Valeria Mamczynski
El museu compta amb un conjunt de vitralls d’una gran riquesa tècnica i amb alguns dels exemplars més característics del Modernisme català, un moviment en el qual el vitrall, com la resta d’arts decoratives, va tenir un paper rellevant. En els darrers anys s’han portat a terme diversos projectes de conservació-restauració de vitralls de la col·lecció que pertanyen tots ells als tallers vitrallers més famosos de l’època.
L’any 2013 es va restaurar el vitrall Al·legoria de l’Exposició de Belles Arts, dissenyat per Josep Lluís Pellicer Fenyé i realitzat pel taller Antoni Rigalt y C.ª (Barcelona, 1890-1903), que actualment es troba dipositat i exposat al Museu del Disseny. L’any 2015 es va treballar en la restauració de dos vitralls realitzats pel taller d’Eudald Ramon Amigó: Rosassa amb l’ull etern i Sant Miquel Arcàngel, tots dos projectats per Enric Monserdà i Antoni Gaudí i exposats a les sales d’Art Modern del museu. Finalment, l’any 2018, es va intervenir una de les finestres pertanyent a la Casa Trinxet, La Mare de Déu quan era xiqueta, dissenyada per Joaquim Mir i realitzada als tallers Rigalt, Granell i Cia. de Barcelona, que va participar a l’exposició itinerant a diverses ciutats del Japó “Barcelona: the city of artistic miracles”. Totes aquestes obres mostren tècniques vitralleres destacades, d’alta qualitat per l’època, amb particularitats i reptes propis a cadascuna d’elles.
A l’hora d’iniciar una intervenció, els conservadors-restauradors ens guiem pels mateixos principis i codis ètics propis de la nostra professió. Fem una valoració de l’estat de conservació de la peça i documentem les seves característiques. Determinem els tractaments necessaris per a la seva restauració i analitzem els materials més adients a utilitzar que no comportin cap risc per l’estabilitat i preservació d’aquesta.
En tot cas, el diagnòstic i proposta d’intervenció depenen principalment del material constitutiu de l’obra. Una obra de fusta, pedra, metall o qualsevol altre material opac s’intervé de manera diferent a un vitrall que té com a principal característica la de ser translúcid. Aquesta qualitat suposa, sens dubte, el principal repte quan hem d’intervenir sobre el vidre, moltes vegades acolorit o pintat en superfície. Els criteris d’intervenció i l’elecció de materials per a la restauració sempre hauran de garantir el pas de la llum.
Entre les diverses tècniques de manufactura d’un vitrall, que varien en funció de l’època, em centraré en el vitrall emplomat. Aquest és el que trobem als finestrals de les catedrals i el que majoritàriament veiem quan passem davant d’un edifici modernista. A més del vidre pla, el vitrall es compon de tires de plom que envolten tots els fragments de vidre així com el perímetre del vitrall. Aquests ploms estan soldats entre ells i conformen una xarxa que proporciona estructura i rigidesa al vitrall. A la majoria dels vitralls emplomats modernistes trobem la massilla, que els vitrallers posaven entre els ploms i els vidres, per reforçar-los i donar-los estanquitat a l’hora de col·locar-los en una finestra.
També trobem altres materials, generalment metàl·lics, per a la subjecció dels plafons de vitrall al seu marc o a l’arquitectura: les barres o llistons de ferro de subjecció, generalment fixats als plafons mitjançant filferros soldats als ploms, que actuen de travessers i separen els diversos plafons del vitrall.
Patologies i alteracions dels vitralls
Les patologies que presenten els vitralls depenen de la naturalesa de cada material constitutiu, de la seva composició i del comportament en relació amb el seu entorn al llarg del temps. Algunes de les patologies més comunes són les fractures del vidre i, com a conseqüència, a vegades la pèrdua de fragments de vidre; les fractures de plom que produeixen l’afebliment i la pèrdua de resistència estructural de tota la xarxa; els bombaments o deformacions producte de la pèrdua de resistència de la xarxa de plom i altres alteracions pròpies de cada material compositiu.
Un dels procediments més habituals en les intervencions de restauració del vitrall és la unió de vidres fracturats. Les causes de fractura, una de les patologies més freqüents del vidre, poden variar: fractures produïdes per actes de vandalisme quan els vitralls es troben a l’exterior, cops accidentals, una manipulació incorrecta dels plafons durant el trasllat, així com el deteriorament dels elements compositius del vitrall que poden comportar, per exemple, la pèrdua de resistència estructural de la xarxa de ploms.
En un proper article continuarem parlant de la restauració d’aquesta col·lecció de vitralls del Museu Nacional.
Valeria Mamczynski Guerizoli, l’autora d’aquest article, és restauradora freelance especialitzada en conservació-restauració de vidre. Va estudiar a l’Escola del Vidre de Barcelona (Fundació Centre del Vidre de Barcelona) entre els anys 2003 i 2005 cursant l’especialitat de Vidrieres i Escultura en vidre. Va obtenir la Llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona l’any 2008 i, entre els anys 2010 i 2011, li va ser atorgada una beca Andrew W. Mellon Research Fellowship al Metropolitan Museum of Art de Nova York on es va especialitzar en la conservació-restauració de vidre.
Enllaços relacionats
Restaurant el color de la llum: vitralls del Museu Nacional d’Art de Catalunya / 2
Restauració i Conservació Preventiva
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
One comment
[…] de vitralls de la col·lecció del Museu Nacional que us començava a explicar en un article anterior. En aquest segon article continuem el recorregut per la restauració d’aquests […]