La seguretat al museu

999
Joan Josep Pintado

Al museu hi conviuen professions diferents i variades. Els oficis que primer ens venen al cap són els que estan en contacte amb les obres d’art i les exposicions: restauració, conservació, comissariat, registre, educació… Però hi ha tota una altra sèrie de professionals sense els quals el museu no funcionaria: personal d’administració, de manteniment, de comunicació, informàtics… I la seguretat forma part d’aquest segon grup. Una professió poc coneguda, i sovint poc valorada, però cabdal per al funcionament correcte de la institució.

Sistema de captació d’imatges del Museu a través de càmeres digitals i connexió IP
Sistema de captació d’imatges del Museu a través de càmeres digitals i connexió IP. Foto: Marta Mérida

Com a responsable de la seguretat del museu us explicaré tot seguit en què consisteix la feina de les persones que treballen en aquest departament.

La seguretat en un sentit ampli: persones, obres d’art, edifici i informació

El Departament de Seguretat del museu, que neix sobre la base de l’actual Llei 5/2014, de seguretat privada, té més de vint anys. Durant tot aquest temps ha desenvolupat unes funcions estratègiques per a la protecció de les persones, el valor, l’edifici i la informació. Sempre ha prioritzat, en primer lloc, les persones, els treballadors i les treballadores del museu i els i les visitants, atès que són el motor de la vida del museu. En segon lloc, el fons patrimonial i artístic, indispensable perquè és la raó de la seva existència.

Joan Josep Pintado, Cap de Seguretat del Museu Nacional
Joan Josep Pintado, Cap de Seguretat del Museu Nacional. Foto: Marta Mérida

És responsabilitat d’aquest departament la seguretat del museu en l’àmbit de la protecció de les persones, els béns i la informació, sempre tenint en compte les necessitats de les diferents àrees del museu.

També des d’aquest departament es fa el seguiment i la coordinació dels equips de vigilància i de les mesures de seguretat i salut laboral, tant en l’àmbit intern com en el de les empreses externes que treballen o duen a terme actes dins el museu, i és responsable de l’actualització i la implementació del Pla d’autoprotecció del museu, en aplicació del Decret 30/2015, de 3 de març. El departament manté una relació i col·laboració constant amb les forces i cossos de seguretat pública (Mossos d’Esquadra, CNP, Guardia Civil, policies locals, etc.).

Centre de Control de Seguretat. Fotos : Marta Mérida

Aquestes serien a grans trets les funcions del Departament de Seguretat, tenint present que la institució està viva i és creativa, i que aquest departament s’ha d’adaptar als requeriments de la societat, com poden ser la connectivitat i accessibilitat no solament física, sinó a través de les xarxes informàtiques.

El model de seguretat del Museu Nacional

El nostre model de seguretat  integral es basa en dos grans pilars bàsics: el tecnològic i l’humà.

D’una banda, el museu disposa d’un sistema d’intrusió, circuit tancat de televisió (CCTV), control d’accessos i un sistema de detecció i extinció d’incendis. Tot plegat es centralitza a la sala de control de videovigilància on,  a través d’un programari de gestió, es reben els senyals d’alarma que es transmeten als equips de vigilància humana (vigilants de seguretat privada i personal d’atenció al públic o controladors de sales).  D’altra banda, són fonamentals per a la seguretat del museu els i les vigilants de seguretat que hi treballen. No té sentit un sistema tecnològic sofisticat si no hi ha una resposta suficient en vigilància humana.

En el cas del museu, s’han implantat uns criteris segons els quals s’optimitzen els recursos necessaris per dotar-lo de seguretat humana i seguretat electrònica passiva i activa, i aconseguir, així, equilibrar la prevenció i la protecció.

El Pla d’Autoprotecció del museu arriba a tot l’edifici com pot ser les galeries subterrànies
El Pla d’Autoprotecció del museu arriba a tot l’edifici, fins i tot a les galeries subterrànies. Foto: Marta Mérida

El Pla d’Autoprotecció

El museu té implantat un model de seguretat basat en la participació de tot el personal que hi treballa. En relació amb el Pla d’autoprotecció (PAU), tot el personal laboral intern i extern està format de tal manera que, en el moment que es produeixi una emergència tothom sàpiga què ha de fer, i, sobretot, quin és el seu grau de participació i responsabilitat. S’han establert diferents responsabilitats en cadascuna de les àrees espacials del museu: equips de primera intervenció (EPI) i equips de segona intervenció (ESI).

