“Tres captaires” de Giacomo Ceruti sota la lupa d’un dermatòleg

521
Dr. Xavier Sierra i Valentí
Tres captaires, Giacomo Ceruti, anomenat Il Pittocchetto, 1736. Col·lecció Thyssen-Bornemisza (en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004)

Tres captaires, Giacomo Ceruti, anomenat Il Pittocchetto, 1736. Col·lecció Thyssen-Bornemisza (en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya)

En aquesta obra de Giacomo Ceruti es representen tres vells mendicants vestits amb parracs. Ceruti, també conegut com Il Pittochetto, fou un pintor del barroc italià tardà actiu al nord de la península Itàlica, on va ser molt valorat sobretot pels quadres de grans dimensions amb escenes humils, sovint protagonitzades per captaires.

En aquesta obra apareixen, doncs, tres pidolaires. Un d’ells, amb una llarga barba blanca, presenta una cama embenada. Sembla que pateix algun problema de mobilitat i li cal un bastó per caminar.

Si ens fixem en la mà esquerra, observem que les ungles mostren certa estriació longitudinal, cosa que es veu habitualment en les persones d’edat avançada, i en algunes zones l’ungla perd la lluïssor, que recorda l’aspecte de la traquioníquia.

La traquioníquia és una alteració de la làmina de l’ungla que es caracteritza per un augment de les estriacions longitudinals, depressions i alguns punts enfonsats (com la superfície d’un didal). El resultat és una ungla deformada, aspra al tacte, amb un aspecte deslluït i sense la lluïssor habitual. L’ungla del dit gros també sembla una mica desenganxada del llit unguial.

Tres captaires (detall), Giacomo Ceruti, anomenat Il Pittocchetto, 1736. Col·lecció Thyssen-Bornemisza (en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Naturalment, cal ser molt prudent en interpretar tots aquests detalls, i és cert que ho podem considerar com un recurs pictòric sense més significació, però no hem de menystenir les qualitats d’observació dels artistes, i encara més en una època en què la pintura intentava reflectir amb els mínims detalls la realitat que els rodejava.

Com ja hem dit, l’estriació longitudinal de les ungles, si és regular, es veu sovint en les persones d’edat –com podria ser el cas del personatge–, i de vegades alguns dèficits nutricionals, com ara la manca d’aminoàcids o vitamines, poden accentuar-la. Així doncs, aquesta obra ens proporciona un testimoni pictòric sobre la probable pobresa de l’alimentació dels personatges representats.

La traquioníquia o pèrdua de la lluïssor de les ungles també pot ser un símptoma de certes malalties generals com el liquen, la psoriasi, l’alopècia areata o la ictiosi. I també pot estar causada per certs agents externs. Naturalment, l’escassa precisió de la pintura no permet descartar totalment la presència d’una micosi unguial, que era un trastorn molt freqüent clarament representat en altres pintures, com al Retrat d’un matrimoni, de Gabriel Zehender, de 1525 (Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid). 

En tot cas, fixar-nos en aquestes alteracions de les ungles ens permet fer més creïble el relat de Ceruti, i demostra la gran precisió i meticulositat de l’artista en representar els detalls més mínims dels captaires que va prendre com a models per al seu quadre.  

Enllaços relacionats

Blog Un dermatólogo en el museo

Dr. Xavier Sierra i Valentí
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Z_ Guest blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.