Magda Juandó
Com és sabut, la cèlebre pregunta de la historiadora nord-americana Linda Nochlin “Per què no hi ha hagut grans dones artistes?“ (1971) i el seu qüestionament de conceptes preconcebuts per la historiografia tradicional van obrir camins que han derivat en un lent reconeixement de les artistes en general i les fotògrafes en particular.
Si ens cenyim a la Col·lecció de Fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya podem dir, però, que conté obres realitzades per fotògrafes que són d’una bellesa i qualitat excepcionals, i això malgrat les dificultats de tota mena que elles van haver de salvar en general per a poder aprendre i practicar la màgia de la disciplina.
El fons de fotografia del museu
L’abril de 1996, després d’una llarga reivindicació del passat fotogràfic català, la Generalitat de Catalunya va disposar la creació del Departament de Fotografia del Museu Nacional. El fons reuneix avui més de 60.000 obres -la majoria són còpies d’època- que transllueixen principalment la història de la fotografia catalana i permeten fer un recorregut pels principals moviments artístics de l’especialitat: pictorialisme, avantguardes històriques, reportatge fotogràfic, realisme, nova avantguarda, neorealisme, fotoperiodisme o fotografia de creació.
Professionals, artistes i amateurs
Les primeres obres que van ingressar al departament ho van fer gràcies al pressupost que la Generalitat havia destinat per primera vegada a la compra de fotografies durant els anys 90 del segle passat.
Així hi van entrar, entre altres, diverses mostres de l’activitat de la reconeguda fotògrafa professional Isabel Steva Colita -8 en concret-. Propera a la manera de fer dels grans mestres catalans Francesc Català-Roca, Oriol Maspons i Xavier Miserachs, de qui va ser assistent, Colita és avui la fotògrafa més ben representada al museu. Entre les seves obres -166- podem destacar els meravellosos retrats de personatges del món del flamenc i els seus treballs com a fotoperiodista i fotògrafa de la vida quotidiana. Vinculada a l’Escola de Barcelona i erigida en fotògrafa de la Gauche divine i la Nova cançó, les seves imatges ens recorden que per a ella la fotografïa és una manera de viure, o dit amb paraules seves: “la fotografia és un acte de possessió, fas un clic i et roba un instant de la teva vida”.
Com per a Colita, la fotografia ha estat el modus vivendi de Joana Biarnés, una altra gran fotògrafa professional tinguda per la primera reportera gràfica de Catalunya.
Biarnés es va formar amb el seu pare, Joan Biarnés, que era fotògraf esportiu i de qui va aprendre que per fer un bon reportatge calia captar la foto, és a dir, la imatge que defineix el tema tractat. Al llarg de la seva trajectòria Biarnés ha estat una reportera fantàstica, molt curiosa, valenta, atrevida, i que se les ha enginyat per poder fer aquelles fotos que ningú més que ella podia aconseguir, com per exemple les que va fer als Beatles l’any 1965 amb motiu del seu concert a Barcelona, entre molts altres reportatges. Les 30 fotografies seves que es conserven a la col·lecció del museu van entrar l’any 2015 a través del Pla Nacional de Fotografia.
L’esmentat primer pressupost que la Generalitat va destinar a l’adquisició de fotografies va suposar així mateix l’ingrés d’una sèrie d’imatges -8- d’Aleydis Rispa. Implicada en la recerca de noves formes d’expressió, Rispa és un referent de l’anomenada fotografia de creació, la qual es postula com un mitjà artístic més en l’àmbit de l’art contemporani.
