Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Un dels ponderables oblidats sovint en la manipulació d’obres d’art, al marge de consideracions tècniques, és el tarannà amb què els art-handlers s’han d’aproximar a la seva feina. La natura peculiar d’aquesta professió no només fa necessària l’experiència tècnica, sinó també el fet d’entendre-la com una baula més en la salvaguarda dels patrimonis culturals i en l’èxit de les museografies. Tasca difícil, doncs, la de comunicar un tarannà a una professió que, encara que en les seus vessants tècnics es pot ensenyar, en les seves atmosferes és difícil d’aprendre. «El tao de la manipulació» és un homenatge a tots aquells, la vocació dels quals ha triat els rengles menors de l’art.

El tao de la manipulació

1. La millor manipulació és la que no s’arriba a produir. Les obres d’art, llevat de comptades excepcions, no han estat pensades per ser manipulades.
2. El millor manipulador és qui se sap situar en el punt mig dels esdeveniments.
3. Un manipulador parla amb les mans, és ben cert, però també amb la torsió del seu cos, amb la seva temprança, amb el ritme i les pauses. També amb la seva mirada.
4. La millor de les manipulacions possibles serà la que més s’acosti a la no-acció. Un manipulador d’obres d’art gestiona silencis.
5. Les obres d’art tenen estructura, forma i ànima. Un bon manipulador ha d’atendre aquests tres ponderables en el procés de manipulació.
6. Si no hi ha cap fenomen de la naturalesa que duri eternament, com ha de ser l’art un bé perenne. La bellesa d’alguns objectes o actes artístics rau, precisament, en la seva escassa durabilitat. L’art-handler ha de prendre en consideració aquest alè de l’art. Ha de fer-se un amb el subtil esforç de l’art per copsar el Temps.
7. No hi ha acció deshonrosa en una manipulació d’objectes artístics. Tan rellevant és canviar en el moment just l’oli del motor del camió que transportarà a l’interior un objecte artístic, com restituir la capa pictòrica de la més gran de les obres mestres de la història de l’art.
   
8. En un equip de manipuladors, el supervisor no s’imposa a la resta de companys. Tots els manipuladors han de fer-se un amb l’obra d’art. L’art-handler s’ha de fer un amb l’obra i els materials col·laterals que envolten el procés de manipulació.
9.  No ens hem d’apropar amb por a una obra d’art. Cal buscar el punt mig entre la prudència i la determinació. L’art-handler conscient se n’adona que el que d’altres temen de l’objecte, no és realment temible. Qui no coneix el tao de la manipulació imposa límits a l’objecte. El manipulador conscient sap veure les infinituds de l’objecte i l’acte.
10. «El difícil i el fàcil s’integren mútuament». Part del secret d’una bona manipulació sorgeix de l’alliberament del desig de fer una bona manipulació. Sense buscar s’obté.
11.  Un art-handler ha de conèixer el tao de l’obra d’art. Ha de gestionar la torsió, els ritmes i quietuds de tots els materials amb què treballa.
12. Acabada la manipulació, l’art-handler s’ha de retirar. «Fes que el teu jo sigui més petit i limita els teus desitjos». Esborra’t de la memòria dels actes i el teu tarannà hi quedarà adherit.
13. Un manipulador ha de ser transparent abans, durant i després de la seva acció. El silenci regeix la parla de l’art-handler. La manipulació virtuosa passa desapercebuda.
14. L’Art no és territori adequat per a les doctrines, ja que és caldo de cultiu de les paradoxes. La manipulació d’obres d’art no pot ser, per tant, una ciència exacta. Tampoc no és només una tècnica.
15. «Usa el pensant en la seva lleugeresa». La manipulació més complexa és fàcil en els seus principis. L’art-handler savi considera qualsevol manipulació difícil, i mai no hi troba dificultats.
16. El manipulador que vol modelar els objectes, acaba trencant-los. Els buits són el que modelen l’objecte. Les accions de l’art-handler s’han de conjuminar amb els buits. La no-acció regeix tota bona manipulació. «El dèbil i el fràgil vencen el dur i el fort».
17. Darrere de totes les obres d’art hi ha un ésser humà.
18. «Totes les accions provoquen reaccions». Conèixer el camí del punt mig, conèixer l’equidistància entre l’objecte i la no-acció genera equilibris.
19. La no-actuació és la virtut superior d’una manipulació. No cercar virtut en una manipulació, la no-intenció és la que situa al no-lloc precís l’art-handler. «Aprendre l’ensenyament del silenci».
20. «El pesant dirigeix el lleuger. L’immòbil és el senyor del moviment». Tota manipulació està regida per un eix sobre el qual les accions y els objectes giren. Aquest eix permet que tot resti en repòs encara que es mogui. L’art-handler conscient cerca agafar l’eix sobre el qual accions i objectes resten en repòs.
21. El manipulador d’obres d’art conscient, només en el no-ser, pot penetrar l’impenetrable d’una manipulació. L’art-handler conquereix quan practica la renúncia. Qui persegueix èxits, mai no conquereix. Qui persegueix l’èxit de l’art, no arriba a l’Art.
22. El secret de la sàvia manipulació consisteix a saber aturar-se en el que és suficient. La pràctica del tao és el refugi íntim de l’art-handler. És un art transparent. És un acte en el qual diluir-se. Equilibrar-se en la no-acció.
23. Les obres d’art pereixen. Els objectes nobles pereixen. Pereixen les més innobles matèries. S’esfumen les accions. Pereixen les idees. Pereixen els homes. Qui coneix l’harmonia del buit, coneix el durador.
24.  Tots els objectes mereixen ser tractats com a obres d’art.
25. Aprendre l’inaprehensible és part del tao de l’art-handler.
26. Conèixer la natura dels objectes i no forçar-la no es pot aprendre, només saber.
27. «Tot el que arriba a la seva plenitud comença a declinar». El tao d’una manipulació sembla insípid i, tanmateix, abastar-lo és l’objectiu darrer de l’art-handler.
28.  Tothom pot ser un bon art-handler si coneix el tao de la manipulació. Si es fa un amb l’obra d’art, amb els elements col·laterals, amb els actes i els alens de l’Art.
29. L’art del tao assaboreix l’insípid. «Troba la grandesa en el petit».

Lluís Alabern

+ posts

Mediació i Programació Cultural

• Peccata Mundi, la cerimònia-performance de Miralda
• Cap a una museografia definitivament inacabada
• Còmic i museu. Una història pendent