que es va fer de l’obra per ajudar a discriminar quines parts eren originals i quines afegides, es va veure que Antoni Viladomat havia reutilitzat la tela: a sota va aparèixer la figura d’una dona.

raig-x-viladomat

Imatge de raigs X i de la pintura.

L’artista, o algun col·laborador seu, va cobrir el retrat de la dona estenent per tota la superfície de la pintura una preparació de carbonat de calci barrejat amb argiles i aglutinat amb oli, de color marró. Les dues pintures estan tan unides que les pèrdues de color s’han produït simultàniament a les dues capes pictòriques fins deixar al descobert el suport de la tela.

Procés de conservació-restauració

1. Neteja

La neteja ha estat lenta i laboriosa i s’ha dut a terme fent servir barreges de dissolvents. Les repintades, així com una base marronosa (ambdues no originals i realitzades amb colors aglutinats amb vernís) s’han enretirat. Ha sortit a la llum una part de la pintura original, l’altra part romania oculta per un estuc, que, selectivament, també s’ha enretirat i han anat aflorant les restes de la pintura original.

neteja-viladomat

Inici de la neteja: es retiren les repintades i l’estrat marronós, no originals.

neteja-viladomat-2

L’obra durant el procés d’intervenció: neteja.

Durant el procés de neteja i finalitzada la neteja.

Durant el procés de neteja i finalitzada la neteja.

2. Estucat o massillat de les petites llacunes

Es decideix conservar els estucs de dimensions reduïdes, però calia fer un repàs del massillat per deixar-lo anivellat amb la pintura original.

3. Les grans llacunes: tela vista

Les grans zones de pèrdues de la capa de preparació i de la capa pictòrica estan, sobretot, localitzades a la zona inferior i al marge vertical esquerre de la pintura. Aquí, s’han tret les repintades i els estucs de les grans llacunes, i s’ha deixat la tela a la vista.

4. Sistema de presentació: reintegració pictòrica

Finalitzada la neteja de la pintura, es va procedir a envernissar-la. El retoc es va iniciar amb colors a l’aquarel·la en les zones d’estuc i es va acabar donant veladures amb pigments en pols aglutinats amb vernís de retoc.

Imatge general finalitzada la neteja i amb estucs i imatge general després de la restauració.

Imatge general finalitzada la neteja i amb estucs, i imatge general després de la restauració.

La restauració de l’Autoretrat es va iniciar a finals de l’any 2013 i es va acabar el febrer de 2014. L’obra ha estat restaurada per Carles Pongiluppi i per l’autora d’aquest article.

La pintura s’ha pogut contemplar a l’exposició Viladomat: L’home, l’artista, l’obra al Museu d’Art de Girona.

 

Per què penseu que els artistes reutilitzen les teles? Per estalvi? Per una mala crítica?

 

Enllaços relacionats

Catàleg

Conservació preventiva i restauració al Museu Nacional

Article a La VanguardiaEl Museu d’Art de Girona exposa per primer cop un autoretrat de Viladomat i un gran penó pintat per a la Catedral

 

 

Núria Prat
Restauració i Conservació Preventiva

2 Comentaris

  • Marc Puchades Giménez
    8 d'agost de 2014 - 1:05 pm | Enllaç permanent

    Interesant el procès per recuperar un autoretrat, ja que veure amb cara i ulls a un autor, sempre és més agradable, com a referencia. Ara bé la data que poseu com de la primera guerra carlina, no és erronia?. 1814 era al regnat de Ferran VII i aquesta, si no tinc mal entès, és produí a la mort d’ aquest rei, pel desacord del seu germà , que aspiraba a la corona, no acceptant la successió de la seva neboda la petita Isabel II. Si m’ ho podeu aclarar si us plau.Gràcies.

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » El 2014 del Museu Nacional

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.