A la mateixa tendència s’hi poden adscriure les 4 fotografies de Mònica Roselló, qui en la seva obra conjunta amb Jordi Guillumet construeix un univers geomètric d’extrema delicadesa i sensibilitat. També les 10 fotografies de la multidisciplinar -cantant, actriu i fotògrafa- Giorgia Fiorio (Torí, 1967), autora de projectes personals de caràcter humanitari, que formen part de la col·lecció del museu des de l’any 2004 per donació de la Regione di Piamonte, Castello di Rivoli, així com els 11 de Cristina Núñez (Figueres, 1962), la qual se centra en el gènere de l‘autoretrat per realizar una producció que desprén molta força i una gran tendresa alhora, les seves fotografíes van entrar a la col·lecció del museu l’any 2019 a través del Pla Nacional de Fotografia.
El dipòsit del fons de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC) efectuat l’any 2003 ha estat el més extens en nombre de fotògrafes que ha rebut el museu. L’Agrupació, fundada l’any 1923, no va crear fins al 1956 un primer curs per a dones. Aquest curs que va comptar amb professors de la categoria de Salvador Lluch i Julio Ubiña va ser l’origen del Grup Femení de l’AFC, al qual hi van pertànyer fotògrafes amateurs com, entre altres, Rosa Szücs, de qui el museu posseeix 195 obres; Carme Garcia de Ferrando, 33; Glòria Salas, 10 o Montserrat Vidal Barraquer, una.
Els treballs d’aquestes autores són d‘una ampla diversitat temàtica –retrats, paisatges, escenes costumistes…-, si bé comparteixen el tret comú que van saber superar el pictorialisme que encara es practicava en aquells anys amb visions personals d’impuls modern.
El 1959 es va celebrar una primera exposició del Grup Femení a la seu de l’AFC, circumstància que va encoratjar el grup a presentar-se a concursos on van obtenir reconeixements i premis, alguns d’ells d’abast internacional.
El museu també conserva obres d’altres fotògrafes amateurs de l’AFC que són pràcticament desconegudes però no volem deixar de citar: Esther Abejón Escribano, Paulina Agueró Ortega, Tina Bagué Faura, Anna Bahí Tarafa, Àngels Balansó, Dolores Bañón Morant, Maria Rosa Bernabeu Estellés, Dolors Bernabeu, Roser Borrell Busquets, Yolanda Carmona Sánchez, Maria Dolors Cots Soler, Mariló Fernández Indiano, Angelines Galán Longoria, Carmen Hortal Santelices, Maria Jové Massó, Paulina López de la Casa, Montserrat Llopart Freixas, Celia Maroto Álvarez, Pilar Masbernat Capdevila, Remei Morros Vidal, Montserrat Nadal Soler, Pepita Pauné Floris, Sabater Rosich, Verónica Sáenz, Elena Suma Pezzi, Maria Teresa Tarabal Esteve, Anna Maria Vea Saiz, Gloria Verdoy Barasategui. Compten amb una obra cadascuna, tret de Dolors Bernabeu, Carmona, Cots, Llopart, Morros i Sáenz, que en tenen 2; Fernández, Jové i Masbernat, 3; Pauné, 11 i Tarabal, 16.
El mateix any 2003 Lluís Permanyer va donar una obra d’una artista amb qui havia col·laborat, Melba Levick, famosa sobretot per les instantànies de Formentera que va prendre a partir dels anys 1970.
La nòmina de fotògrafes presents a la Col·lecció de Fotografia es completa amb 3 imatges de la polifacètica Elsa Peretti, una imatge de Maria Espeus, procedents del dipòsit Oriol Maspons de 2011 i 5 noves imatges de Rispa que es van incorporar l’any 2015 mitjançant el Pla Nacional de Fotografia.
Per acabar direm que l’exposició Marianne Breslauer. Fotografies 1927-1938 (2016) va evidenciar el compromís del Museu Nacional amb la recuperació i difusió de l’obra de dones fotògrafes, un compromís que dins d’un context més ampli han reflectit així mateix les mostres Lluïsa Vidal. Pintora del Modernisme (2016-2017) i Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol (2018).
Enllaços relacionats
Joana Biarnés: «Havia de demostrar que com a dona tenia capacitat de creació»
Col·leccions
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Fantàstic artícle!
Moltíssimes gràcies!