Vestíbul principal del Museu amb visitants un dia normal
Vestíbul principal del Museu amb visitants un dia normal. Foto: Marta Mérida

En relació amb l’estratègia de seguretat, tot el personal és conscient que la prioritat són les persones, i és per això que la seguretat va encaminada a dotar d’eines de formació a tota persona que exerceix la seva jornada laboral a la institució.

Espai de la Sala Oval del museu on s'hi celebren events
Espai de la Sala Oval del museu on es celebren esdeveniments. Foto: Marta Mérida

Davant de qualsevol emergència, el personal de vigilància humana és l’encarregat de conduir el visitant cap a les vies d’evacuació i mantenir el pla d’emergència i evacuació establert.

El departament organitza simulacres d’emergència i evacuació generals i parcials periòdicament durant l’any perquè totes les persones que treballen al museu tinguin clares les seves funcions en aquest tipus de situacions.

El sistema de CCTV possibilita detectar alarmes en relació amb les obres d’art i, per descomptat, també es disposa de gravacions i sistemes personalitzats per protegir-les.

És bàsica la comunicació via radiofreqüència de tot el personal de vigilància i controladors de sales, que estan permanentment en contacte.

La protecció de les obres en moviment

Al museu hi ha establerts procediments per al control del moviment d’obres d’art a l’interior de l’edifici i el trasllat a altres museus o institucions. Tota institució disposa d’un protocol de moviment d’obres. La seguretat en aquest apartat té un paper molt important, fins i tot m’atreviria a dir de gran responsabilitat, atès que la seva intervenció pot determinar que els moviments es duguin a terme amb èxit pel que fa al control i la custòdia de les obres i la seva ubicació final registrada.

Moviments interns d’obres d’art amb el acompanyament de seguretat
Moviments interns d’obres d’art amb l’acompanyament de Seguretat. Foto: Marta Mérida

Explicaré una anècdota que molts companys del museu recordaran i que en el seu moment va tenir cert ressò mediàtic:

És un diumenge al matí i em trobo a la meva segona residència quan rebo una trucada de qui aleshores era l’administrador del museu. Em comenta que un alt càrrec de la Generalitat de Catalunya ha contactat telefònicament amb ell perquè li confirmi si determinades obres pertanyents al fons del tresor de la Generalitat es troben al museu, atès que una persona ha denunciat en un conegut rotatiu que aquestes obres han desaparegut. La notícia ocupa dues planes d’aquest rotatiu.

L’administrador em demana, ja que és urgent tenir una resposta, si per casualitat hi hauria manera d’esbrinar els moviments d’aquestes peces a través del llibre de registre. Cinc minuts després, un cop consultat el llibre de registre, podem contestar que les obres estan distribuïdes entre el Departament de Restauració del museu i la seva cambra cuirassada.

Aquesta informació, que es va transmetre ràpidament, va servir per desmentir la notícia que tan alegrement havia difós el rotatiu.

Registre d’entrades i sortides d’obres d’art en moviment
Registre d’entrades i sortides d’obres d’art en moviment. Foto: Marta Mérida

Aquell diumenge era urgent trobar la manera més ràpida de desmentir la notícia a través dels mitjans de comunicació. Amb això vull posar en relleu la importància que té el control de moviments interns i entrades i sortides de les obres d’art. Cal subratllar que el Departament de Documentació i Registre d’Obres d’Art és qui s’encarrega de registrar la ubicació de les obres.

La seguretat de les obres d’art quan surten del museu

Pel que fa a la protecció de les obres quan surten del museu, a més de l’autorització de la Direcció, s’han de tenir presents diferents factors, entre els quals les condicions dels llocs on estaran exposades, incloses consignes ambientals i de seguretat.

Transport d’obres d’art amb vehicles especials
Transport d’obres d’art amb vehicles especials. Foto: Marta Mérida

En referència a les condicions de seguretat, el museu exigeix els mínims que marca  el Decret 35/1992, sobre mesures necessàries en l’àmbit de la seguretat perquè els espais es registrin com a museus.

Durant el trasllat de les obres, en alguns casos se sol·licita escorta als cossos policials.

En definitiva, la seguretat és una professió de les menys conegudes en un museu, que abasta tant la prevenció de riscos com la protecció de les persones, les obres i l’edifici, i el control del bon funcionament de tota la infraestructura del museu.

Joan Josep Pintado
Seguretat

One comment

  • Curso estiba ha dit:

    Es increíble es trabajo que tiene la seguridad de un museo, nunca imaginé que fuera tan compleja. ¡Nunca me he sentido insegura en un museo, pero ahora ya tengo la confianza completa! Muchas gracias por la información. Un saludo.

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.