Conxa Rodà
Per invitació del Comitè de Museologia de l’ICOM (ICOFOM), el museu ha participat al simposi internacional a la Universitat de la Sorbona dedicat a les noves tendències.
En un món canviant i de transformació accelerada, repensar el paper dels museus i de la museologia esdevé una necessitat no solament per progressar, sinó gairebé de supervivència si volem ser rellevants per a la societat. Els nou eixos del simposi comprenien l’ètica museística al segle XXI, la recerca sobre públics, l’educació i la comunicació, els museus a l’era digital o la museologia participativa. Està prevista la publicació de totes les ponències a la revista digital de l’ICOFOM, però, mentrestant, avanço alguns dels trets que m’han semblat més significatius:
■ L’exposició com un media. Daniel Jacobi, professor emèrit de la Universitat d’Avinyó, va posar en relleu que les exposicions temporals renoven el discurs i inviten el públic a tornar, a partir de fabricar alguna cosa que no es troba al museu, és a dir, nous continguts, nova recerca, nova museografia. En referència a les pràctiques contemporànies planteja uns interrogants per al debat: pot una exposició esdevenir independent de les col·leccions i dels museus? Si una exposició pot estar concebuda per institucions que no són museus, podrien dur-la a terme sense la cooperació dels que gestionen les col·leccions, en dirigeixen les recerques, les revaloren i les difonen?
■ Museus i crisi econòmica. Xavier Roigé, Universitat de Barcelona, va parlar de tres etapes de la crisi:
-financera: amb tancament de museus, reducció d’activitats, condicions de treball més difícils
-del model de gestió: canvis a la carta de serveis, esforços per incrementar l’autofinançament, diferenciació entre museus més moguts per la lògica turística o més enfocats a la comunitat
-conceptual: lògica diferenciada entre conservació/recerca i exposició/espectacle, tot pot esdevenir patrimoni, els museus no tenen l’exclusivitat de la gestió del patrimoni
Va concloure amb un concepte interessant sobre l’evolució de patrimoni = conservació a patrimoni = valor d’ús.
Auditori i biblioteca de la Universitat de la Sorbona. Fotos: Conxa Rodà
■ Noves professions. Anna Leshchenko, de la Universitat de Moscou, va parlar de les noves professions aparegudes els darrers anys amb les tecnologies digitals i del creixement del personal dedicat a les tasques digitals. Per exemple, el departament de Digital Media del MET (Metropolitan Museum) va passar de 10 persones el 2008 a 57 el 2013 o el Museu de l’Hermitage, que actualment en té 33.
■ Reimaginar les col·leccions online. Per a mi una de les intervencions més estimulants que obre noves vies de futur digital va ser la de Shanon T. Perich de l’Smithsonian Museum i Sheila K. Hoffman de la Universitat de Quebec. Van explicar l’arrencada en breu del projecte MODD (Material Object Digital Documentation) que planteja una reconcepció radical de les bases de dades de les col·leccions de museus. Em va agradar la imatge de pensar en la informació sobre l’objecte com si fos la seva biografia, que fa més evident la necessitat d’introduir més dades als registres i que tothom les pugui entendre.
■ Tendències digitals. La meva presentació, Museum Digital Trends està penjada amb llicència Creative Commons a Slideshare. En sintetitzo les 7 tendències digitals a museus que crec més rellevants avui dia:
-mòbil per tot arreu i per fer pràcticament tot
-l’usuari al centre, millora de les opcions de personalització, xarxes socials, cocreació
-estratègia de continguts, explosió audiovisual, storytelling, històries immersives
-gestió integrada dels continguts digitals dins el mateix museu
–eLearning, MOOCs (cursos en línia oberts i massius)
-realitat augmentada, impressores 3D, gamificació, wearables, iBeacons, és a dir, tota una proliferació de tecnologies múltiples que ens permetran noves maneres d’aproximació al patrimoni, d’interpretar, d’interactuar, d’experimentar
-contingut obert, open data, big data
■ Una mirada perifèrica. Marie-Sylvie Poli, de la Universitat d’Avinyó, va parlar de la necessitat de posar el públic al centre i de tenir una mirada perifèrica, i no només des de dins del museu.
■ Del mecenatge al co-branding. Karina Pronitcheva, de l’École du Louvre, va parlar del gir de les marques de luxe cap al suport de l’art, que des dels anys 1990 ha donat peu a la creació de fundacions i de grans exposicions. Actualment, tot això ha evolucionat cap a un veritable co-branding que reuneix un museu i una marca comercial, per exemple, en la creació conjunta d’una exposició destinada a tenir un gran ressò en un públic ampli.
■ Perspectives museístiques. Yves Bergeron, de la Universitat del Quebec, va fer una excel·lent síntesi dels tres dies i va assenyalar quatre tendències:
-fragmentació: del col·lectiu a l’individual
-presentisme: acceleració en el temps, obsessió per allò contemporani
-desmaterialització: cultura digital, experiència de la visita
-sociabilització: programes culturals, museus com a espais de sociabilitat
El simposi va ser altament interessant i un punt de trobada necessari entre universitats i museus. Vaig poder constatar que encara hi ha una gran distància entre l’aproximació teòrica als museus, que es fa, en general, des del món acadèmic, i la pràctica museística que, de vegades, es fa amb una certa manca de reflexió profunda. Un acostament entre reflexió i pràctica, de ben segur, beneficiaria totes dues vessants i, sobretot, caldria aplicar-ho a la formació dels nous professionals. Trobades com aquesta de l’ICOFOM hi ajuden.
Co-directora del Curs d'Estratègia Digital_UOC_Museu Nacional d'Art de Catalunya
Co-directora del congrés CIMED de Museos y Estrategias Digitales
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful