Mariàngels Fondevila
Com a bon modernista, seguint l’estela de William Morris, Gaspar Homar va ser un artista polièdric: va fer mobles, objectes de metall, mosaics, tèxtil, marqueteries, dibuixos, va ser antiquari i, també, un fotògraf amateur. Ho constata el recent ingrés al Museu Nacional d’un fons integrat per prop de 68 caixes amb plaques de vidre autocrom i tres capses de negatius, 6 x 13 cm. Un conjunt que enriqueix la col·lecció d’Homar integrada per més de dues-centes obres d’arts decoratives.
La donació del material fotogràfic de Gaspar Homar al Museu Nacional
Va ser amb motiu dels preparatius de l’exposició Gaspar Homar que es va localitzar aquest material fotogràfic en un armari polsegós en la seva casa d’estiueig a Montgat, on el moblista passaria bona part dels darrers anys de la seva vida. Anys més tard, el seu net n’ha fet donació al museu. Entre aquest material destaquen les plaques autocrom, el precedent de la fotografia en color.
Fècula de patata tintada
El 1907 els germans Lumière van comercialitzar, amb gran èxit, l’«Autochrome» una novetat que va ser presentada al Parc de la Ciutadella de Barcelona davant d’un grup d’aficionats. Gaspar Homar es va sentir atret per aquesta nova tècnica en color tot i que no sempre va dominar el procés tècnic. Per captar el color, aquest procés se servia de plaques de vidre amb partícules microscòpiques de fècula de patata sobre la base d’una pel·lícula en blanc i negre. Els grans eren tenyits de color taronja, verd i morat, actuant d’aquesta manera como a filtres de color i, després del processat de la placa, sorgien els colors complementaris. Las plaques autocrom només es podien gaudir del visionat si es projectaven a través de dispositius lluminosos.
Presentació al Centre Excursionista de Catalunya
El febrer de 1909 Homar va presentar les seves fotografies al Centre Excursionista de Catalunya tal com ho recorda La Vanguardia. Aquesta entitat va organitzar una sessió de projeccions lluminoses de fotografies en color de l’artista mallorquí. Era la primera vegada que es presentava aquesta novetat tècnica. Una novetat que, cal recordar, va complaure als grans fotògrafs del moment com ara Steichen, Stieglitz, els fotògrafs de la National Geographic Society, científics com ara Ramon y Cajal al voltant de 1911, l’escriptor Leonid Andreiev i, sobretot al filantrop Albert Kahn. A partir de 1909 Kahn va reunir un equip de fotògrafs que van recórrer el món prenent fotografies a color i va crear els Archives de la Planète; aixi mateix Kahn va aconseguir un permís per immortalitzar la Gran Guerra europea. Aquest fons de prop de 72.000 plaques autocrom es conserva en el Musée Albert-Khan de París.
Una florista a la Rambla, National Geographic, 1929 / Agrupació fotogràfica de Catalunya
Sèries de fotografies diverses: patrimoni medieval, ciutats i monuments
Aquest material fotogràfic ingressat al Museu visualitza l’interès de Gaspar Homar per l’art i el patrimoni medieval, amb sèries dedicades a les col·leccions dels Museus de Vic, Solsona i Barcelona, esglésies i pintures medievals de Terrassa. Cal recordar que Homar fou un dels actors que va participar, en primera línia, en la descoberta i la valoració del patrimoni medieval. Va obrir una botiga d’antiguitats al carrer de la Palla i per les seves mans van passar, entre d’altres, el frontal d’Avià, el frontal d’altar de Ginestarre de Cardós, teixits coptes, pintures i exemplars de ceràmica que ara nodreixen el fons de força museus: des dels Cloisters de Nova York al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Fins i tot va emprendre una aventura comercial, venent antiguitats, a la botiga parisenca de l’escultor Juli González.
Hi ha, també, vistes de ciutats i monuments artístics de Granada, Sevilla, Burgos, Cardona o de paratges com ara la Costa Brava, Alella o Tiana, entre d’altres. Mereixen destacar-se les vistes urbanes de Barcelona, com el Port de Barcelona, o del Parc Güell de Gaudí.
Com és habitual en aquest nou mitjà, hi ha nombroses sèries dedicades al món de la floricultura, com ara les mimoses, els clavells, les oliveres i els ametllers. Homar, de la mateixa manera que René Lalique, Emile Gallé, Eugène Grasset o Walter Crane, va cercar en la natura la seva font d’inspiració. Ho exemplifica el conjunt de mobiliari de la casa Lleó Morera.
També s’hi reflecteix el seu entorn familiar, com la seva mare Margalida, o personatges i paisatges de la seva Mallorca nadiua, Orient, Bunyola, Raixa, Manacor i el paisatge feréstec del torrent de Pareis que va ser pintat per Joaquim Mir, les pintures del qual es van exposar a la botiga del carrer Canuda de Gaspar Homar.
Aquest fons de Gaspar Homar il·lustra el seu tempteig artístic del mitjà fotogràfic en color de l’autocrom, un fràgil procés de reproducció fotogràfica (va deixar de comercialitzar-se durant els anys trenta) que ha conegut una vindicació en els darrers anys.
Enllaços relacionats
Obres de Gaspar Homar a les col·leccions del Museu Nacional
Catàleg Gaspar Homar, Moblista i dissenyador del modernisme, MNAC, Fundació “la Caixa”, 1998
Núria F. Rius, Pau Audouard. Fotografia en temps de modernisme, Memoria Artium, 2013
Art Modern i Contemporani
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Molt interessant.
Una descoberta d’una faceta desconeguda d’aquest gran artista/artesà/dissenyador….
En les visites al Museu no se’n parla.
Potser valdria la pena posar alguna d’aquestes fotografies al costat dels mobles
Moltes gràcies, Gabriel. La veritat és que és una faceta molt desconeguda de l’artista.
Tindrem en compte el teu suggeriment!