Toni Mata
Des de la Fundació d’Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya ens esforcem per recopilar els testimonis que ens arriben dels nostres membres. Ens agrada i alhora ens estimula que valorin les activitats que organitzem, el tracte que reben, les accions de micromecenatge que engeguem puntualment, i sobretot, què representa per a ells ser Amic de la nostra entitat. Publiquem avui un text que ens ha semblat particularment motivador i fresc.
Comparteixo tres moments dels últims anys
La visita a La Ricarda un matí de dissabte assolellat amb els avions sobrevolant la casa cada pocs minuts. La ruta per les antigues fàbriques d’indianes del quarter de Sant Pere sota la pluja. La passejada per les sales d’art modern que delata la carència de dones artistes en la col·lecció permanent. Tres moments que podrien ser tres-cents, tants com dies he gaudit de les activitats programades. Però cap d’ells és comparable al gest anònim de contribuir a un micromecenatge o les estones de conversa amb el Vicenç, la Montserrat, la Laura, el Ferran, el Martí… i tota aquella gent que he conegut entre les parets del Palau Nacional. L’amistat deu ser això: assaboreix-la, fes el bé i no miris a qui.
Els valors dels Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya
No m’he preguntat mai què pot fer el museu per mi sinó què puc fer jo pel museu. L’extens i atractiu programa d’activitats és un ham per renovar el carnet cada any, però seria massa feble basar la inscripció només en l’oferta trimestral. Si ho fes així, tindria amb el museu una relació clientelar. I no m’interessa. Per a mi, ser dels Amics és pertànyer a un projecte, a una idea, a uns valors. Cultura i ciutadania. Civisme. Conèixer gent, visitar llocs en companyia. No, no em pregunto què em dóna el museu sinó què m’aporta i què li puc aportar jo. L’amistat és això, oi?Els valors dels Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Un sentiment
Un dia, ja fa uns quinze anys, em vaig fer soci del Barça. I quan ho explico, sempre em pregunten: vas a veure els partits? I jo responc: no tinc cadira al Camp Nou. Aleshores, de què serveix ser soci? No ho sé, no m’ho he preguntat mai. No em qüestiono la utilitat de ser del Barça. Té una dimensió sentimental i una altra d’irracional. Amb el museu em passa el mateix: no em pregunto què en puc treure sinó què m’aporta. I què li puc aportar jo. Si demà deixessin de fer activitats, continuaria renovant el carnet cada any. Se’n diu amistat.
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
M,agraden els comentaris, pero tb s,haurien de publicar els comentaris negatius, per poder valorar amb criteri
Aquesta és l’experiència personal d’un Amic i l’ha volgut transmetre així. T’animem a que ens coneguis i puguis viure la teva experiència en primera persona. Gràcies pel teu comentari Maria Montserrat!