Ester Benages, Júlia Lull i Maria Antònia Mateu
Enguany, l’equip d’educadores del museu hem tingut l’oportunitat d’organitzar el casal d’estiu “Montjuïcland”, adreçat a nois i noies de 8 a 14 anys. Estàvem molt il·lusionades i alhora nervioses, ja que teníem moltíssimes ganes de poder obrir les portes d’aquest espai, que és ja com una casa per a nosaltres, d’una manera diferent.
Perspectives emocionants
Per a nosaltres el museu no és un espai silenciós, seriós ni formal. Ben al contrari. El vivim com un lloc, gairebé un món, molt dinàmic on tot pot passar. Treballem envoltades d’objectes artístics que ens expliquen històries molt diverses i que, al mateix temps, ens transporten a altres mons i indrets imaginats.
És precisament aquest joc infinit el que ens venia de gust compartir en aquest casal. Els objectes artístics han servit al llarg del temps per materialitzar, expressar i representar mons i maneres de pensar que d’una altra forma no podríem compartir.
Alguna vegada us heu imaginat, mentre passejàveu per la ciutat, com seria un entorn ideal? O, a l’inrevés, com acabarà el nostre planeta i les persones que hi vivim si seguim sense cuidar-lo i sense cuidar-nos?
Gestant “Montjuïcland”
Al llarg de la història, artistes, pensadors/es i escriptors/es han fet aquest exercici imaginatiu donant forma a mons utòpics i distòpics plens de premonicions i símptomes de la societat que els va fer.
Dins l’experiència educativa al museu, ens adonem que els infants no sempre tenen veu i vot a l’hora d’expressar la seva visió de la vida i del món. Creiem que aquest fet és un gran error: la seva capacitat creativa, la seva mirada sempre oberta i encara lliure de prejudicis, la seva curiositat i la seva franquesa els converteix no només en grans persones, sinó en grans artistes.
A partir d’aquí vàrem pensar que seria molt estimulant compartir amb ells i elles tots aquests mons possibles i creats al llarg de la història. Ja teníem, doncs, el nostre eix temàtic: utilitzaríem les grans utopies i distòpies literàries com a motor del nostre projecte creatiu.
Algunes persones es mostraren escèptiques respecte a la capacitat infantil d’entendre aquests conceptes en les obres d’autors com Thomas Moro, George Orwell, Lewis Carroll, H.G. Wells… L’experiència va demostrar que estaven equivocades.
L’única cosa que ens faltava era pensar com podríem materialitzar totes les reflexions, dinàmiques i experiments que es produirien al llarg dels quinze dies del casal.
Afortunadament va caure a les nostres mans un llibre magnífic, Palle Nielsen. El model: un model per a una societat qualitativa (1968). Una obra que precisament reivindica el joc infantil com un procés de cohesió i creació social de primer ordre i defensa la rellevància de l’opinió infantil en el context de la vida comunitària urbana.
De l’experiència de Palle Nielsen també vam prendre la idea de construir una maqueta de la muntanya de Montjuïc que recollís les idees i desigs dels infants en relació amb la ciutat. Així va sorgir el projecte “Montjuïcland”.
Nenes i nens, ciutadans de ple dret!
Durant quinze dies i partint de jocs i reptes basats en l’aprenentatge cooperatiu i en itineraris de recerca per les sales del museu i per l’entorn de la muntanya, treballaríem alguna de les idees principals de les utopies i distòpies més famoses de la literatura i del cinema.
En el viatge al món de Lewis Carrol ens ha acompanyat Betevé
Al mateix temps, abocaríem sobre una maqueta organitzada a partir de mòduls quadrats de cartró i paper, els espais emblemàtics de Montjuïc amb el museu com a centre. Cada dia els infants, dividits en grups de treball, realitzarien projectes artístics que desenvoluparien aspectes rellevants d’aquesta ciutat ideal.
Vàrem treballar la idea de ciutat ideal a partir de l’obra Utopia de Thomas Moro; la relació amb l’entorn natural a través de l’obra de Lewis Carroll. Amb George Orwell vam pensar en el poder del llenguatge lliure i l’impacte de la imatge com a instrument de manipulació social. H.G. Wells i el seu País dels cecs ens va permetre abordar l’accessibilitat d’una ciutat a totes les persones i les seves capacitats diverses.
Cada dia es modificava i s’ampliava, segons allò après i experimentat, la nostra ciutat ideal.
La utopia feta realitat
Els habitants de Montjuïcland celebrant una molt bona feina!
La idea ja podia ser en un principi atractiva, però el que realment li va donar sentit va ser l’entusiasta participació dels nens i les nenes, així com l’entrega de l’equip d’educadores i monitors/es i de tot el personal implicat. Ho vam poder comprovar i viure al llarg de dues setmanes de treball on va dominar la solidaritat, l’actitud crítica, l’alegria, la creativitat i les relacions de treball cooperatives sempre protagonitzades per l’autonomia i l’espontaneïtat infantil.
La cloenda va fer palès que el nostre projecte havia transcendit els límits de les pròpies expectatives, ja que pares, mares, amics i veïns van veure, van escoltar i van participar amb gaudi i sorpresa en les exposicions i reflexions dels seus fills i filles. Es notava que els nens i les nenes havien implicat a les seves famílies en el seu projecte i l’havien portat també a casa.
Benvinguts i benvingudes a Montjuïcland! Sala de la Cúpula, Museu Nacional d’Art de Catalunya
L’equip d’educadores i monitors/es no sols vàrem gaudir de la realització positiva del projecte, sinó que vàrem aprendre i rebre molts inputs imprevistos i potenciadors. El museu s’havia convertit en un espai realment viu, democràtic i generador de futur.
Aquest breu record emocionat de l’experiència va dedicat a tots els nens i les nenes del casal, a l’equip d’educadores del museu, a l’equip de monitors i monitores de la Fundació Catalana de l’Esplai, a l’empresa de serveis culturals Fragment SL i a Teresa González i al Departament d’Educació del Museu Nacional d’Art de Catalunya que ens va donar llibertat i suport per fer possible aquesta experiència innovadora.
Podeu trobar totes les fotografies al Flickr:
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful