Albert Estrada-Rius
A les vigílies de començar el XVI Congreso Nacional de Numismática. Tesoros y hallazgos monetarios: protección, estudio y musealización, publicàvem un article on explicàvem la preparació de qualsevol congrés i acabàvem amb un confiat: “en fi, tot està a punt! I una mica com en els espectacles, només falta que arribi el dia de la inauguració i comenci el Congrés! Us hi esperem…”. Ara fem el balanç del que ha estat el principal projecte del Gabinet Numismàtic de Catalunya per a l’exercici 2018.
Unes quantes dades del congrés
Els congressos nacionals de numismàtica, auspiciats per la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (SIAEN), es convoquen al voltant d’un tema i es dissenyen com una àgora, en la qual conflueixen les ponències que el comitè científic prepara per vertebrar la trobada i les propostes de comunicacions i pòsters que presenten els numismàtics de motu proprio, degudament avaluades i aprovades pel comitè.
Aquesta feina es va materialitzar molt positivament amb 5 conferències i ponències, i amb 63 comunicacions i 5 pòsters acceptats per l’organització, i l’assistència de 125 congressistes. Van assistir-hi congressistes de la majoria de les comunitats autònomes espanyoles i s’ha de destacar que, tot i ser un esdeveniment d’àmbit estatal, també va participar-hi algún col·lega de països com l’Argentina o el Regne Unit.
El resultat quantitatiu ha assolit les previsions més optimistes i és testimoni de la notable acceptació d’aquestes grans trobades periòdiques.
La joventut de part dels congressistes també ha estat una prova tangible de la continuïtat de l’interès per la disciplina i de la sostenibilitat en el futur d’aquestes reunions científiques.
Si segmentem l’estadística per sectors de participació constatem una àmplia representació de professorat d’universitats, personal tècnic de museus, investigadors vinculats a diferents societats, personal tècnic i d’investigació de diversos organismes, professionals d’empreses numismàtiques, i investigadors i arqueòlegs independents.
Una visió actualitzada dels tresors i troballes monetàries
Els assistents degudament acreditats, van rebre la bossa de benvinguda el·laborada per una empresa d’inclusió social on van poder trobar el llibre de resums i altres materials de treball, així com el regal d’algunes publicacions numismàtiques del Museu, fulletons informatius i una capseta amb galetes inspirades en els croats de Barcelona, preparades expresament per a l’ocasió com a obsequi pels professionals del Museu de la Xocolata de Barcelona. No cal dir que van fer les delícies dels assistents.
Després de la benvinguda als presents per part del director del Museu, Pepe Serra; Marta Campo, presidenta de la SIAEN, va regraciar l’hospitalitat del Museu i, en nom de l’associació, va lliurar una placa de plata conmemorativa a la Sra. Eulàlia Ausió i Farrés, que amb el seu generós patrocini va fer factible la celebració del congrés. Posteriorment, ja vam entrar en matèria.
Les sessions científiques plantejaven una visió actualitzada i diacrònica, des de l’Antiguitat fins a l’edat contemporània, d’un tema tan clàssic de la numismàtica com és el dels tresors i de les troballes monetàries. L’objectiu va ser desenvolupat a partir d’una conferència inaugural, a càrrec de Pere Pau Ripollès, tres ponències ordenades amb criteri cronològic –Paquita Chaves (antiguitat), Félix Retamero (edat mitjana) i Carmen Marcos i Paloma Otero (edats moderna i contemporània), i una conferència de clausura a càrrec d’Albert Estrada-Rius. Les comunicacions es van agrupar segons la matèria i per cronologia. La darrera sessió era per a comunicacions de tema lliure.
La conclusió general va ser una visió a vol d’ocell de l’estat de la qüestió i dels principals reptes que afronta la disciplina en aquest sector. Es va plantejar la creació de grans plataformes a l’abast dels investigadors on les institucions numismàtiques anessin abocant els fons; la protecció del patrimoni numismàtic en aigües territorials o internacionals amb actors estatals i interessos molt diferents, i l’ingent treball que implica la catalogació i l’estudi de tresors, com el recuperat recentment a El Zaudín (Sevilla).
El Gabinet Numismàtic de Catalunya havia preparat algunes intervencions a les col·leccions a fi de vehicular la interacció entre els congressistes i el Museu. Eren intervencions que revaloraven les col·leccions pròpies pensades per tenir un impacte més enllà del Congrés.
1) En tres vitrines de l’entrada de la biblioteca Joaquim Folch i Torres es va presentar una mostra a l’entorn de l’antiga fàbrica de medalles Ausió, que es pot visitar fins al proper mes d’abril in situ. S’ha volgut reivindicar el passat de Barcelona com a centre productor de medalles a través del fons d’aquesta empresa, que hi va operar entre cap a 1900 i 1970, els descendents de la qual, a més, han exercit un mecenatge sobre el congrés. Aquesta casa va encunyar les medalles conmemoratives de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, on està representat el Palau Nacional. No ha estat l’única intervenció vinculada a la medallística. La celebració del congrés també ha coincidit amb la instal·lació d’una vitrina dedicada a la medalla del Renaixement i del barroc a les sales homònimes. Ha estat, per tant, una oportunitat per donar a conèixer a un públic especialitzat aquesta col·lecció i la seva recent remodelació.
2) Es va proposar l’itinerari “Una mirada numismàtica… a les col·leccions d’art gòtic, Renaixement i barroc” per descobrir i comentar aspectes que tenen rellevància numismàtica d’algunes obres de la col·lecció.
3) Finalment es va revalorar la sèrie de tresors i troballes numismàtiques que conserva el GNC, tant a la sala permanent de numismàtica com a la reserva. En una vitrina es van exposar els tresors usualment guardats i, per tant, no visibles a la sala contígua a la de sessions del congrés, i es van remarcar els exposats a la sala permanent de numismàtica, que es poden visitar habitualment.
Dimensió social
Al llarg d’un congrés també hi ha temps per gaudir de les pauses cafès, dels dinars entre col·legues i de les recepcions ofertes pels anfitrions.
Cal destacar, en aquest sentit més lúdic, el magnífic concertino de repertori barroc ofert pel grup musical Memento Vivere de l’Escola Superior de Música de Catalunya a la Sala de la Cúpula del Palau Nacional. Una excel·lent soprano acompanyada d’uns virtuosos del clavicèmbal i el violí, i el cóctel de benvinguda que a continuació el Museu va oferir als assistents en el mateix espai van servir per un bon tancament de la primera jornada.
El segon dia del congrés va finalitzar, en canvi, al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), el director del qual va rebre els assistents i els va presentar el muntatge que havien preparat expressament en ocasió del congrés, amb l’exposició d’un tresor de moneda castellana de plata localitzat al mar prop de la platja de Sitges. Després de visitar la mostra i ser obsequiats amb la guia i altres publicacions del MAC, es va tancar la segona jornada amb una copa de cava oferta per cortesia del d’aquest museu.
El congrés, tot un èxit
El congrés ha estat un espai de trobada distesa, d’intercanvi d’idees i de coneixements, així com un teler per teixir complicitats i establir nous projectes i aliances. Un fòrum de ciència i de convivència, un esdeveniment cultural que finalment va esdevenir una fita en les trajectòries personals i professionals dels assistents, també en el devenir de la disciplina.
Barcelona, a través del Museu Nacional d’Art de Catalunya, ja forma part de la història dels congressos nacionals de numismàtica.
Enllaços relacionats
El repte d’organitzar un congrés: el work in progress del XVI Congreso Nacional de Numismática
Gabinet Numismàtic de Catalunya